La Borsa
Més valors
Economia

RAMON COMES

RESPONSABLE NACIONAL DE MEDI NATURAL I RURAL DE LA UNIÓ DE PAGESOS

“Els conills fins i tot s’enfilen als arbres fruiters i els roseguen”

Agricultura declara sis municipis del Segrià en emergència cinegètica per la plaga de conills. Les batudes autoritzades poden caçar en una sola zona fins a 160 conills en un parell d’hores.

Des del 2009, la població de conills s’ha multiplicat, malgrat les autoritzacions extraordinàries per caçar-ne tot l’any. Què s’havia fet fins ara?
Des de fa un any hi ha un pla interdepartamental de la conselleria d’Agricultura, que va crear el Grup Especial de Captura d’Animals. Pagesos, Agents Rurals i caçadors surten de nit a caçar per tal de rebaixar la població de conills. El pla també preveia vendre la carn de caça de senglar.
M’han explicat que, en una nit, se’n maten centenars. És cert?
Sí, a Malpartit (Torrefarrera), per exemple, es poden matar 160 conills en un parell d’hores. N’hi ha tants que ara s’ha declarat l’emergència cinegètica al municipi, juntament amb Lleida, Alpicat, Rosselló, Almacelles i Alguaire.
Què se’n fa dels conills morts? Perquè són comestibles.
Sí, i ben bons. Alguns se’ls queden els caçadors i altres van a gestors de residus i a la universitat, que en fa estudis sobre sanitat animal. La carn de conill no cal analitzar-la per menjar com el senglar, perquè ja veus quan és dolenta. Naltres vam plantejar al grup de caça i a la comissió de seguiment que es donessin a beneficència, però té un cost perquè cal escorxar-los.
Què comporta el pla pilot de prevenció i mitigació presentat recentment per Agricultura a la comissió de seguiment?
Entre altres coses, es localitzaran detalladament les zones on hi ha més caus i s’intensificaran les captures tot l’any. Defensem les batudes conjuntes, que funcionen força bé, perquè els pagesos són els que coneixen millor els camins i les finques. És més efectiu: saben on són els conills i s’eviten accidents, com caure dins una arqueta de reg.
Per què hi ha tants conills?
Creiem que hi ha diferents factors: menys caçadors i, alhora, la caça està més restringida per l’existència d’urbanitzacions, polígons, camins, etc. Tenen menys depredadors naturals, com ara guineus, i es reprodueixen molt. A la nit, a la zona industrial de Lleida es veuen conills rondant, perquè allà no es pot caçar i ens diuen que s’han de capturar amb gàbies. Quantes en caldrien? Vint milions? I qui ho pagarà? Van on hi ha menjar, beure i zones per amagar-se: marges, llenya acumulada, infraestructures, canalitzacions on fan els caus... La caça és la forma més ràpida i barata de controlar-los.
Exactament, quin és el mal que fan als conreus?
Ara a l’hivern, just quan acaben de néixer els sembrats, se’ls cruspeixen. Un company de la Noguera sembra cada any tres finques: sap que es menjaran la primera i així quan s’hauran atipat podrà collir les altres dues... Roseguen tota l’escorça dels arbres fruiters, de qualsevol mida. La repelen sencera i l’arbre es mor, es debilita o bé produeix menys perquè la saba no li puja igual. La pomera els encanta, sobretot quan és jove.
I com afronten els danys?
Hi ha pagesos que deixen la poda a terra, perquè els conills la roseguin i deixin en pau la resta de l’arbre. On és una plaga, s’aplica una mena de resina al tronc que els repel, però és molt cara i amb els preus de la fruita no compensa gaire. Als arbres acabats de plantar s’instal·len uns protectors de plàstic de fins a 70 centímetres d’alt, que són durs i ja fets expressament per combatre’ls. De tota manera, on hi ha molts conills i els falta menjar, roseguen la part de sota dels embolcalls de plàstic i és com si l’escopinessen. Aleshores, es mengen la part inferior dels arbres. Les proteccions són generalment de 40 centímetres, però hi ha zones on s’enfilen i es mengen la part de sobre. Fins i tot s’enfilen als arbres.
Les proteccions són cares? Efectives?
Molt cares no, però porta força temps i feina col·locar-les, perquè han de resistir els conills, però també el vent. Requereix cost de mà d’obra. S’han d’anar protegint a mesura que plantes. A un amic meu, li van quedar 15 arbres per cobrir i l’endemà, tots rosegats i morts.
Els tenen quantificats?
És difícil, perquè sovint presentar denúncia als Mossos li costarà més que no pas les pèrdues. El pagès es resigna i torna a plantar. Des de la Unió de Pagesos treballem en la prevenció: ja tenim un document fet per presentar a la conselleria en el qual s’especifiquen els danys, la quantitat de conills, etc. En funció del nombre i de la predisposició del vedat d’actuar més o menys, es declara o no l’emergència cinegètica i aleshores actua l’administració d’ofici. Als municipis on s’aplicarà el pla pilot, se superen els 50 conills per quilòmetre quadrat de mitjana, segons Agricultura.
I Agroseguro se’n fa càrrec?
Al sindicat estem treballant les assegurances, perquè ara mateix et dona poca sortida. Els sinistres reiterats –com és el cas– no els cobreixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

El Saló Nàutic, Caravaning, Piscina & Wellness i BMP, a Fira

economia

El BOE fa públic el calendari laboral per a l’any vinent

Administrador de finques avui, supervisor digital demà

Barcelona

S’acosta una crisi?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. Roca Editorial

Kit de supervivència per si l’economia es deteriora

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF, membre de la Junta del CEC i ACCID

Solucions de transport per a tothom

Emprenedora

Lucas Fox estudia una expansió internacional pel Mediterrani

Barcelona

Incerta gravetat de la reculada econòmica

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
Economia

El regnat s’eixampla al [email protected]

Barcelona