hotels
Invertiran dos milions en un nou hotel al centre de Girona
Hoteles Bestprice inicia l’expansió fora de Barcelona i preveu obrir l’establiment el gener del 2020
Es crearan quinze llocs de treball
La cadena hotelera creu que Girona és una ciutat amb futur
Hoteles Bestprice va anunciar ahir l’inici de la seva expansió amb l’obertura de dos hotels, un a Madrid i l’altre a Girona. En el cas de Girona, l’empresa invertirà fins a dos milions d’euros en el nou edifici, que tindrà 52 habitacions i es preveu que es pugui inaugurar a principis del 2020. La cadena hotelera no ha volgut fer pública la ubicació del nou hotel, d’una estrella, i es limita a informar que es tracta d’una de les principals artèries de la ciutat i que les obres començaran a mitjan 2018. Un dels llocs on es podria situar és a la part privada de la plaça Espanya, prop d’on fins ara hi havia l’estació d’autobusos, i on ja s’ha dit que es vol construir un hotel.
Segons va explicar ahir el director general d’Hoteles Bestprice, Juan Antonio Sánchez, la cadena hotelera ha decidit apostar per Girona, juntament amb Madrid, per iniciar la seva expansió perquè considera que Girona “és una ciutat amb futur” i que “potencia el turisme”. “Nosaltres volem ajudar a potenciar-lo encara més”, va dir Sánchez. “ Apostem per la ciutat de Girona”, va dir Sánchez, convençut que l’oferta també crea més demanda. Aquesta aposta per la ciutat també es tradueix –va explicar– en la creació de quinze llocs de treball que es cobriran amb gent de la ciutat. Per aspirar a algun d’aquests llocs de treball –un cop s’hagi convocat la selecció de personal– caldrà ser, com a mínim, bilingüe anglès-català.
La cadena hotelera –que actualment disposa dels hotels barcelonins Bestprice Diagonal i Bestprice Gràcia– destaca per oferir “una experiència d’un hotel de quatre estrelles” quan en realitat és un hotel d’una sola estrella. Segons la cadena hotelera, s’ofereix un disseny modern de les instal·lacions i un servei àgil i personalitzat”. A més, segons Sánchez, els nous establiments permeten replicar el seu model de negoci d’hotels que ofereixen la millor qualitat al millor preu.
Segons el copresident d’Hoteles Bestprice, Óscar Sánchez, “l’obertura de nous hotels suposa un pas previ a la nostra intenció d’acudir al mercat borsari MAB per aconseguir l’entrada d’inversors i socis que ens permetin aconseguir les nostres fites de convertir-nos en un referent al país pel que fa a nombre d’establiments i a la qualitat oferta als nostre hostes”.
LA DATA
Pendents de la reurbanització de la plaça Espanya
j. nadalLa voluntat del propietari del terreny de la part privada de la plaça Espanya de fer-hi un hotel i pisos coincideix amb el projecte de reurbanització de tot l’espai, un cop n’ha marxat l’estació de busos. La plaça es va reconvertir en estació arran de les obres del TAV al parc Central, que van obligar a tancar l’antiga estació. L’entrada en servei d’una estació intermodal subterrània ha alliberat l’espai. El govern de Girona vol que la part pública de la plaça, que correspon a la meitat nord del solar –oberta al carrer Barcelona–, sigui “una porta d’entrada digna” a la ciutat per als visitants que hi arriben en tren. Els tècnics han fet un projecte que limita les calçades per a vehicles, i que, per tant, reserva la majoria de l’espai per a l’ús veïnal i ciutadà. Aquest projecte era l’evolució de diverses versions que s’havien anat adaptant per millorar tres aspectes: la utilitat com a espai públic d’aspecte diàfan i fàcil accés; la cohesió urbana i social i l’amabilitat paisatgística de la futura plaça, i la millora de la mobilitat amb la retirada d’un punt negre al carrer Barcelona i la voluntat de donar-li una configuració viària bàsica i versàtil. El govern, però, es va comprometre a fer un procés participatiu per saber l’opinió dels veïns sobre el projecte i rebre suggeriments. El procés ja ha acabat, i actualment s’està en procés de valoració tècnica d’aquestes aportacions abans de definir el projecte definitiu.
