cambres de comerç
La fusió de cambres de Sant Feliu i Palamós es refreda
La integració de les dues patronals en una única Cambra de la Costa Brava s’ajorna sense data
S’acosten eleccions i la decisió dependrà dels futurs plenaris
Dissoldre dos ens centenaris ha estat una altra trava sentimental
La fusió entre les dues cambres de comerç del Baix Empordà, la de Sant Feliu de Guíxols i la seva homòloga de Palamós, s’ajorna sense data. L’operació, inèdita en el mapa cameral català, es va anunciar la primavera del 2015, quan els consells executius dels dos ens van acordar que el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat tutelés el camí cap a la integració. Però tres anys després s’ha refredat i els dos respectius presidents, el guixolenc Joan Puig i el palamosí Xavier Ribera, descarten completar-la en l’exercici del càrrec. S’acosten eleccions, no repetiran i prefereixen que siguin els futurs dirigents, en tot cas, els que prenguin la decisió.
Els anys 2015 i 2016, els dos plenaris i comitès executius van començar una etapa de treball en comú, amb reunions conjuntes. Fins i tot, encara que van mantenir l’autonomia de gestió dels recursos econòmics, van treballar amb pressupostos consolidats –agregant les partides de cada cambra com si fossin una de sola–. Tot plegat, en espera que es definís la nova llei catalana de cambres, el marc jurídic i normatiu que havia de regular el procés de fusió, però s’arrossega, encara avui pendent d’aprovació, després de més d’una dècada de debat al Parlament. El text no ha passat de successius avantprojectes decaiguts per l’acabament de les legislatures. El darrer es va treure a exposició pública el 29 de setembre passat, dos dies abans de l’1-O. I l’aplicació de l’article 155 amb la dissolució del Parlament l’ha tornat a deixar en paper mullat.
Comicis camerals a la vista
L’altre requisit per culminar la fusió hauria estat la convocatòria d’eleccions camerals, amb un calendari comú per a totes les càmeres catalanes que acumula ja prop de quatre anys de retard, pendent de l’aprovació de la llei. Per corregir l’anomalia dels presidents i plenaris escollits el 2010 i amb mandats prorrogats des del 2014, el Ministeri d’Economia va dictar a l’estiu una ordre per fixar un calendari per celebrar els comicis abans del 30 de setembre del 2018, i la Generalitat també va activar un decret per establir –abans de la nova llei– els canvis que experimentaran la composició dels plenaris, que en el cas de Palamós, per exemple, es reduirà dels 26 membres actuals a una vintena.
Amb noves votacions en l’horitzó i una previsible renovació de cares, Ribera argumenta que “serà millor que siguin els futurs responsables els que decideixin la fusió”, una opció que des del punt de vista més sentimental tampoc no acabava d’engrescar, per la dissolució de dues entitats centenàries. El president de la Cambra de Palamós tampoc creu que el context actual, sense llei i sense govern català, sigui l’idoni: “El més prudent és aturar-ho”, admet.
“No és una prioritat”
El seu homòleg guixolenc coincideix que després de tant de temps i en el moment actual ja no hi ha pressa: “En el moment que es va començar a parlar de fusions de cambres, fa gairebé una dècada, ho podia semblar”, però sosté que s’han aconseguit sobreposar al sotrac econòmic que va implicar la supressió de la quota obligatòria de les empreses adscrites –el recurs cameral, del govern de Zapatero el 2011–. La integració ara mateix “no és una prioritat”, diu Puig, més enllà de la disposició de continuar coordinant i col·laborant en accions amb Palamós i, també, amb la Cambra de Girona.
LES DATES
“Ara mateix som autosuficients”
“No descarto una cambra única, també amb Girona”
La seu a Platja d’Aro haurà d’esperar
Després d’un període de debat sobre la denominació de l’eventual cambra sorgida de la fusió, la primavera del 2016 els dos presidents van revelar que s’havien decantat per la marca “Cambra de Comerç de la Costa Brava”, un referent més potent des del pla turístic que “Baix Empordà” i més curt que l’agregació de “Sant Feliu i Palamós” o viceversa, amb un equilibri incòmode. No estava decidida, però, la seu principal: competien la monumental casa Patxot guixolenca i el local palamosí de les Galeries Carme, més modest però amb el trumfo de l’antiguitat de la cambra –1886–. En el debat va irrompre la tercera via salomònica i en terreny neutral de Platja d’Aro, oferta per l’alcalde del municipi, Joan Giraut, per captar un servei empresarial atractiu. Es veia de bon ull, però amb el refredament dels plans haurà d’esperar. Castell-Platja d’Aro pertany a la demarcació de Sant Feliu, però Puig, que agraeix les facilitats del municipi veí, no és partidari d’obrir delegacions: “Hem de fer funcionar el que ja tenim.”