Economia
El PIB creix un 3,4% tot i la tensió política
El 2017 supera de 3 dècimes el de l’Estat i un punt el de la zona euro
No s’aprecien variacions en l’últim trimestre
L’economia catalana va créixer l’any passat a un ritme del 3,4%, una taxa que supera en tres dècimes la del conjunt de l’Estat i queda un punt per sobre de la mitjana de la zona euro. Les dades van ser difoses ahir pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia de la Generalitat, arran de les estimacions que elabora conjuntament amb l’Idescat. Amb aquesta evolució, el PIB català queda tan sols una dècima per sota de la taxa percentual del 2016 i del 2015. Juntament amb el del 2014, aquests resultats configuren “una fase de fort creixement” segons la nota emesa pel departament.
Quant a les dades intertrimestrals, el creixement del quart trimestre va ser el mateix que el del trimestre previ, tot i que per a molts observadors la tensió política podia haver estat un element que frenés el dinamisme econòmic. Concretament, entre el setembre i el desembre, el PIB va avançar un 0,8%, el mateix que entre el juliol i el setembre.
La nota del Departament de la Vicepresidència concreta que, des del punt de vista de l’oferta, el salt més destacat va ser el de la indústria, que va accelerar fins a un 4,8% el creixement interanual en el quart trimestre, tot i que també va ser significativa la recuperació del sector de la construcció després dels anys de gran crisi i la dinàmica i les inèrcies positives del sector de serveis. Aquest últim va avançar un 3,1%, el mateix percentatge d’alça que hi va haver el 2016, tot i el retrocés experimentat en l’hostaleria en el quart trimestre.
Pel que fa a la comptabilitat trimestral, desglossada per components de demanda, les dades només arriben fins al tercer trimestre de l’exercici passat, però els càlculs de l’Idescat i de la Vicepresidència indiquen que el patró de creixement va ser “equilibrat”. Finalment, les exportacions van tornar a augmentar, en la mateixa línia ascendent del comerç mundial, però amb taxes més altes, fins al punt que al novembre ja se superava la taxa de tot el 2016, i a l’octubre i al novembre el ritme d’augment va ser del 10,2% i l’11,8%, respectivament.
LA XIFRA
El mercat de la moto frena per l’efecte de la normativa
El mercat de les motos a Catalunya va tancar l’any passat amb una baixada del nombre de matriculacions d’un 13,2%, fins a 41.377 unitats, segons va confirmar ahir a Barcelona la patronal del sector, Anesdor. No obstant això, cal matisar que aquesta caiguda de les vendes no prové d’una pèrdua de dinamisme, sinó que s’explica pel canvi de normativa europea d’emissions per a motocicletes, l’anomenada Euro 4, que va entrar en vigor fa dotze mesos. A banda de l’encariment dels vehicles, la necessitat de liquidació d’estocs del 2016 va fer que aquell exercici se’n matriculés un nombre extraordinàriament alt, especialment a final d’any, fet que s’ha deixat sentir en la comparació amb el 2017. En canvi, en el sector dels ciclomotors, en què la nova normativa s’aplicarà un any més tard, les vendes es van incrementar, precisament per aquesta liquidació d’existències, amb una pujada del 24,2%, fins a 4.361 unitats, que impactarà previsiblement en les xifres d’enguany. El secretari general d’Anesdor, José M. Riaño, va aclarir que Catalunya continua sent el primer mercat per al sector, “ja que equival a un 25,7% de les vendes totals de l’Estat”. Al seu torn, César Rojo, president de l’associació, va celebrar la “bona musculatura” del sector i va reclamar plans especials per a les motos a les grans capitals, “com es fa amb els cotxes, els vianants i les bicicletes”.