La Borsa
Més valors
Economia

ANTON MONNER

HISTORIADOR I IMPULSOR D’UNA INICIATIVA PER RECUPERAR ELS PASTORS A LA TERRA ALTA

“Els ajuntaments poden facilitar la casa a qui vingui a fer de pastor”

La Terra Alta té tradició com a comarca de pastors. Havia arribat a sumar entre 25.000 i 30.000 caps de bestiar, però ara no arriba al miler. Una iniciativa pretén recuperar-ne l’activitat

La comarca de la Terra Alta té una llarga tradició ramadera però no s’ha escapat del progressiu abandonament d’aquesta activitat, molt dura i sacrificada i que corre el perill de ser merament testimonial. Una iniciativa pretén recuperar l’ofici de pastor i, de retruc, ajudar a mantenir els boscos nets i a repoblar petits municipis que estan en perill d’abandonament. Restaurar la presència dels pastors a la Terra Alta és una aposta per dinamitzar la comarca?
La realitat és que hi ha uns quants municipis de la comarca que s’estan despoblant, amb tot el que això comporta: perden el metge, l’escola, no hi ha bancs ni botigues. Caseres, la Pobla de Massaluca o Prat de Comte poden desaparèixer en deu o quinze anys. El cas de Prat de Comte, per exemple, es va fer conegut perquè van fer una crida per trobar famílies amb fills i no haver de tancar l’escola. La base d’aquesta iniciativa per recuperar l’ofici de pastor a la comarca és, precisament, donar una empenta als pobles petits. La ramaderia havia estat un poderós sector econòmic per a la Terra Alta.
Poderós però va desaparèixer. Alguna cosa fallava.
A partir dels anys seixanta va ser cada cop menys rendible. Avui una cabra o una ovella valen el mateix que valien el 1960, mentre que el preu de tota la resta de coses s’ha incrementat. Només han pogut aguantar-ho els pastors que han augmentat el ramat, han passat de 100 animals a 200 per ajustar costos.
Aquesta evolució ha generat disfuncions a la comarca?
És clar, perquè només es conreen les valls i les terres més fèrtils. Els boscos cada cop es fan més espessos i impenetrables. A la zona dels Ports, a les serres de Pàndols i de Cavalls ens trobem amb extensions de territori on la presència de ramats és fonamental per poder netejar els boscos. Les cabres es mengen les herbes i el sotabosc i juguen un paper fonamental per mantenir l’equilibri. Per això volem impulsar la recuperació dels pastors, perquè és molt important per a la comarca. A més, com que molts pobles tenen un munt d’habitatges desocupats, els ajuntaments poden facilitar la casa a qui vingui a fer de pastor. El cercle es completa, arribaria gent nova, es fomentaria el comerç i la vida en uns pobles que tenen una mitjana d’edat molt alta.
Tots hi surten guanyant o, com diuen els experts en negocis, és un ‘win-win’.
Netegem els boscos i reduïm el perill d’incendi, recuperem cases deshabitades i evitem la despoblació i, a més, donem feina a gent que està a l’atur. Per no parlar de la carn de primera qualitat que tindríem i dels formatges. Ara que es parla tant del producte de proximitat, és una garantia evident.
I tot plegat, només amb uns quants ramats de cabres?
El punt de partida és que els ramats ajudin a normalitzar el creixement dels arbres i de la vegetació, que ens crea un problema real. Parlant amb els tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat sabem que l’amenaça no són només els incendis sinó que també hi ha un factor d’estabilització climatològica. Amb tanta massa boscosa, quan plou les aigües no arriben als rius perquè no poden fluir per la terra. Però els efectes positius van més enllà de l’impacte mediambiental directe.
Falta que hi hagi gent interessada a fer de pastor.
Farem una crida quan l’hàgim de fer i en vindran tants com voldrem. Quanta gent jove hi ha que voldria viure en llibertat, amb un sou digne, potser no molt alt però sí suficient per viure? Estic convençut que és possible.
I ha de venir gent de fora de la comarca per posar-ho en marxa?
Aquí, la taxa que tenim de gent que està sense feina és molt baixa. A Gandesa tenim un 8% d’atur. Qui vol treballar, treballa. En altres zones no passa el mateix.
Tot aquest pla depèn de la seva iniciativa personal?
Ho estem treballant amb el Consell Comarcal, amb la Diputació de Tarragona i amb els ajuntaments de la comarca. Fins i tot amb empreses privades per buscar finançament. Ara busquem el suport de fons europeus, perquè aquest no és un problema que afecti només la Terra Alta.
Té ambició per estendre’l més enllà de la comarca?
El que passa aquí també ho pateixen a Aragó, i a la província de Castelló, en aquelles parts més muntanyoses. Si ho plantegem de manera que afecti diversos territoris podem aspirar a obtenir més subvencions i les ajudes de Brussel·les. Jo no havia pensat que pogués tenir aquest abast, però a còpia de parlar amb contactes polítics i de buscar finançament, crec que té més sentit buscar-hi aquest enfocament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La policia alemanya deté el president d’Audi

Segons l’empresa, la detenció és temporal

La setmana passada agents de la policia van registrar el seu domicili

 

Els taxistes de Girona exposen les seves queixes

girona
 

Els premis Arjau guardonen cinc empresàries de Roses

Roses
 
opinió

El triangle gironí

Degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona
 

Quasi tot el sòl industrial de la Garrotxa és de privats

Olot
 

L’hotel Alàbriga pren impuls per al segon estiu a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 
TANTXTANT

Els efectes dels canvis

 

Un principi d’acord al Grupo Jorge atura la convocatòria de vaga

barcelona
 

L’Ajuntament de Cornellà del Terri ja pot enderrocar les naus de SAT Agater

CORNELLÀ DEL TERRI