Més de 2.500 places hoteleres entre Girona, Salt i Sarrià
U.C
A la ciutat de Girona hi ha actualment, segons dades de l’Idescat del 2016, un total de 2.033 places hoteleres. A aquesta xifra, s’hi haurien d’afegir les que ofereixen Salt (397) i Sarrià de Ter (135), perquè, com recorda el president de l’Associació d’Hostaleria Girona, Josep Carreras, “no es pot caure en l’error” de comptabilitzar només les places de Girona ciutat quan es parla del nombre de turistes que la visiten o s’hi allotgen. De totes maneres, una anàlisi més concreta de les dades de l’Idescat –les últimes publicades– posa en relleu que la majoria de places hoteleres a Girona ciutat pertanyen a hotels de quatre estrelles (885 llits), seguits pels de dues estrelles (316 places), tres estrelles (255), cinc estrelles (148), una estrella (59) i quatre estrelles superior (44). En el cas de Salt, la majoria de places hoteleres són d’hotels de tres i dues estrelles –186 i 152 places, respectivament–, seguides per 36 places d’una estrella. Finalment, en el cas de Sarrià, el nombre de places són 135 i totes de dues estrelles.
Pel que fa al nombre d’establiments, es calcula que hi ha una trentena d’hotels, pensions i bed and breakfasts –la gran majoria a Girona i fins a 36 apartament turístics de diferents capacitats.
Valoració de l’oferta
La qüestió de si hi ha prou places hoteleres que donin cobertura a la demanda a Girona és un debat que compta amb arguments contraris, segons reconeix el mateix president de l’Associació d’Hostaleria. Així, Carreras reconeix que si bé hi ha moments puntuals en què poden faltar places d’hotels, globalment, en el conjunt de l’any, l’ocupació sol acostar-se al 70%. I aquí cal tenir present “la norma no escrita que per sobre el 70% fan falta places”, explica Carreras. Aquests dies d’alta demanda coincideixen amb dates puntuals, com ara Temps de Flors, tres o quatre dies de Setmana Santa i l’esdeveniment esportiu MIC. Pel que fa a l’estiu, l’excedent de turistes que visiten la costa gironina arriba ara també a Girona, mentre que fa un temps –explica el president de l’associació– es decantaven més per anar cap a Barcelona. Per contra, Carreras reconeix que hi ha mesos que entre setmana els hotels estan “excessivament tranquils”.
Precisament, la necessitat de desestacionalitzar el turisme o, més ben dit, d’atreure més visitants durant tot l’any és un dels objectius que es volen aconseguir des de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona. Així, per exemple, i a banda dels actes més ludicofestius que es fan a la ciutat, també hi ha una gran aposta per la celebració de congressos a la ciutat que, durant la setmana, puguin atraure a la ciutat nous visitants. És el cas, per exemple, d’esdeveniments com ara el reconegut Fòrum Gastronòmic, que ha portat nombrosos visitants a la ciutat que han fet ús tant dels allotjaments com dels restaurants.
Assemblea de Més Barri per estudiar noves accions
j. nadalLa plataforma Més Barri, Menys Pisos Turístics de Girona va fer ahir una assemblea al centre cívic del Barri Vell-Mercadal per valorar el rebuig del ple de Girona a la moció que van presentar a través de l’associació cultural Burg de Sant Pere, en què demanaven una moratòria de llicències. La moció va tenir el suport de vuit regidors, els de la CUP i d’ERC-MES, el vot en contra de tretze (CiU, Cs i el PP) i l’abstenció del PSC. Una desena de persones van participar en l’assemblea per valorar la possibilitat d’emprendre noves accions contra la proliferació de pisos turístics a Girona, amb una especial incidència en el Barri Vell. Un dels arguments del govern de Girona per rebatre l’excés de pisos al sector és que el nombre de veïns empadronats al Barri Vell ha crescut i, per tant, neguen que existeixi un fenomen de gentrificació –en aquest sentit, el procés de transformació social i cultural del barri a causa de la substitució d’una població estable per una altra d’itinerant–. Des de l’associació asseguren que l’augment del nombre d’empadronats és degut a una ampliació dels límits del Barri Vell. Com ja es demanava en la moció, la plataforma reclama un estudi que analitzi amb profunditat la situació i que compti amb la participació veïnal.
