Les comarques centrals van liderar el creixement el 2016

La recuperació de l’activitat econòmica no ha arribat a tot el territori català amb la mateixa intensitat. Així es desprèn de l’Anuari Econòmic Comarcal 2017 que elabora el catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver per al BBVA. Segons les dades territorialitzades corresponents al 2016, les comarques centrals van liderar el creixement econòmic amb un avenç del VAB (valor afegit brut) del 4%, força per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya (3,4%). Davant aquests territoris les comarques de muntanya van ser les menys dinàmiques, amb un avenç del VAB del 0,9%. Enmig es van situar l’eix metropolità de Barcelona (3,5%), l’eix de Girona (3,2%), el Camp de Tarragona (3%), el pla de Lleida (2,9%) i les Terres de l’Ebre (2,3%).

Aquesta divergència s’aplica també en l’anàlisi del balanç territorial des de l’inici de la crisi. Segons aquesta anàlisi, només l’eix metropolità de Barcelona ha aconseguit recuperar els nivells d’activitat previs al 2007, i el seu PIB ha superat un 3% l’assolit aquell exercici. En canvi, les comarques de muntanya mostren encara un volum d’activitat un 10% per sota del 2007, i encara per sota, les Terres de l’Ebre comptabilitzen un PIB un 14,5% inferior al de llavors.

Segons l’anuari el 2016 es va consolidar al conjunt del país aquesta recuperació iniciada en la segona meitat del 2013, amb un PIB a preus de mercat avançant al 3,5%, el mateix volum que en l’exercici precedent i un tímid 0,3% per sobre del 2007. Aquesta millora es va traduir, segons recull el BBVA, en un augment d’un 3,7% de l’afiliació a la Seguretat Social, amb uns 112.000 nous afiliats. L’avenç del consum privat (2,7%) i la bona marxa dels sectors industrial i de serveis van ser protagonistes en aquest avenç de l’economia el 2016, i precisament és als territoris on aquests sectors van ser més dinàmics on la recuperació és més visible.

Per comarques, Osona, el Garraf, el Pla de l’Estany, el Baix Penedès, el Priorat i el Vallès Occidental i l’Oriental van registrar augments del VAB superiors al 4% l’any passat. Quasi totes les comarques van registrar creixements positius, si bé tres de les 42 comarques van tancar l’any passat encara amb un VAB negatiu: el Pallars Sobirà (-2,1%), el Pallars Jussà (-0,9%) i la Val d’Aran (-0,5%).

El sector primari va tirar especialment en territoris com el Baix Llobregat (21% d’increment del VAB) o el Maresme (17,3%), mentre que el VAB industrial va registrar els seus valors més elevats al Baix Penedès i el Priorat (6,2%) i Osona (6%), i el del sector de serveis va escalar més posicions al Garraf i Osona (4,8%). La construcció va ser especialment activa al Maresme (5,7%) i al Vallès Oriental (5,6%).