El reg, clau per a la supervivència de l’ametller

La collita de l’ametlla avança, amb les varietats primerenques ja al magatzem. Malgrat la sequera que arrossega el camp lleidatà des del maig, les previsions que es van fer aleshores de bona collita es compliran si no hi ha sorpreses de darrera hora, cap a final de campanya, a primers d’octubre. La raó és el regadiu, que està representant una veritable revolució per a aquest conreu tradicionalment de secà.

Enguany, la campanya s’ha avançat uns dotze dies respecte a la mitjana. “El canvi climàtic ja és una realitat”, afirma Roger Palau, responsable nacional de la fruita seca de la Federació de Cooperatives. De moment, però, no està afectant l’horitzó productiu del sector. Ben al contrari, l’aigua dels canals d’Urgell, Aragó i Catalunya i Segarra-Garrigues és la principal d’un sector que està en reconversió. “L’ametller en regadiu produeix deu cops més que en secà. La diferència en el maneig agronòmic l’ha transformat de ser un arbre rústec a ser un fruiter més”, explica Palau.

Ben adaptat al medi i sofert, l’ametller de secà ha estat històricament un dels conreus recurrents en municipis de la mitjana muntanya, sovint conreat en parades petites i marginals. La falta de relleu generacional a la pagesia en aquestes zones, la tendència a l’engrandiment de les finques per garantir-ne la rendibilitat necessària per convertir-la en regadius són alguns dels factors que han provocat l’abandonament del conreu de l’ametller de secà. A escala quantitativa, aquesta regressió s’ha vist compensada pel gran increment productiu de l’ametller de regadiu. Com s’ha demostrat aquest any: la superfície en regadiu catalana és solament de 5.500 hectàrees d’entre les 36.610. Però malgrat la sequera, s’espera la millor campanya dels darrers sis anys, amb un increment del 29% (2.400 tones) respecte a l’any passat a les comarques lleidatanes. “El secà està patint molt. S’han perdut moltes hectàrees, però augmenten les de regadiu, sobretot a Lleida amb el Segarra-Garrigues.” El preu està una mica per sobre del de producció: 4 euros el quilo, però la demanda internacional estira i l’estocatge i l’exportació són senzills.