Discriminació: la xacra que incomoda
La precarietat de l’ocupació s’acarnissa amb les treballadores
Set de cada deu persones que cobren menys de 1.000 euros són dones
La bretxa salarial, la suma de totes les desigualtats, frega a Catalunya el 24 per cent
La maternitat dispara les diferències de sou i de promoció
Les pensionistes cobren un 40% menys que els seus companys
La desigualtat d’oportunitats en el mercat laboral és només una de les cares de la discriminació que pateixen les dones i tan sols un dels molts motius que justifiquen la mobilització convocada per al proper 8 de març, la vaga feminista que està aixecant polseguera perquè s’atreveix a parlar clar i posar en solfa un model patriarcal obsolet i denigrant que de tan arrelat s’ha acabat normalitzant. Hi ha centenars de dades que evidencien que no anem bé, entre elles que set de cada deu treballadors que cobren menys de 1.000 euros són dones, que la bretxa salarial frega a casa nostra el 24% i que la taxa de parcialitat femenina triplica la masculina, arribant a superar el 22%. Malgrat tot, aquest problema no és una prioritat política i fins i tot es nega la seva existència. Tristament cèlebre és ja la frase “En això no ens hi ficarem” [referint-se a la bretxa salarial]” del president espanyol, Mariano Rajoy.
La dona fa anys que s’ha incorporat al mercat laboral, però està molt lluny de ser-hi en igualtat de condicions, ja que no s’ha repartit a parts iguals –ni de bon tros– la càrrega de la criança i la cura dels pares i altres familiars dependents, i el model productiu no tan sols no facilita la conciliació, sinó que molts cops castiga qui intenta compaginar la feina i la vida. Com que són elles les que fan més malabarismes per aconseguir-ho, són elles les que més reben. La maternitat és el moment clau. És quan arriben els fills que es comencen a disparar les diferències en el sou i les possibilitats de promoció professional.
Ningú se n’escapa. Com destacava la secretària de dones de CCOO de Catalunya, Alba Garcia, en la presentació del darrer informe del sindicat, la bretxa salarial de gènere “afecta totes les dones, de tots els sectors, de totes les edats i de tots els nivells professionals”. No es tracta només de guanyar menys en una empresa determinada, recordava, sinó que és “el resultat de totes les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones en el mercat de treball: la segregació horitzontal, les reduccions de jornada, el treball parcial, la contractació temporal, el sostre de vidre o el terra enganxós”, la major presència de dones en els sectors d’activitat que tenen sous més baixos i major rotació laboral.
Com recorda la investigadora postdoctoral Núria Sánchez Mira, que participa en un estudi sobre les causes de la bretxa salarial a Catalunya, les causes són diferents depenent del sector. Mentre que en l’atenció a les persones dependents s’evidencia “l’escàs valor social i econòmic que s’atorga a aquestes feines” tradicionalment ocupades per dones, en el sector financer la bretxa respon sobretot “a la segregació vertical, les barreres que es troben les dones per ascendir dins l’empresa”.
La motxilla que porten les dones comença a pesar sobretot quan són mares, perquè són elles les que majoritàriament assumeixen el pes de la criança. El 2015, com recull la UGT, 5.155 dones es van agafar una excedència per cura de fills, contra 314 homes (no arriben ni al 6 per cent). Aquestes interrupcions laborals tenen un gran impacte quan les dones es fan grans: les pensionistes catalanes cobren un 40% menys que els homes, segons un informe de la UGT.
Líder en precarietat
La retallada en la jubilació s’explica també per l’impacte de l’elevada contractació parcial, l’única opció que ofereix el mercat laboral a moltes dones. De fet, segons les dades de l’Eurostat, l’Estat espanyol crea actualment el 60% de l’ocupació femenina temporal de tota la Unió Europea, cosa que significa que darrere la recuperació econòmica hi ha una ocupació precària i de mala qualitat que s’acarnissa amb les dones.
Fa cinc mesos, l’Ajuntament de Barcelona va obrir al barri de Ciutat Vella el primer Punt de Defensa de Drets Laborals. Vol ajudar a lluitar contra la precarietat laboral oferint informació i assessorament i, com explica Emilia Pallàs, directora de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa, “en el seu origen ja tenia una marcada perspectiva de gènere”. “L’enfocament inicial era centrar-se en les ocupacions del districte més precàries, com són neteja i cures i hostaleria”, que ocupen sobretot dones. De les 132 persones que hi han passat, el 60% són treballadores, però en el cas de cures i neteja, el percentatge arriba al 90%.
Doble estigma
El sector de la neteja, a més, amaga una doble discriminació, ja que moltes treballadores són immigrades i tenen molts més entrebancs a l’hora de trobar feina –sobretot determinades feines– pel fet de ser dona i també pel fet d’haver nascut fora. En aquest cas, la bretxa salarial està per sota de la mitjana, en el 20%, però només perquè tant els homes com les dones immigrades pateixen l’estigma i, a la pràctica, acaben cobrant menys.
Mentre que en països com ara Alemanya i Islàndia s’impulsen lleis per eliminar la xacra de la desigualtat, el PP no tan sols ha votat en contra de la proposició de llei de Podemos per igualar els sous d’homes i dones, sinó que cap membre del govern espanyol ha volgut participar en el debat.
Els efectes de l’absència en les esferes de poder
La directora general d’Igualtat del govern, Mireia Mata, lamentava recentment que moltes dones són encara “víctimes” del terra enganxós, que les situa a la part baixa de l’escala salarial: un 25% cobren 11.824 euros bruts a l’any o menys, contra un 10% dels homes. També les treballadores més ben remunerades cobren menys que els seus companys. De mitjana, el seu sou anual és gairebé 9.000 euros inferior al dels homes.
Segons l’últim informe d’ICSA i EADA, les dones només suposen a casa nostra el 18% dels càrrecs directius.
Amb més dones a dalt, la conciliació seria més fàcil i avançaríem en la igualtat, però l’economia també seria més productiva. Com recorda Núria Viñas, presidenta de l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries, la visió i el lideratge femení “no és ni millor ni pitjor, però complementa el masculí, i la suma fa les empreses més rendibles”. Les dones són en general més cautes, molt resolutives perquè estan acostumades a resoldre contínuament problemes domèstics i es preocupen per l’impacte de les seves decisions en l’entorn. “La falta de directives no només és discriminatori, sinó que afecta l’economia del país”, lamenta Viñas.
