Una millora amb llums i ombres
Empreses i agències d’intermediació constaten el dinamisme del mercat laboral
Els sindicats lamenten que l’atur baixi a costa d’una gran precarietat
Hi ha un gran desajust entre l’oferta i la demanda formativa
La taxa d’atur se situa en el 12,2%, el percentatge més baix des del 2008
La fi de la bretxa de gènere, ocupació de més qualitat, salaris més alts i pensions dignes són les principals exigències de la jornada reivindicativa que, com cada Primer de Maig, viurà avui Catalunya. Enrere han quedat els anys més negres de la crisi –es van destruir més de 650.000 llocs de treball entre el 2008 i el 2013, que es diu aviat–, i la recuperació del mercat laboral es nota sobretot –almenys segons les dades macroeconòmiques; una altra cosa és que tothom se’n beneficiï– des de fa dos anys, però la millora té molts clarobscurs. Les patronals i les agències d’intermediació remarquen que el dinamisme és notori, i que no només els serveis estan portant el timó, sinó que s’està reactivant la indústria i especialment branques com ara la logística i fins i tot el sector immobiliari, però els sindicats adverteixen que no es pot abaixar la guàrdia, perquè el preu que s’ha pagat és molt alt. S’estan creant llocs de treball a costa d’una precarietat alarmant, denuncien.
Les dades publicades la setmana passada confirmen la tendència. Entre gener i març, l’atur ha tornat a baixar, i la taxa de desocupació se situa actualment en el 12,2%, el percentatge més baix des del 2008. El problema és que hi ha persones i col·lectius que continuen patint molt. Maria Hilda, presidenta d’Assat50, l’associació d’aturats de més de 45 anys de l’Hospitalet de Llobregat, ho resumeix així: “És un drama. Es nota una mica de millora, però hi ha molta precarietat, i l’acceptes, perquè quan l’atur s’enquista acabes agafant el que sigui.” I el que sigui vol dir contractes de setmanes o de pocs mesos, moltes jornades reduïdes i horaris i condicions que van canviant sobre la marxa, per no parlar dels sous. “Abans ser mileurista era poc i ara sembla que ja siguis ric.” És una idea compartida per Elena Ferrero i Irene Ortiz, responsables de les seccions juvenils de la UGT i CCOO, respectivament. “Ser mileurista sembla avui un luxe. Ens han fet creure que hem d’estar agraïts pel fet de tenir feina i que, per tant, no ens podem queixar de res ni aspirar a més”, assegura Ortiz. Com explica Ferrero, en el cas dels joves, s’hi afegeix l’abús dels contractes de pràctiques. “Molts becaris estan fent feina estructural de l’empresa, cosa que no està permesa per llei, i fins i tot has de pagar per treballar, perquè l’empresa no et cobreix ni el transport ni el menjar”, lamenta. “Hi ha més feina, sí, però amb quines condicions?”, es pregunta.
El catedràtic d’economia aplicada de la UAB Josep Oliver, un dels grans experts en el mercat laboral català, admet que és cert que la recuperació ha estat possible gràcies en part a la “moderació” dels salaris i que determinats col·lectius han patit molt més. En xifres absolutes, la gran destrucció d’atur va afectar els joves, però el que ha fet més mal socialment, matisa, són els efectes que la crisi ha tingut en la gent més gran, ja que tenen més dificultats per reinserir-se, i les “polítiques de formació i requalificació han tingut poc èxit”.
El paper de l’hostaleria
Dit això, Oliver vol deixar clar que amb la recuperació han millorat diversos paràmetres que mesuren la qualitat del mercat laboral, com ara la quantitat de gent que vol treballar més hores de les que treballa, els falsos autònoms i les minijornades. Des de l’inici de la recuperació, i sobretot en els últims dos anys, relata, hi ha més jornades de “categories normals” –de 40 hores– i més gent que fa les hores que vol fer, mentre que la jornada parcial creix més lentament. Una altra cosa, destaca, és l’ocupació temporal, que augmenta més que la indefinida perquè hi ha un “biaix sectorial important”, ja que un dels motors de la recuperació és la restauració.
