“Vam creure que estaria bé fer una fira per als joves que no tenen feina”

A un doble motiu. Feia anys que al Bages no se’n feia una d’aquest tipus des que amb la crisi, cap al 2007, se’n va fer l’última. Ara ha pujat la contractació, es redueix l’atur i va semblar que hi havia prou contingut per fer una fira. I ha coincidit amb el fet que les cambres, des de fa tres anys llargs, quan l’índex d’atur de joves menors de trenta anys pràcticament estava al 50%, vam començar a treballar per facilitar la seva inserció en el món laboral. S’ha reduït, però encara és més alt que la mitjana de la borsa d’aturats. És una feina paral·lela a la que fan les administracions amb el fons de garantia juvenil, però nosaltres ho hem enfocat a cobrir demandes concretes del món empresarial. Vam creure que estaria bé fer la fira per als joves que no tenen feina, per als que estudien i per als que volen canviar de lloc de treball per diferents motius. La fira facilitarà el contacte entre joves i empreses més enllà de deixar el currículum, permetent que s’asseguin, es coneguin, que l’empresa vegi les ganes de la persona i l’agafin o que el tinguin present per a més endavant.

Serà el dia 24 de maig al matí i hem buscat un espai cèntric de Manresa, l’antiga fàbrica Anònima, que és de l’Ajuntament. L’està intentant dinamitzar i vam pensar a aprofitar-lo i encabir unes 25 empreses. Ho tenim pràcticament cobert sense fer-ne gaire ressò, però encara n’hi caben un parell o tres.

Segurament, però el condicionant serà que hi vinguin joves. Ara tenim la feina de fer difusió en aquest col·lectiu, que normalment no s’escolta el que diu la Cambra. Aprofitarem les xarxes socials i anirem als instituts perquè ens ajudin a fer-ne difusió. També hi haurà a la fira un taulell amb ofertes concretes de treball i l’Ajuntament organitza tallers per ajudar-los a fer currículums, com ara presentar-se a una oferta de feina... I aconsello als que tinguin por de fer una entrevista que vinguin abans i aprofitin aquests serveis.

Li costa cobrir perfils professionals tant d’universitaris com de FP de la banda tecnològica, de gestió o de l’àmbit sanitari, però hi ha molts altres àmbits. Per exemple, hi serà Decathlon, que en necessita per al magatzem, per a atenció al client, per a les caixes... I per això no cal gaire formació, sinó ganes, voluntat, actitud i aptituds genèriques. Però també n’hi haurà de l’àmbit local com ara Deporvillage, Tous, Supermercats Llobet.

Els de titulacions que costen de trobar es queden, d’altres troben un atractiu a fora, d’altres van a l’àrea metropolitana, però déu n’hi do el talent que podem retenir. Ara és més difícil atraure’l, però hi ha oferta. Hi ha una disfunció entre el que necessita l’empresa i el que vol estudiar l’alumne. Encara no hem trobat el desllorigador. I és una paradoxa no trobar, en l’època de la comunicació, la manera que hi hagi una informació en les dues direccions.

Ho ha passat malament. Hi ha un sector que ha aguantat i ha incrementat molt la seva participació en el PIB local, que és el sector industrial que s’ha espavilat tot i baixar, però menys que altres sectors. El més important, com passa arreu, és el de comerç i serveis, però està molt atomitzat. I no som un territori especialment turístic i tenim recorregut perquè creixi. El comerç va endarrerit i el de la construcció comença a moure’s.

En mobilitat de persones i mercaderies tenim mancances. Estem al centre de Catalunya, amb una orografia complicada i el transport en tren de mercaderies el treballem fa temps i podem fer un salt sobretot si aconseguim tenir via d’ample europeu que es connecti amb el corredor del Mediterrani i intentem que surti als mapes la derivació que ve cap aquí. En camió caldria un eix del Llobregat en condicions. O el desdoblem o s’hauria de descarregar de turismes; però, tot i que l’eix transversal i el diagonal ens han ajudat, necessitem una autopista menys cara. A la C-55 i la C-58 hi ha trànsits de més de 30.000 vehicles diaris i en qualsevol lloc del món vol dir una via ràpida desdoblada. I el problema s’agreujarà, amb la portada de sal d’Iberpotash al centre d’Europa. Serà un desastre logístic si es vol fer amb camions. I la B-40 també és necessària per anar al Baix Llobregat.

Continuem fent-ho en la internacionalització de les empreses i la millora de la competitivitat en infraestructures, formació, i la universitat... La Cambra de Manresa va ser la pionera en la gestió de les pràctiques de FP a les empreses, que es va extrapolar a Catalunya.