“Malgrat ser a tots els horts i cases, la patata és la gran desconeguda”

És una agenda de la setmana amb molta informació relacionada amb el món del camp. Intentem que arribi a molta gent, no únicament als pagesos. Qualsevol persona a qui li agradin la natura i els horts i que tingui algun jardí trobarà informació tècnica per desenvolupar les seves activitats. És una eina molt transversal. També serà útil a gent que no tingui cap hort, ni jardí.

Tens l’hora en què surt i es pon el sol. Quin sant és. I també ens marca quan vedellarà una vaca si la portem a inseminar aquell dia. És una cosa que vam posar al principi fa 33 anys i l’hem volguda mantenir. En aquella època els pagesos encara no tenien ordinadors i per tant s’apuntaven el nom de la vaca o el número i sabien que al cap de 21 dies havien de mirar si la vaca havia quedat prenyada o no. També hi tenim un dibuix d’una truja per saber quan esbudellarà si aquell dia la portem al verro a inseminar. És una data que anava molt bé als pagesos. És un clàssic de l’agenda de tota la vida. Fixa-t’hi, divendres, dia 1, que va ser el primer dia del mes de desembre, va ser Sant Eloi, la festa dels ferrers, platers i joiers. Aquesta informació no es troba a la majoria d’agendes.

Cada mes tenim els consells, les dites populars relacionades amb el mes, els consells del que s’ha de fer als horts, als jardins, en l’arboricultura, els consells per a ramaderia, etc. Consells pràctics que la gent pot desenvolupar durant aquests dies.

És una part més tècnica. Són les adreces dels diferents serveis de l’administració agrícola. També hi trobem una cosa molt interessant, que és la taula de preus, els preus percebuts pels agricultors durant l’any anterior per tenir una referència de quins preus hi ha hagut a les llotges i mercats. Per a la gent que estudia o que li agrada la meteorologia hi ha uns climogrames. I finalment també hi ha tota la informació de fires i mercats. Enguany hem fet una secció especial de mercats ecològics.

La patata, la mengem cada dia. Què devia ser de la nostra cuina abans del descobriment d’Amèrica sense les patates! La patata és molt interessant perquè és present a tots els horts i al rebost de cada casa. Però tot i això és la gran desconeguda. N’hi ha de moltes varietats i n’hem seleccionat deu.

La Kennebec és la més coneguda, la més fàcil, la més universal, perquè és de molt bon pelar. Però també hi ha la Repuntiac, que ve dels Estats Units i que serveix per fregir i fer truites de patates.

La gent familiar té dubtes, però també en tenen en la gastronomia. Els cuiners tampoc coneixen quines són les característiques organolèptiques de cada patata. Per exemple hi ha la Monalisa, la Marfona, la Desiree, etc. A l’agenda hem repassat un conjunt de patates, hem fet una fitxa patata per patata destacant-hi les característiques més importants per les seves qualitats culinàries.

És present a tots els horts. A partir de Sant Josep fem les patates i es recullen a mitjan juny o a finals de juny. A muntanya les fan els mesos de maig o juny perquè són les més fredes i són més tardanes, però són molt més bones perquè, com que a muntanya no hi arriba cap malaltia ni plaga, són totalment ecològiques i tradicionalment han tingut sempre molta acceptació. Hi ha una fitxa on destaquem aquestes patates: la patata de la Cerdanya de la vall de Camprodon, el Bufet d’Orís, etc. També entrevistem algun pagès de la comarca que fa aquestes patates.

Tradicionalment de la Cerdanya o el Ripollès havien sortit vagons de patates que anaven cap a Barcelona i les ciutats industrials de Catalunya per servir la gent. La millor patata que hi ha en aquests moments a casa nostra es la patata del Bufet d’Orís, sobretot per fer guisats o per fer el suquet de peix. A vegades és més bona la patata que el peix! A més a més et diuen que, en lloc de tallar-la, l’has d’esberlar perquè quedi més ben esqueixada i hi entri el gust del peix.