Més motius que mai per sortir al carrer
La involució democràtica i la violència de gènere s’afegeixen a la lluita contra la precarietat laboral
Tot i el pont, més de 8.000 persones es manifesten a Barcelona
Un miler de manifestants a Girona, que recorden Bassa
Lluny han quedat els anys en què les manifestacions de l’1 de Maig estaven plenes de pancartes denunciant expedients de regulació on els acomiadats es comptaven per desenes i centenes, però continuen havent-hi molts motius per sortir al carrer. “Es parla molt que ha arribat la recuperació, però deu ser per a alguns; jo el que veig és que tot és molt precari i que ha calat el missatge que si tenim feina ja no ens podem queixar”, afirmava ahir el Ricardo, de 58 anys. “Jo i els meus companys som aquí perquè treballem en el sector de la recerca, i fa quatre anys que intentem negociar un conveni col·lectiu per millorar les nostres condicions, que són molt dolentes”, explicava uns metres més enllà la Berta, de 37 anys. Són només algunes de les veus que ahir es van fer sentir en la tradicional manifestació del Primer de Maig convocada pels sindicats majoritaris. El pont i el temps no van ajudar, però a Barcelona van desafiar la pluja més de 8.000 persones, en càlculs de la Guàrdia Urbana.
“No volen que articulem una resposta col·lectiva, ens prefereixen muts i quiets però, respondrem amb mobilitzacions i al carrer”, advertia ahir el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en els parlaments que van tancar la manifestació de la capital catalana. Pacheco va demanar una lluita “permanent” per exigir als empresaris que reparteixin els beneficis de la recuperació econòmica i permetin que els treballadors també la notin en forma de millors pensions i salaris. “El problema de les pensions no és la demografia sinó les polítiques del PP, perquè el que posa en risc el sistema és la merda de sous que ens estan pagant”, havia alertat uns minuts abans el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.
Cap a la vaga general
Ros va fer una llista de les actuals misèries laborals –els minisous i l’elevada temporalitat, l’empobriment de la classe treballadora, els falsos autònoms de “la mal dita economia col·laborativa que et porten un paquet a casa sense gairebé ni cobrar”– i va voler deixar molt clar que abans de la crisi no teníem aquesta “degradació” tan gran de sous, pensions i estat del benestar. “Socialment, laboralment i democràticament estem com en els pitjors anys d’Aznar”, va sentenciar. “Hem de canviar el govern del PP des de la mobilització, i també hem de canviar l’actitud de la CEOE, que no vol negociar una pujada de sous digne, des de la mobilització, avui ha de ser el primer dia d’un camí cap a la vaga general a tot l’Estat”, va reblar el secretari general de la UGT.
A Catalunya, la situació s’agreuja per la falta de govern i per la “involució dels drets democràtics”. En aquest sentit, Pacheco va denunciar “la deriva per limitar els drets d’expressió de líders socials, polítics, músics i artistes” protagonitzada pel govern espanyol i va assegurar que “sense llibertat i democràcia no reconstruirem els drets socials”. De tota manera, els sindicats van insistir en la via del diàleg. “És temps de bastir ponts; el que ara és criticat, serà reconegut d’aquí a un temps”, va indicar Pacheco, per després rematar: “Avui hi ha gent que ens vol dividir en funció de l’origen i fins i tot del que votem, però ho fan perquè saben que si ens divideixen són ells els que guanyen.” Cap líder del PP o Ciutadans va haver d’entomar el missatge perquè no van ser presents en la manifestació. “Mentre els sindicats vagin agafats de la mà dels separatistes, nosaltres no hi participarem”, va justificar la portaveu adjunta de Cs al Parlament, Sonia Sierra. Sí que hi havia representants, en canvi, de la resta de formacions, com ara el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; el coordinador de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech; Toni Morral, de Junts per Catalunya, o ERC amb la presència del secretari d’Economia del govern, Pere Aragonès. Aragonès encapçalava un grup de manifestants que portaven fotos de l’exconsellera de Treball empresonada Dolors Bassa, exsecretària general de la UGT a Girona.
Com a mostra que la precarietat és ara el gran drama del mercat de treball, la majoria de treballadors que lluïen pancartes pròpies ho feien reclamant la negociació d’un conveni col·lectiu que millorés les seves condicions laborals, com ara els empleats d’Abertis o els del sector de la geriatria, la investigació o la neteja. Malgrat tot, el gran protagonisme es va cedir ahir a les dones i la lluita contra la violència de gènere i la justícia patriarcal. La indignació per la sentència de La Manada planava en l’aire i davant la pancarta unitària on es llegia el lema de la manifestació d’aquest any –“Ara ens toca a nosaltres! + Igualtat, + Ocupació + Salaris + Pensions”– hi havia representants feministes que portaven pancarta pròpia: “No és abús. És violació #Noesno”. Aquest va ser un càntic corejat també pels líders sindicals i una de les consignes més repetides i aplaudides pels manifestants. Abans que Ros i Pacheco cloguessin l’acte d’ahir al matí, va agafar el micròfon Montserrat Vilà, coordinadora de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere. Vilà va criticar durament la decisió judicial coneguda la setmana passada perquè és un “greuge que afecta totes les dones”, que estan “indefenses davant les diferents manades i la justícia masclista”.
També a Barcelona, centenars de persones van participar en la manifestació convocada per la USOC. El tercer sindicat de Catalunya va recordar que “l’Estat és el tercer soci de la Unió Europea amb major desigualtat social”. “La reforma laboral de fa sis anys ha augmentat l’ocupació, però ha incrementat l’índex de temporalitat i de precarietat”, va denunciar la secretària general de la USOC, Maria Recuero, que també va exigir la formació “urgent” d’un govern a Catalunya, per tirar endavant l’aplicació de la llei de la renda garantida de ciutadania, la llei contra la pobresa energètica o les polítiques actives d’ocupació.
Girona
A Girona, unes mil persones van participar en la manifestació del migdia, que va recórrer diferents carrers del centre i es va acabar a la plaça del Vi. Convocats pels sindicats UGT i CCOO, els manifestants van centrar les reclamacions en la igualtat de gènere en el camp laboral i van expressar el rebuig a la sentència del cas de La Manada. La marxa va estar presidida per dues pancartes en les quals es podia llegir “Igualtat + Ocupació + Salaris + Pensions” i “Ara ens toca a les dones”. El secretari general d’UGT a Girona, Xavier Casas, va assegurar que a les comarques gironines les dones cobren un 40% menys que els homes quan es jubilen i que, tot i la recuperació econòmica, la riquesa “no es reparteix socialment”, segons va informar ACN. Per la seva banda, el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, va afirmar que a la demarcació hi ha un 96% de microempreses que no disposen de plans d’igualtat i que tot això fa “molt difícil” establir mesures per reduir la bretxa salarials entre homes i dones. Compte també va assenyalar la necessitat d’oferir més formació si es vol combatre l’atur.
A Tarragona més d’un miler de persones es van manifestar a la rambla Nova. Les subcontractacions de Port Aventura o la situació de la plantilla a l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona, així com també el bloqueig en el conveni del sector del metall, que afecta 20.000 treballadors, van centrar les protestes. A Lleida, on hi ha 22.400 aturats, els sindicats van denunciar que nou de cada deu contractes que es fan són temporals i un de cada quatre dura menys d’una setmana.
A Madrid els sindicats van recordar que es commemora el 40è aniversari de la primera manifestació legal, “feminista, juvenil i pensionista”, i va avisar el govern i la patronal que “el país ha deixat de banda la resignació”.
