Economia

ANNA MARIA CAPDEVILA

TÈCNICA DE PONENT COOPERA, EL NOU ATENEU COOPERATIU DE LLEIDA

“Quan emprens, sembla que tothom hagi de ser competència”

Cinc cooperatives ja consolidades impulsen Ponent Coopera. L’ateneu neix per promoure i ajudar en la creació o transformació d’empreses a aquest model en tots els sectors econòmics.

En què consisteix el projecte Ponent Coopera i d’on sorgeix?
És l’Ateneu Cooperatiu de les terres de Ponent, integrat a la xarxa catalana d’aquests ateneus, que està impulsada pel Departament de Treball. Fa un any i mig, la direcció social de Cooperativisme i Economia Social va fundar la xarxa, tot dividint Catalunya en catorze territoris. A cadascun hi ha un ateneu que impulsa el projecte. Al Pirineu i l’Aran n’existeix un, però en aquest cas està format pels consells comarcals. En aquell moment a Ponent no en va sorgir cap. A finals del 2017, diferents cooperatives i associacions vam decidir ajuntar-nos per construir el projecte i poder-lo impulsar. Les empreses cooperatives fundadores són cinc. L’Associació Alba, que treballa amb col·lectius amb dificultats socials i econòmiques. L’Olivera és un centre especial de treball on elaboren olis i vins a Vallbona de les Monges; i Tres Cadires és una cooperativa arbequina que elabora vi de nous. El Risell és una assessoria especialitzada en acompanyament de projectes socials, arquitectònics i ambientals. La Cuina del Comú és una cooperativa dedicada a l’elaboració i transformació de producte primari de Lleida i també porten el restaurant La Baula, on tenim una de les dues seus. L’altra seu de Ponent Coopera és al viver d’empreses de Cal Trepat, a Tàrrega. Treballem activament des del gener passat. Som un ateneu cooperatiu nou, però tenim ja molts referents en l’experiència de treball de la resta de la xarxa.
Ser-ne impulsors significa que aquestes cinc empreses aprofiten sinergies per a elles mateixes o bé assessoren tercers perquè s’incorporin a l’ateneu?
L’ateneu no té figura jurídica, sinó que és la xarxa de les cinc empreses cooperatives. Hem constituït un consell rector, en el qual decidim la línia estratègica de l’ateneu. Hi ha un equip tècnic de membres de les cinc entitats que treballem a jornada completa o mitja solament per a l’ateneu.
Enguany volen crear 30 cooperatives a Ponent. És molt, no?
El nostre objectiu general és el foment i la promoció de l’economia social i solidària a Ponent. El projecte, que és anual, s’acabarà concretant en tenir mil usuaris que hagin participat en les nostres accions, haver acompanyat trenta iniciatives empresarials noves o d’entitats i empreses que es vulguin transformar al model cooperatiu. També ajudem en la consolidació i en l’obertura de línies noves de treball en cooperatives ja existents. A finals d’enguany, numèricament també ens hem fixat assolir la fita de tenir trenta noves insercions laborals en el sector cooperatiu de Ponent. En definitiva, fem l’acompanyament a noves iniciatives, a la transformació i a la consolidació.
En quina situació es troba el moviment cooperatiu de Ponent?
Les dades del registre mostren que hi ha unes 400 cooperatives, que és molt. Ara bé, d’aquestes hem de veure quines tenen activitat... Hem de fer-ne un filtre. No obstant això, sabem que Ponent és i ha estat un territori cooperatiu. Inicialment van néixer cooperatives del ram dels serveis per al món agrari i directament agràries i agroalimentàries. En una segona etapa en van sorgir moltes del sector del transport i de la construcció. No les tenim en ment, però aquí som molt importants. També n’hi ha del ram del tèxtil, com ara John Fil. La fornada nova, l’actual, correspon a cooperatives que ofereixen serveis en diferents àmbits.
Quin forat de mercat tenen?
En l’àmbit de la cooperació, tenim més incidència a partir de crisis empresarials de gestió, que acaben sent econòmiques. De vegades als propietaris els interessa més tancar o vendre l’empresa, que mantenir-la. I això no sempre respon al fet que l’empresa vagi malament. En aquests casos, els treballadors aposten per quedar-se-la i transformar-la en cooperativa. Una altra veta de mercat són associacions culturals que generen activitat i acaben generant llocs de treball. És aleshores quan la forma jurídica d’associació esdevé una cotilla i ser cooperativa és una bona opció.
Què pot impulsar un emprenedor o una empresa ja constituïda a esdevenir cooperativa?
A Ponent, hem d’ajudar a fer veure que el cooperativisme va molt més enllà del sector agrari. Aquest model empresarial serveix per a molts sectors. Per exemple, el disseny gràfic, els serveis informàtics o el consum. Aquestes altres cooperatives ja existeixen, però cal fer-les visibles. Cada cop més, el sistema educatiu s’estructura sobre la base del treball en equip. Creixem així, però quan surts al món empresarial sembla que hagis d’anar sol i tothom sigui competència teva. Hem d’aconseguir que, quan emprens, aquest treballar en equip sigui una opció empresarial, i explicar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

SOCIETAT

Miquel Capo, empresari andorrà i nebot de l’alcalde franquista de Barcelona Miquel Mateu

estats Units

La Comissió de Comerç i disset estats demanden Amazon

barcelona

Els territoris amb més indústria tenen menys desigualtat de renda, segons un estudi del Govern

Barcelona
economia

Escudero vol més mà d’obra i menys subsidis

MASARAC
BBVA, premiat per l’estratègia de marca en digitalització
economia

BBVA, premiat per l’estratègia de marca en digitalització

barcelona
Marc Ribas tanca l’hamburgueseria La Brutal a Girona
societat

Marc Ribas tanca l’hamburgueseria La Brutal a Girona

girona
alemanya

Berlín busca accelerar la construcció a costa de l’exigència d’eficiència

barcelona
unió europea

La UE suavitza les exigències de reducció d’emissions dels vehicles

barcelona

Calsina Carré amplia la seu central amb 200 places més de pàrquing

PONT DE MOLINS