L’encaix tecnològic, repte de la trobada d’economia a Cap Roig
Les jornades de la Fundació La Caixa i l’Ajuntament de Palafrugell debaten el futur laboral i de l’estat del benestar
L’avenç imparable de la tecnologia té un efecte directe sobre l’economia. Positiu, perquè pot fer disparar la productivitat, però amb incògnites recurrents perquè fa necessària menys mà d’obra i deixar part de la societat enrere. Per mirar de trobar l’encaix entre les peces del nou engranatge –d’una economia més competitiva i tecnològica amb una societat equitativa– la Fundació Bancària La Caixa i l’Ajuntament de Palafrugell van encetar ahir la segona trobada d’Economia i Reptes Socials Cap Roig, sota el lema Perquè ningú es quedi pel camí. El director general de la fundació, Jaume Giró, referma l’aposta per un espai de debat on apareguin les nostres inquietuds i puguem proposar-hi solucions”.
Entre els ponents, el filòsof Josep Ramoneda va fer una lectura crítica amb l’escenari actual, que encara suporta la ressaca de la crisi del 2008. La “sensació que les bases [del sistema] trontollen” ha afavorit moviments que van des del Brexit fins al procés català cap a la independència, passant per l’eclosió de formacions crítiques pels extrems de l’esquerra i la dreta. Hi ha altres pulsions, com ara els governs “il·liberals” en resposta a altres institucions de govern econòmic mundial “no legitimades democràticament” que marquen el pas als estats, casos de l’FMI o el Banc Mundial. Ramoneda, en debat amb la científica i catedràtica de la UPF Cristina Pujades, va reivindicar els drets a la “llibertat”, “mescla” entre cultures i “laïcitat”, o la “intimitat”, tocada recentment per la polèmica per la filtració de dades de la xarxa social Facebook. Pujades, però, va conciliar el pessimisme amb perspectives més optimistes: va reivindicar la distinció entre “bona i mala ciència”, i el potencial de les noves tecnologies per dinamitzar les societats africanes.
L’economia circular
Els altres ponents de la sessió matinal també van debatre sobre futurs escenaris econòmics. El professor emèrit de l’IESE Alfred Pastor va defensar que les aplicacions de la tecnologia s’haurien de canalitzar “cap a un model on es treballi menys, però millor, i que l’espai lliure s’ocupi amb activitats dignes”. Però no va obviar els handicaps de la nova economia autòctona, en què conviuen “un atur molt alt i sous molt baixos”. En va responsabilitzar el teixit empresarial, per fomentar llocs de treball amb febles productivitats, salaris i requisits de formació. I va alertar també que “això no dona per sostenir un estat del benestar, amb pensions, sanitat o educació”.
Pastor va introduir el concepte d’economia circular, amb sostenibilitat i eficiència que altres dos ponents, Àngel Pes i Àngel Castiñeira, van vincular a l’Agenda de Desenvolupament Sostenible subscrita el 2015 per 195 estats a les Nacions Unides i el nou Observatori dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que elabora la fundació entre 10 grans empreses estatals com a prova pilot. L’agenda pretén erradicar la pobresa extrema i la fam al planeta, però disposa de l’ajut necessari de la tecnologia, ben canalitzada. En resum, Pes va assumir que “si l’economia el 2030 no és digital, no serà”, però sense perdre de vista que hi ha “el risc que, tot i ser digital, no sigui sostenible”. Les ponències, que acabaran avui, van continuar amb l’anàlisi del salari mínim i el periodisme digital com a promotor de l’equitat.
