economia
balanç
La construcció desaccelera la seva recuperació el 2017
Ho atribueixen a la incertesa laboral i a l’accés al crèdit, i no al context polític
Es tanca l’any en positiu però es creix menys des que es va tocar fons el 2014
El creixement més destacat és a les zones de costa, i menys a l’interior
El sector de la construcció va tocar fons el 2014 –es va tancar l’any amb poc més de mil habitatges acabats (1.015)– i des de llavors la recuperació s’ha notat anualment amb un “creixement sostingut”, segons va destacar el president del Col·legi d’Aparelladors de Girona , Miquel Vendrell, que ahir va presentar l’estadística que elabora cada any i que permet fer una radiografia actual, però també una retrospectiva dels últims trenta anys de la construcció a les comarques gironines, ja que el col·legi té dades des del 1987. Així, es poden percebre les crisis i moments àlgids, en què destaca la bombolla immobiliària del 2008 i la caiguda brutal sis anys després.
Els tres últims anys s’han tancat en positiu, i destaca el creixement d’un 30,44% del 2015 (1.324 habitatges acabats) en relació amb el 2014. L’augment va ser del 28,24% el 2016 (1.698). L’any passat, arreu de la demarcació, els aparelladors van certificar el final d’obra de 1.846 habitatges, dels quals 1.016 van ser d’obra nova i 830 rehabilitacions. El percentatge de creixement el 2017 respecte al 2016 va ser d’un 8,72%, un tant per cent positiu però inferior al dels dos últims anys, amb creixements percentuals que vorejaven el 30%.
La construcció gironina desaccelera, doncs, la recuperació iniciada el 2015, segons l’estadística del Col·legi d’Aparelladors de Girona. El seu president, Miquel Vendrell, no ho atribueix al context polític del país, sinó que ho vincula a la “incertesa laboral” i al fet que l’accés al crèdit continua sent “limitat”: “Com a professional no he tingut cap client que s’hagi desdit de la compra pel que hem estat vivint políticament; no he vist cap renúncia, d’alguns companys sí que m’ha arribat que algun client ha frenat la inversió temporalment per veure què passava, però no ha sigut causa directa.” Amb referència a l’accés limitat al crèdit, el president dels aparelladors gironins va destacar que ja no es cometen els errors del passat. “Les taxacions són molt més realistes i ajustades al valor de les finques”, hi va afegir.
L’anàlisi comarcal destaca que, quant a obra acabada, l’Alt i el Baix Empordà lideren el rànquing de creixement juntament amb el Gironès. El president del col·legi, Miquel Vendrell, va destacar que continuen tenint atractiu les zones de costa.
Quant a la projecció per al 2018, els aparelladors gironins calculen que es tancarà amb gairebé 2.000 habitatges acabats; concretament 1.995, amb l’objectiu de repetir un creixement similar al del 2017, un 8%. El president del col·legi va admetre que la recuperació “serà lenta”, però confia que en un futur es pugui arribar a la xifra de 4.000 habitatges anuals acabats. Aquest és el nombre que el sector considera òptim perquè el territori no tingui “dèficit d’habitatge” i els preus no remuntin massa a l’alça “repetint els errors del passat”.
LES XIFRES
Baixa el nombre de compradors estrangers
L’estadística del Col·legi d’Aparelladors destaca la baixada del mercat estranger. L’any passat, 237 dels 1.846 habitatges que es van acabar al territori –incloent-hi tant obra nova com rehabilitacions– corresponien a un comprador estranger, provinent sobretot de països com Rússia, França i Alemanya. El comprador estranger representa un 12,8% del total a la demarcació.
Segons va assenyalar el president del col·legi, Miquel Vendrell, el client rus, que tenia un potencial econòmic important fa uns quants anys, ha perdut pes a conseqüència de la devaluació del ruble: “S’ha notat una davallada d’aquest client, que no té la disponibilitat econòmica que tenia abans ja que tot de cop veu que comprar o fer-se una casa aquí li surt un 60% més car amb la seva moneda.” Per contra, hi va afegir Miquel Vendrell, hi ha hagut una revifada del mercat francès, que “ha retornat a escena després d’uns anys d’estar desaparegut”. “En els últims dos anys, s’ha recuperat el client francès, en especial en poblacions de costa, sobretot a la zona de la Costa Brava nord.” A les comarques costaneres del Baix Empordà (242), l’Alt Empordà (153) i la Selva (116) és, a banda del Gironès (238), on es concentra més l’obra nova contractada. Vendrell va destacar, per altra banda, l’aposta d’aquest comprador estranger per la rehabilitació, en especial a la zona de costa, ja que és un client que prioritza la vista, l’exclusivitat del paisatge, tot rehabilitant cases dels anys seixanta i cinquanta. Va posar l’exemple de zones com sa Tuna a Begur o sa Conca.
Les rehabilitacions superen l’obra nova
G. Busquets
“La rehabilitació és el present i és l’opció més sostenible”, va destacar el president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona, Miquel Vendrell, en la roda de premsa de balanç de l’any passat. En aquest sentit, segons l’estadística del col·legi, la rehabilitació ha repuntat i fins i tot ha superat l’obra nova. Així es desprèn de les xifres d’obres contractades durant el 2017, és a dir, dels projectes per als quals els aparelladors i arquitectes tècnics ja han començat a tirar endavant els visats per poder engegar l’obra. L’any passat, els aparelladors van demanar visats per poder començar a construir 1.198 habitatges nous arreu de les comarques gironines. I, en canvi, es van demanar permisos per engegar 1.354 rehabilitacions.
El fet que s’encarreguessin més reformes d’habitatges que no d’obra nova també es va produir en el balanç del 2016. En comparació amb l’any anterior, el 2017 es van rehabilitar 156 habitatges més (1.198 l’any 2016). I pel que fa a l’obra nova contractada, també va augmentar: 258 habitatges més (940 l’any 2016). La xifra de rehabilitacions contractades amb què es tanca el 2017 (1.354) és la més alta a la demarcació des del 2012, quan la tendència era a la inversa: hi havia més obra nova contractada (591) que rehabilitacions (379). L’any 2015 va ser el del canvi de tendència i quan la rehabilitació es va apuntar com a taula de salvació del sector. El 2015 hi va haver 866 rehabilitacions per 741 projectes d’obra nova. Quant a les comarques amb més rehabilitacions, destaquen el Baix i l’Alt Empordà, amb 324 i 348 rehabilitacions, respectivament. Les segueixen la Selva (248) i el Gironès (213). La Cerdanya (15), el Ripollès (29) i el Pla de l’Estany (33) són les comarques amb menys rehabilitacions.
