Tensió financera als EUA
Les condicions financeres s’estan tensant als EUA des de principi d’any. Així ho reflecteix l’índex de condicions financeres de Bloomberg, que ja se situa en un -0,25 des del 0,96 del desembre del 2017. Els principals factors que l’han impulsat a l’alça són el repunt en el diferencial Libor-OIS i en el de la volatilitat. Pel que fa al repunt del diferencial, algunes de les raons es troben en les fortes emissions de deute als EUA, la repatriació de la caixa de les empreses nord-americana i la limitació en les deduccions per finançament per als bancs estrangers amb operacions al país. Mentrestant, la volatilitat partia de nivells molt baixos i s’ha vist afectada per la posada en preu dels riscos que sobrevolen els mercats. Cal destacar que el repunt no és significatiu en termes històrics i l’índex només se situa en nivells lleugerament negatius, molt lluny dels assolits a l’inici de la crisi del 2008/2009. També es veu a través de l’índex de condicions financeres que elabora la Fed de Chicago o fins i tot a través d’un dels components que el conformen, el subíndex de Risc, i tots dos reflecteixen una tensió molt menor. Tot i que caldrà seguir de prop l’evolució d’aquests índexs, els nivells actuals no haurien de preocupar massa els mercats.
Amb tot, sembla que últimament la borsa ha passat a cotitzar moltes notícies negatives, fet que podria relaxar la volatilitat a curt termini, tot i que a mitjà termini hi hauria poc marge per retornar als baixos mínims del 2017. Quant al diferencial Libor-OIS, encara que els factors que l’han fet repuntar no són els de 2007/2008 –en aquell temps reflectia la fragilitat del sistema bancari i, per tant, eren menys preocupants– no sembla que hagin de remetre el 2018. No obstant, suposen una tensió de les condicions financeres que en el passat van provocar rebaixes d’expectatives de tipus d’interès per als anys següents per part del mercat. Així la Reserva Federal americana es podria veure obligada a alentir el procés de normalització de la política monetària, atès que el major risc per als mercats resideix en un error de calibratge en què la institució no ajusti el seu ritme de normalització malgrat assistir a una contínua tensió de les condicions financeres. Això portaria a un brusc aplanament del pendent de 2 a 10 anys i a una forta penalització per als actius de risc. Per contra, si la Reserva Federal ajusta el seu ritme de normalització davant la major tensió financera, podria debilitar més el dòlar, fet que obligaria el BCE a mantenir un discurs de fre en l’apreciació de l’euro, ajudant a l’evolució de l’índex Euro Stoxx.
Amb tot, després de les últimes caigudes sembla que s’ha posat en preu un escenari prou negatiu. Trump hi ha col·laborat amb les últimes decisions sobre les tecnològiques (a part dels dubtes amb Facebook) i en els aranzels a productes i països. Això últim ha servit perquè la resposta de la Xina obri la porta a negociacions, que hauria de ser el final de tot aquest procés, ja que una guerra comercial seria dolenta per a tothom.
En aquest context pensem que sectors com ara elèctriques i alimentació seguiran suportant el mercat en els moments de dubtes, però per veure un rebot més significatiu caldrà que els resultats trimestrals que s’acosten superin expectatives, sobretot en financeres i cícliques. La nostra opinió sobre això i la borsa en general segueix sent moderadament optimista.
