L’impost retalla un 22% el consum de begudes ensucrades
Els experts veuen imprescindible que es repercuteixi tot el tribut en el preu final
L’èxit és menor en zones turístiques
L’impost sobre les begudes ensucrades ha suposat una reducció d’un 22% en el consum d’aquest tipus de refrescos respecte a la situació prèvia a l’aplicació del tribut. Així ho demostra un estudi elaborat pels acadèmics Judit Vall i Guillem López Casasnovas analitzant l’evolució d’aquest producte en la cadena de supermercats Bonpreu, que, amb 160 establiments disseminats per tot el territori català, té una quota de mercat del 10%. Per elaborar l’anàlisi i les conclusions, els dos experts han fet un seguiment de les vendes setmanals de 105 productes escollits, dividits en tres grups: begudes ensucrades, begudes light o “zero” i aigües, aquestes dues últimes categories no subjectes a l’impost.
Per Judit Vall, investigadora de l’IEB de la Universitat de Barcelona i del CRES de la Pompeu Fabra, l’èxit de la reducció del consum, que implica una ingesta de 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors, prové del fet que la Generalitat especifiqués en la llei el requeriment de traspassar el cent per cent de l’impost al cost final del producte. “L’experiència internacional –assegura Vall–, com les que es van dur a terme a l’Estat francès el 2012 i a Mèxic el 2014, indica que si no hi ha aquesta obligatorietat, i per tant són els fabricants o els distribuïdors els qui assumeixen part del tribut en el seu marge, no es deixa notar tant en el consum.” L’ideal recomanat per l’OMS ja el 2005 és que hi hagi un encariment real mínim d’un 20% del producte, que es dona en el cas català.
L’estudi també informa que part de la reducció de les vendes d’aquests refrescos es desplaça cap a productes similars, però del tipus light o “zero”, a raó de 3,5 litres de beguda sense sucre consumits per cada 4,7 litres de refresc ensucrat que es deixen d’adquirir.
Una altra conclusió és el fet que l’efecte de l’impost es percep molt menys en les zones turístiques. Vall aclareix que això té motivacions econòmiques i socials. “D’una banda, l’encariment és més rellevant en envasos de gran contingut –recorda– i en les àrees turístiques es tendeix als envasos individuals.” En segon lloc, també hi ha “una actitud diferent” per part dels consumidors que visiten de forma esporàdica un indret turístic.
Tant Vall com López Casasnovas, director del CRES i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, insisteixen en la necessitat d’establir mecanismes per fer complir el punt que obliga que sigui el consumidor qui pagui l’impost, com ara multes o sancions.