La Borsa
Més valors
Economia

Territori

Més de la meitat dels pobles de la regió no tenen banc ni caixer

La falta de servei en municipis mitjans i petits provoca molèsties sobretot a gent gran i persones sense vehicle propi

La Torre de Claramunt, Gurb, el Bruc i Castellgalí són els municipis de més població sense entitat bancària

Més de la meitat dels municipis de la Catalunya Central no tenen oficina bancària. Són poblacions petites i mitjanes, que en molts casos han vist com les entitats financeres abaixaven les persianes els últims anys arran de la reestructuració del sistema bancari per la crisi econòmica i de l’increment del negoci de la banca en línia. La reducció del nombre d’oficines bancàries afecta sobretot la gent gran i les persones sense vehicle propi, ja que tenen més dificultats per anar al caixer automàtic o a l’oficina bancària del poble veí. La Torre de Claramunt, amb més de 3.700 habitants, és el municipi de més població sense el servei. La segueixen Gurb, el Bruc i Castellgalí, totes elles poblacions amb més de dos mil veïns.

Segons les dades facilitades a aquest diari pels ajuntaments, la falta d’accés al servei bancari afecta el 55% de les poblacions, però té una especial incidència en els municipis petits. En el cas dels pobles de menys de mil habitants, en vuit de cada deu no hi ha cap caixer ni cap banc. En canvi, els municipis de més de cinc mil habitants tots tenen com a mínim una oficina. Per comarques, la més afectada és el Solsonès. De fet, en tota la comarca només hi ha servei a Solsona i Sant Llorenç de Morunys. Per contra, on hi ha menys afectació és al Bages.

Les concentracions bancàries dels últims han provocat tancaments d’oficines en diverses poblacions de la regió. Moltes han vist com l’única oficina bancària que tenien o l’únic caixer automàtic que quedava ha desaparegut en els últims mesos. Un dels casos més recents, i també dels més mediàtics, ha estat el de la Torre de Claramunt, municipi de poc més de 3.700 habitants. El mes de maig el BBVA va tancar l’última oficina que quedava a la població anoienca, entre protestes de l’Ajuntament i els veïns, que fins i tot van sortir al carrer per protestar pel tancament. Actualment és el municipi més gran de la Catalunya Central que no té accés a aquest servei. En el mateix cas es va trobar Saldes, on a final de l’any passat, Banc Sabadell va retirar el caixer automàtic i el municipi del Berguedà i els pobles del voltant de Gósol, Vallcebre, Tuixén la Vansa i Josa de Cadí ara han de fer vint quilòmetres fins a Guardiola de Berguedà per treure diners. A Oristà també el BBVA va tancar fa uns mesos. L’alcalde, Marc Sucarrats, explica: “Vaig intentar per terra, mar i aire que no tanquessin o que hi deixessin un caixer, però han tancat igualment. Ara hem d’anar a Prats, a Olost o a Sant Feliu.” La mateixa queixa tenen per exemple els alcaldes d’Olvan, de Jorba o de Carme.

El cas de Castellgalí no és tan recent, però també és un dels municipis de més població sense cap banc. Els més de 2.500 veïns del municipi bagenc s’han de desplaçar fins a Manresa o Sant Vicenç de Castellet des que el 2015 van treure el caixer automàtic que quedava. Castellet. L’alcalde, Cristòfol Gimeno, diu que entén que les entitats financeres necessiten guanyar diners però que “caldria garantir un servei públic mínim”.

A part, hi ha una quinzena de municipis a la regió que ara només tenen una oficina bancària. Una part dels alcaldes es queixen que els bancs amenacen de tancar-les perquè no són rendibles. L’alcalde de la Llacuna, Josep Parera, diu que l’oficina de Banc Sabadell, l’única del poble, ha perillat i assegura: “Abans hi havia bancs a cada cantonada, teníem diverses entitats i m’havien vingut a buscar d’altres per instal·lar-se aquí. Ara si no generen diners les fan desaparèixer.” L’alcaldessa de Montesquiu, Elisabeth Ferreres, diu que el BBVA ha volgut tancar a la població. “He posat el crit al cel perquè per a nosaltres és un greuge bastant important, sobretot per a la gent gran. No som una població tan petita”, lamenta.

Des de les entitats bancàries, defensen el model de negoci. CaixaBank –que té 93 oficines i 163 caixers a la regió– asseguren que tenen “la xarxa més extensa del sector financer d’oficines” i que estan presents al cent per cent de les poblacions de més de 10.000 habitants i i en el 93% de les poblacions de més de 5.000. Fonts de Banc Sabadell –36 oficines i 48 caixers a les comarques centrals– afirmen que les oficines que s’han tancat els últims anys ha estat per evitar duplicitat d’oficines per l’absorció de la CAM i Caixa Penedès. Admeten que la banca en línia està provocant canvis.

LES FRASES

Les entitats financeres han de guanyar diners però s’hauria de garantir un servei públic mínim
Cristòfol Gimeno
alcalde de castellgalí
Fa uns mesos van tancar l’oficina que teníem. Vaig intentar per terra, mar i aire que no tanqués
Marc Sucarrats
alcalde d’oristà
El BBVA va voler tancar. Vaig posar el crit al cel. El greuge és important sobretot per a la gent gran
Elisabeth Ferreres
alcaldessa de montesquiu
No hem tingut mai el servei però tenim Solsona molt a prop i tothom fa les gestions a la capital
Antoni Màrquez
alcalde d’olius

456 poblacions a Catalunya

A Catalunya hi ha un total de 456 municipis sense cap banc, segons un estudi de Cajamar signat per Joaquín Maudos, de la Universitat de València. L’informe recull que la falta d’accés a aquest servei afecta un total de 228.854 persones. Es tracta del 48% dels municipis del país però només el 3% de la població. Maudos conclou a l’estudi que el nombre d’oficines bancàries s’ha reduït en un 32% entre 2008 i 2015. I que ha estat a Catalunya on hi ha hagut un augment més gran de població que no pot accedir a un banc al seu lloc de residència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTAT ESPANYOL

La zona euro creix un 0,6% en el segon trimestre

L’economia de la zona euro ha experimentat un creixement del 0,6 per cent en el segon trimestre de l’any, una dècima per sobre de l’expansió registrada en els tres primers mesos del 2017, segons...

 
empresa
tèxtil

Roba antimosquits per a mascotes feta a Terrassa

terrassa
 
municipal
turisme

L’Oficina de Turisme de la Paeria atén un 30% més de consultes que el 2016

Lleida
 
treball

(Mai s’és) massa vell a la feina

Barcelona
 

“He notat sovint que m’enfonsava”

L’Hospitalet de Llobregat
 
Economia
Un nou model de negoci immobiliari

Les ‘fintech’ del totxo

Barcelona
 
empresa
exportacions

L’Anoia és la comarca de la regió amb més presència d’empreses exportadores

manresa
 
Economia

El projecte de magatzem impulsat per Gas Natural al Bages, en via morta

 
municipal
campanya d'estalvi

Mig miler de lleidatans aprenen a estalviar llum

Lleida