la contra
Lamentar-se a misses dites
Crítiques a destemps sobre la fusió de les caixes. Per què no n'han dit res fins ara?
Ens costa de creure, i temem haver-ho interpretat malament, però totes les vegades que ho hem vist escrit s'assenyala que el fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) prestarà a la unió de la Caixa de Girona amb les del Vallès cinc-cents milions d'euros amb un tipus d'interès del 7.70 per cent.
Per nosaltres –amable lector– cinc-cents milions d'euros és una quantitat de diners que fa respecte. Però sembla molt escassa per atendre les necessitats de finançament del grup que resultarà de la fusió de les tres caixes d'estalvi. Els moviments que genera una economia tan àmplia com la que es mou en els àmbits que abasten aquestes entitats sembla que requereixin un suport molt superior, si es vol que serveixi per sanejar-les, i per a la funció que tenen encomanada de concedir crèdit a empreses i particulars. Si aquesta xifra és la que ha fet parar l'assemblea i demorar la fusió, la veritat és que ens genera encara més dubtes sobre la necessitat de l'operació. Hi ha d'haver altres raons: estalvi de personal, tancament d'oficines duplicades, la no necessitat d'un staff triplicat i –en definitiva– una ampliació de la musculatura empresarial a costa de retallar costos i augmentar la gestió.
Per altra banda, ens admira que el senyor president de la Diputació ara es lamenti de com s'ha fet l'operació. És que algú dubtava del resultat? És que quan es van conèixer les intencions algú es va mobilitzar per acomboiar la gent que ho portava? On eren llavors els que ara critiquen el resultat? Les «forces vives» de l'economia gironina, quan posàvem a la seva consideració que era un gran patrimoni el que podia perdre Girona, per què contestaven amb silenci? Ara diuen que no s'havia de deixar en mans dels executius de la caixa... I doncs, qui havia de negociar? No era hora que la gent representativa es mobilitzés, tenint present el que es podia perdre?
Ara, a misses dites, és molt fàcil lamentar-se, i que quedi per la història una opció contrària... dita a destemps!
Però aquí tenim la flamant Fundació Príncep de Girona, que està buscant objectius. Tal vegada hauria servit per ajudar aquesta caixa a prendre decisions, considerant la plantilla de patrons, i el grau d'influència que poden aplegar.
De moment, però, ja hi ha qui se'n serveix: un correu sobre notícies economicopublicitàries rebut ara mateix inclou aquest solt: «Gonzalo Rodés, vicepresidente de Media Planing y de la Fundación Príncipe de Girona, es el socio que lidera el proyecto del despacho (Gómez-Acebo Pombo) en Cataluña. Rodés, miembro de la una de las familias emblemáticas de la sociedad civil catalana...»
Aquesta persona ja s'ha clavat l'etiqueta, i l'exhibeix. Comencem bé!
