Prima de risc i negociació

La prima de risc d’Espanya és un element determinant que obligarà a la negociació de la independència. Què li ha passat a la prima de risc en els darrers dies?

En primer lloc cal dir que la prima de risc espanyola, que mesura l’estrès que pateix el deute espanyol a causa de l’augment de tensions econòmiques i polítiques, ha estat pujant des del 31 de juliol i que d’aleshores ençà l’escalada ha estat de 26 punts bàsics. Un dels moments de més tensió en la seva evolució va ser el 6 de setembre, data d’aprovació de la llei del referèndum, en què va pujar gairebé 13 punts bàsics i, després d’unes sessions de relaxament, el 19 de setembre la prima de risc espanyola es va situar en els 111 punts. A partir del dia 20, amb la detenció d’alts càrrecs de la Generalitat i la concentració popular espontània davant del Departament d’Economia, la prima de risc va pujar fins a arribar als 123,10 punts el 2 d’octubre, el dilluns posterior a la celebració del referèndum. La votació, la violència dels cossos policials de l’Estat contra els votants i la posterior aturada del 3 d’octubre, van fer enfilar la prima de risc fins als 132 punts. Després del 3 d’octubre la tensió sobre la prima de risc es va relaxar una mica (121 punts) però va tornar a enfilar-se el 10 d’octubre, dia anunciat de la declaració d’independència (127 punts). Amb la suspensió de la declaració, el dia 11 es va tornar a relaxar fins als 120 punts.

Cal dir que el Banc Central Europeu (BCE), a través del seu programa de compra de bons, tutela indirectament l’augment de la prima de risc espanyola des de fa temps, amb l’objectiu d’evitar un encariment al qual no pogués fer front l’Estat espanyol. Aquesta intervenció no pot durar permanentment. Diversos països, entre ells Alemanya, s’hi han definit en contra i s’especula sobre la possibilitat que ben aviat, potser en el consell de govern del BCE del 26 d’octubre, es doni el tret de sortida a una lenta retirada de la política de compra de bons.

Obligarà més a negociar la credibilitat de la independència que la voluntat de mediació? Fa temps que molts economistes comentem que la secessió de Catalunya serà negociada, no tant perquè creiem que les dues parts es trobin a negociar voluntàriament, sinó perquè els interessats a cobrar l’astronòmic deute de l’Estat espanyol, davant la credibilitat de la independència, veient perillar la recuperació de la inversió, pressionaran perquè la independència sigui negociada.

Qui representa els creditors? Encara que tímida, la pressió per negociar ja ha començat. Els organismes que han fet d’àrbitres en altres conflictes territorials han sigut: el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, la Unió Europea, l’anomenat Club de París (que representa els creditors públics) i l’anomenat Club de Londres (que representa els creditors privats). L’FMI ja s’ha expressat clarament dient que per posar fi a les incerteses cal que les parts acabin negociant. Les informacions oficioses aparegudes en premsa apunten que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha parlat amb Mariano Rajoy, que ho ha fet Angela Merkel i que ho poden haver fet altes instàncies monetàries. Tot i així veiem que la voluntat d’intervenir, de part dels àrbitres, encara és tímida.

Conclusió: si ens fixem en l’evolució de la prima de risc veiem que quan l’exercici real de la independència és creïble, la prima de risc puja, i amb ella la necessitat que els interlocutors negociïn. És en aquest moment que han començat a aparèixer els interessats mediadors econòmics.