Fina Contreras
Responsable del Programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona
“Una llar treu l’angoixa i permet avançar”
Càritas Diocesana de Barcelona té el projecte ‘Infants sense llar’, en què facilita pisos compartits a mares soles amb menors al seu càrrec, les acompanya i les ajuda a avançar en el camp de la formació i l’ocupació
Des de Càritas Diocesana de Barcelona es vetlla perquè totes aquelles persones amb recursos insuficients –tant econòmics com personals– puguin gaudir d’una llar: un espai assequible i estable on puguin assentar la seva vida i se sentin a gust. Una de les propostes que ofereix són els habitatges compartits. Amb el projecte Infants sense llar, que ha rebut una subvenció de Territoris Solidaris de BBVA, es fa front a aquesta realitat.
En què consisteix el projecte ‘Infants sense llar’?
Es tracta de pisos per a dues o tres dones amb fills, amb habitacions individuals i espais comuns per compartir. Aquestes persones estan acompanyades, en tot moment, per un educador social que els ofereix suport educatiu i per voluntaris que porten a terme activitats per promoure la relació grupal.
Què troben les dones que accedeixen als pisos?
Sobretot un alleujament de l’angoixa que senten perquè no poden atendre bé els seus fills. Aquest any hem atès 31 persones, 16 adults i 15 menors, i una de les dones estava embarassada. L’estabilitat tenint un lloc mínimament digne permet que puguin establir vincles amb els nens amb serenitat. A més, l’acompanyament de l’educador social fa que no se sentin tan soles en molts àmbits.
Quina feina fa l’educador social?
A tots els pisos hi ha un educador social cinc hores a la setmana. Fa feina d’acompanyament i assessorament, de tràmits, d’avançar en les habilitats socials o de desenvolupar un pla de treball individualitzat. D’altra banda, també pot ajudar en altres aspectes, com ara la higiene, els hàbits d’alimentació... Durant l’any i mig que la dona pot estar-se al pis, aquest acompanyament és constant.
Ha augmentat la demanda d’aquest tipus d’ajut?
La demanda no ha deixat de créixer mai; de fet, tenim llista d’espera. La realitat social d’una major dificultat per accedir a un habitatge ha repercutit en aquest tipus de necessitats.
Què caldria per poder cobrir aquesta demanda?
Els projectes temporals, amb ajuts com el de Territoris Solidaris, són molt vàlids. En necessitem molts més, per poder avançar,per oferir llars permanents, ja que tot ésser humà té dret a una intimitat, i el fet de compartir un pis hauria de ser una situació voluntària, no condicionada. Nosaltres aportem el nostre granet de sorra, però cal enfortir la xarxa social per poder oferir una llar per a cada nucli familiar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.