empresa
Any clau per a la producció a les plantes de Seat i Nissan
La companyia nipona, que deixarà de fer dos models a l’estiu, no té garantit cap nou vehicle
La planta de Martorell, en canvi, confia a consolidar el salt amb l’Arona i l’Ibiza tot i perdre l’Audi Q3
L’any que tot just ha començat s’albira decisiu per a les plantes de Seat a Martorell i de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. En el cas de la firma japonesa, el punt d’inflexió arribarà de cara a l’estiu, quan la línia 1 de la factoria deixi de produir dos models: el turisme Pulsar i la versió per a passatgers de la furgoneta NV200. La companyia defensa que avui dia no preveu una afectació sobre la plantilla malgrat la pèrdua de dos models i posa l’accent en l’aposta per la línia de les pickups (amb el Navara i els models per a Renault i Mercedes) i la versió millorada de la furgoneta elèctrica.
El cas és que fins d’aquí a dos mesos, quan finalitzi l’any fiscal japonès, la planta de Barcelona no podrà fer previsions més concretes sobre el volum de producció previst per al 2018, que dependrà, entre altres coses, de la marxa de les vendes del Navara als països del golf Pèrsic, per exemple. La mateixa empresa accepta que la situació política en aquests mercats ha afectat la previsió de vendes del model allà i aquesta previsió podria augmentar en la propera planificació. En tot cas, els sindicats creuen que, per molt que el volum de producció de les pickups i de la nova NV200 elèctrica sigui bo, no serà suficient per donar estabilitat a la planta catalana més enllà d’un any. El secretari general de la secció sindical Intercentres de CCOO a Nissan, Miguel Ángel Boiza, assenyala que “aquesta compensació podria ser una solució a molt curt termini, un pedaç, però l’única manera de garantir la feina més enllà de l’horitzó d’un any és captar nous models.”
El calendari, però, no està definit. Tot i que s’ha especulat que serà a finals d’any quan la firma anunciï nous models, tampoc és segur i, tal com expliquen fonts sindicals, entre que s’adjudica un nou model i es comença a fabricar poden passar entre dos i tres anys. I després hi ha la capacitat que tingui la Zona Franca de captar algun dels nous models del catàleg de la marca. Al seu favor, hi té que és una fàbrica molt flexible, on s’han fet furgonetes, pickups i també petits camions i turismes, i que a més té experiència en models elèctrics. Tot plegat, s’afegeix a les incògnites que planen sobre l’altra planta europea de Nissan, ubicada al Regne Unit, com a conseqüència del Brexit. Els sindicats, però, mostren temor amb relació a l’aposta que faci la matriu per la planta catalana i recorden que l’any 2013 els treballadors ja van assumir una contenció de salaris per poder captar el Pulsar, que ha acabat sent un model fallit.
Adeu al reeixit Q3
A Seat, en canvi, la lectura és positiva. Tot i que l’empresa no fa mai previsions de producció, els sindicats confien a arribar aquest any a les 483.000 unitats, dada que es traduiria en un augment del 6% respecte a l’any passat. Suposarà estar al voltant del 95% de la capacitat de producció de la planta, lluny del 60% del 2009, quan el futur de la marca estava en qüestió. Des d’aquell any, la producció ha anat escalant posicions i hi ha tingut molt a veure l’adjudicació del Q3 d’Audi.
A partir del maig, però, la fàbrica començarà a reduir-ne la producció i al setembre el substituirà definitivament per l’A1 de la mateixa marca. Es tracta d’un model més petit, que necessita menys hores de feina i que generarà un excedent en la línia. Aquest excedent, però, podrà ser assumit per les altres línies de la planta gràcies “a la bona acollida de l’Arona i del nou Ibiza, que han portat la línia a la seva màxima capacitat”, explica Matías Carnero, president del comitè d’empresa de Seat i líder de la UGT. En surten fins a 1.055 vehicles diaris, un registre que no s’imaginava en el moment en què es va anunciar el canvi del Q3 per l’A1, ara fa un parell d’anys, quan es posava l’accent en l’excedent de personal que es generaria. Avui aquelles pors han quedat enrere. Seat ha contractat 410 treballadors en l’últim any i la companyia confirma que està estudiant nous indefinits provinents de contractes amb ETT per les necessitats de producció, que inclouen obrir el torn de dissabte per al nou León, per exemple. La firma presentarà en les properes setmanes els resultats operatius, amb expectatives de millorar els del 2016, quan els comptes van permetre abonar una paga de beneficis de 430 euros als treballadors.
Seat vol fer a Algèria també el León i l’Arona
La filial del grup Volkswagen (VW) no només està obrint mercats en la part comercial, sinó que el 2017 també va suposar un salt definitiu pel que fa a la presència productiva a fora, actuant com a coordinadora de la planta multimarca de VW a Algèria. La fàbrica de muntatge de Relizane va tancar l’any passat amb la producció de 17.000 vehicles, 8.121 dels quals van ser del Seat Ibiza. Ha estat la primera vegada que Seat ha produït algun dels seus models fora de les fronteres europees. Aquest 2018 la companyia presidida per Luca de Meo vol fer un pas més i ampliar la seva presència a la planta nord-africana amb el León i el nou Arona. L’objectiu de la companyia és concretar aquestes noves comandes en els pròxims mesos, i donar suport així al seu pla comercial als països d’aquesta zona, que vol proveir des de Relizane: “El nord d’Àfrica és una zona de creixement natural per a Seat, que ara està en una fase d’internacionalització”, explicava divendres passat el president de Seat en una visita al país nord-africà, on es va reunir amb el primer ministre algerià, Ahmed Ouyahia.
