Inversions de l'Estat a Catalunya
L’Estat promet ara invertir 11,5 milions a l’aeroport
Enric Millo veu “un canvi de tendència” en la infraestructura
Avança que hi haurà “notícies positives” en la connectivitat entre l’aeroport i l’alta velocitat
La inversió d’11,5 milions serà per a millores en les instal·lacions
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, promet ara que l’Estat invertirà 11,5 milions d’euros en millores diverses a l’aeroport de Girona aquest any. Les inversions que diu Millo que faran haurien de servir per millorar la capacitat de l’aeroport, que, segons va confirmar, ha tingut “un canvi de tendència” amb l’augment del nombre de viatgers, gairebé dos milions, aquest 2017, després d’uns anys de forta caiguda. El delegat del govern espanyol també va avançar que dilluns que ve el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, “aportarà notícies positives” sobre el llargament reivindicat baixador del tren d’alta velocitat (TAV) a l’aeroport. Un baixador que impulsa i paga el govern català –es calcula que té un cost d’entre 9 i 11 milions d’euros–, però que necessita el permís d’Adif. De fet, l’abril de l’any passat el ministre de Foment ja va dir que havia donat instruccions a Adif perquè desencallés el conveni que ha de signar amb la Generalitat per tirar endavant l’obra. Millo no va voler concretar exactament quin serà l’anunci que farà dilluns el ministre, però hi va afegir que “la voluntat política expressada en el seu moment pel govern espanyol de facilitar la connectivitat entre l’aeroport i l’alta velocitat esperem que en un termini pròxim pugui ser una realitat”.
La promesa d’inversions la va fer Millo des de les instal·lacions de l’aeroport de Vilobí d’Onyar, que aquest any fa 50 anys des que va ser inaugurat, acompanyat del subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, i del director de l’aeroport, Lluís Sala.
Canvi de tendència
“Malgrat les dificultats dels darrers anys, hi ha hagut un canvi de tendència a l’aeroport de Girona, que és el preàmbul d’una nova etapa d’aquest aeroport que, sense cap mena de dubte i per diferents motius, afrontarà un futur positiu i favorable per al seu desenvolupament”, va dir Millo, per, tot seguit, passar a desgranar el balanç del darrer any.
En aquest sentit, va destacar l’increment del 17% en el nombre de viatgers que van fer ús de la infraestructura l’any passat (concretament 1.948.816); un 16% més d’operacions comercials (13.805) i, tot i que més modestes, també l’increment de les operacions de càrrega –125 tones a l’any i un creixement del 144%–. Pel que fa a les companyies, Millo va recordar que Ryanair continua liderant les operacions, amb un 74%, però que s’està “avançant en la línia de la diversificació”. També va calcular que l’impacte econòmic en consum –allotjament, restauració, comerç...– que ha tingut al territori aquest increment és de 506 milions d’euros, si es té en compte que un 96% dels passatgers són de fora de Catalunya.
Enric Millo es va felicitar pels resultats de l’aeroport, però també ho va ampliar als “agents econòmics i socials de Girona”, com ara l’Ajuntament, la Cambra de Comerç, la patronal,... per “haver contribuït a fer que l’aeroport de Girona sigui un exemple a tot Espanya”.
Pel que fa a les inversions, el delegat del govern espanyol va recordar que els últims deu anys l’Estat ha invertit 150 milions en la infraestructura i que entre aquests hi ha els 11,5 milions previstos per a les inversions d’aquest any en millores a la pista o a les plataformes, entre d’altres. Les inversions i les mesures previstes aquest any, va dir el delegat del govern espanyol, serviran per contribuir al canvi de tendència i continuar-lo.
LES XIFRES
De l’N-II al viaducte de Girona
La promesa ara de l’Estat d’invertir més d’onze milions d’euros a l’aeroport se suma a un reguitzell de promeses que l’Estat històricament ha fet i que molt sovint ha incomplert. Un cas és el de l’N-II, infraestructura que des de fa dècades el territori reclama que s’eixampli i es millori, i que continua en obres amb llargs parèntesis d’aturades. L’avanç dels treballs, a més, quan s’hi ha treballat, ha estat lent i amb inversions insuficients. També ha estat víctima dels incompliments de l’Estat la ciutat de Girona. El 2004 el que era aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, va prometre que el viaducte del tren que travessa Girona es faria subterrani. Una promesa de la qual més endavant es va desdir. A més, s’hi sumen els incompliments amb les obres del TAV a Girona, que havien de durar dos anys i nou mesos i que ja sumen quasi deu anys de durada. L’Ajuntament de Girona té decidit dur l’Estat als jutjats un cop acabin les obres –podria ser qüestió de setmanes– i exigir compensacions per tots els greuges causats.
Desestacionalitzar és un dels reptes principals
U.C
Un dels reptes que encara té pendent l’aeroport de Girona-Costa Brava és aconseguir desestacionalitzar els vols. Actualment, l’aeroport està pràcticament infrautilitzat durant la temporada d’hivern –de finals d’octubre a finals de març–. En aquell període, hi ha mesos en què la xifra de viatgers no arriba als 40.000 mensuals –com és el cas de gener i febrer, que són els mesos més fluixos–; una dada que contrasta amb els mesos en què es registren pics de més de 300.000 passatgers, com per exemple el que hi va haver el juliol de l’any passat.
Un factor clau per facilitar aquesta desestacionalització és precisament que es consolidi l’esperat baixador i avançar cap a la proposta que l’aeroport de Girona es converteixi en la quarta pista de l’aeroport del Prat. Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Girona a la Universitat britànica de Cranfield i publicat l’estiu passat va posar en relleu que la connexió amb l’alta velocitat doblarà l’àrea d’influència de la terminal gironina i farà que 5,1 milions de persones, quan hagin d’agafar un avió, hi puguin arribar en un temps màxim d’una hora.
El mateix document alertava que el Prat estava “acostant-se a la seva capacitat màxima” i que Girona està molt lluny dels 7,2 milions de passatgers potencials que pot assumir. De totes maneres, a banda de la necessitat del baixador, les taxes que han de pagar les companyies frenen que l’aeroport de Girona tampoc s’impulsi com la quarta pista del Prat, segons el mateix estudi, en el qual es va concloure també que operar a Girona només és un 47% més barat que fer-ho al Prat (i això tenint en compte que l’aeroport de Barcelona té molts més serveis).
