“El diable és en els detalls”
Els autònoms veuen amb esperança la possible aplicació del nou còmput
Responsables d’associacions demanen concreció i una visió més global
Un dels col·lectius que aquests dies han prestat més atenció al missatge de la ministra Báñez ha estat el dels autònoms. Un segment de treballadors que, precisament pel règim de cotitzacions a què es veu sotmès, podria ser un dels més beneficiats si s’acaba aplicant la proposta de configurar les pensions comptabilitzant tota la vida laboral en comptes de fer-ho tan sols amb la cotització dels últims anys. L’associació d’autònoms ATA fins i tot ha aventurat una projecció de la millora de les pensions d’aquests treballadors per compte propi. Concretament, l’ATA preveu una pujada d’entre un 12% i un 15% per a les percepcions dels autònoms si es fa oficial la insinuació de la ministra.
Tanmateix, el secretari general d’Autònoms Pimec i gerent de l’àrea institucional de la patronal de les petites i mitjanes empreses, Lluís Viguera, creu que una previsió fiable és molt difícil d’elaborar, ja que, al marge de les declaracions, no s’han fet públics els criteris exactes amb què s’aplicaria la mesura, ni quan entraria en vigor ni qui s’hi podria acollir i quantes persones ho faran finalment. “El diable és en els detalls”, subratlla Viguera, que, això no obstant, creu que la proposta és positiva. “Milloraria –declara el portaveu d’Autònoms Pimec– les prestacions d’un col·lectiu que en molts casos s’ha vist exclòs del règim general a causa de la crisi, i a més amb un perfil d’edat elevada.” D’aquesta manera, subratlla Viguera, la distància entre el que haurien pogut percebre si no haguessin perdut la seva feina d’assalariats i el que els pertoca havent passat els últims anys de la vida laboral al RETA (règim d’autònoms) és enorme: “La diferència entre els dos escenaris és molt injusta, ja que hi ha persones que han cotitzat trenta anys amb la base màxima i que els últims deu anys no han tingut cap altra alternativa que fer-ho per la base mínima.”
Per concloure, Viguera considera que el problema de la sostenibilitat de les pensions és global, i que per tant exigeix un abordatge molt més ambiciós. En aquest sentit, recorda que actualment molta gent perd capacitat d’exigir sous en l’últim tram de la seva vida professional per por de perdre el lloc de treball, i també que “cal revisar per què estem pagant pensions a costa d’augmentar el deute públic”. “Una bona mesura ho és en funció de la resta”, postil·la.