Carles Pitart, director d’operacions de Manpower, assegura que “a Catalunya ja fa tres anys que s’està creant ocupació, en gran part per l’hostaleria, que en el segon trimestre s’enfilarà gairebé un 20%, però també gràcies a sectors tradicionals que estan vivint una autèntica revolució com ara el transport i la logística. “Tot allò relacionat amb l’e-commerce està transformant radicalment tota la cadena de valor i calen professionals de perfils molt diferents”, assenyala.
Canvi de paradigma
El que hem de tenir clar, destaca Pitart, és que l’entorn laboral és –i cada vegada ho serà més– “volàtil, incert, canviant i ambigu”, i això significa que s’hauran de treballar molt els aspectes competencials. “Dels nens que avui estan escolaritzats, 6 de cada 10 no coneixen la seva professió perquè encara no existeix”, avisa, i això vol dir que el món formatiu, des de primària fins als estudis superiors, s’ha d’adaptar a la nova realitat i a les noves exigències. Per aconseguir-ho, s’haurà d’abordar també un problema crònic: tots els experts consultats atribueixen un altre dels grans problemes postcrisi –la sobrequalificació de molts treballadors– al poc prestigi de la formació professional. “A Catalunya, entre la gent de 25 a 40 anys, tenim un 40% de graduats universitaris, mentre que a Alemanya no superen el 27%, i en el cas dels que han cursat FP, aquí representen un 22% i allà, un 60%”, indica Oliver. El desajust provoca que hi hagi realitats paral·leles molt dispars: gent que no troba feina i, a l’altra banda, professionals –tècnics i enginyers, però també oficis manuals– que van molt buscats. Neus Margalló, responsable d’estudis d’Infojobs, posa com a exemple les escoles de data code que han començat a obrir a casa nostra. “En sis mesos t’ensenyen a programar apps per a mòbils, perquè per fer-ho no et cal una megallicenciatura.” I deixa una pregunta en l’aire: “Com és que si és una professió amb una alta demanda han de sortir escoles fora del sistema?”
LES FRASES
“Si no hi ha repartiment de riquesa, és injustícia”
Amazon és el paradigma de la revolució del comerç electrònic, però el seu èxit i el dels seus competidors, segons denuncien els sindicats, amaga un submón laboral: subcontracten empreses que paguen als treballadors un euro per paquet entregat. Són els nous falsos autònoms. Els expliquen que podran tenir l’horari que els vagi bé i organitzar-se com vulguin, “però a la pràctica has d’estar disponible tot el dia i, si tens un accident amb la moto, no estàs assegurat”, recorda Laura Pelay, vicesecretària general de la UGT de Catalunya. Que hagin passat els anys més durs de la crisi no vol dir que no hi hagi multitud de pràctiques per denunciar. En el manifest que avui llegiran la UGT i CCOO, els sindicats lamentaran “l’expansió de les empreses multiservei, amb salaris mínims i màxima precarietat”. Això es tradueix, indiquen, en “fórmules abusives a l’hora d’organitzar el temps de treball, amb total discrecionalitat dels empresaris i amb allargaments de jornada que no es retribueixen”.
Els líders dels dos principals sindicats, Javier Pacheco i Camil Ros, fa dies que demanen una mobilització massiva avui per lluitar contra aquesta precarietat, però també per posar fi a les desigualtats de gènere, l’empobriment de la classe treballadora i “operacions de maquillatge” com ara l’acord de les pensions. Fa quatre anys que l’economia creix per sobre del 2%, però els salaris no ho fan al mateix ritme. “L’any passat, un 1,4%”, recorden. I sentencien: “Si no hi ha repartiment de riquesa, és injustícia.”
A Catalunya, la situació s’agreuja per la crisi política. “Ara no tenim el govern per fer la política que fa falta”, va denunciar la setmana passada el secretari general de CCOO. El que van voler deixar molt clar tant Pacheco com Ros és que la lluita laboral s’afegeix al debat sobre els drets socials: “Totes les mobilitzacions són compatibles.” A Barcelona, la manifestació convocada pels sindicats majoritaris començarà a la ronda Sant Pere cantonada amb passeig de Gràcia a dos quarts de 12 del matí. Amb el lema Lluitem pel creixement dels salaris i les pensions, la USOC es concentrarà a la mateixa hora a plaça Universitat i mitja hora més tard arrencarà la seva manifestació.
