Sant Antoni ja sedueix

Amb alguns operaris fent aquell últim retoc de rigor en instal·lacions o carrers auxiliars, el mercat de Sant Antoni de Barcelona va reprendre ahir la seva activitat després d’una carregosa remodelació que s’ha traduït en nou anys d’obres i una inversió de 80 milions d’euros. Potser per aquesta espera tan perllongada, la jornada d’inauguració –sense actes protocol·laris ni discursos, que sempre és d’agrair– va combregar un eixam de visitants ja a primera hora, molts dels quals, per no dir la majoria, eren curiosos guiats únicament per l’afany de tafanejar el resultat de la reforma. Els mòbils treien fum. Ara, comprar, el que és comprar, més aviat poc. O gens. També hi havia, és clar, clients. Veïns de tota la vida de Sant Antoni que no semblaven digerir gaire bé aquell tràfec de gent o càmeres de televisió. Alguns admetien que venien de la carpa provisional, situada pràcticament a tocar, i que, per a sorpresa seva, se l’havien trobat tancada. No recordaven que ahir, era el dia gran. La rutina ja les fa, aquestes coses.

Enmig d’aquesta atmosfera d’excepcionalitat, hi havia els paradistes, autèntics protagonistes del dia a dia de Sant Antoni. Dels 147 punts de venda de la secció de fresc i dels encants –per als 95 que es dediquen al llibre vell, la rentrée serà diumenge–, únicament tres no van poder obrir atès que no van acabar a temps o el trasllat o les obres d’adequació. En qüestió de dies, setmanes a tot estirar, ho tindran resolt. Entre els que despatxen productes alimentaris, i que es distribueixen entre el tronc central de la llotja, la celebració d’ahir es va acompanyar regalant pastes, caramels o una copeta de cava entre els visitants. Motius per brindar, ja en teníem, després de massa anys en situació de provisionalitat. “El nou edifici està molt bé, molt, però el que hem hagut de patir ha estat de suspens, ja que tot s’ha allargat massa, i en l’últim moment hem hagut de fer el trasllat a corre a cuita”, manifestava la Carme Blanco, de la carnisseria Blanco. Uns metres més enllà, la Lucía Gómez, mestressa d’una parada de productes de proximitat (Sublims), redundava en la idea que la mudança ha estat precipitada. “Ha estat un pèl estressant, perquè en el nostre cas, a més, es van endarrerir les obres, però ara ja està. Ara, però, el que toca és encetar una nova etapa.”

Una de les singularitats de la renascuda llotja, és que ha esdevingut un espai que transcendeix l’activitat comercial pròpiament dita. És més que un mercat. En part, això pot ser així perquè a les seves entranyes hi van aparèixer una col·lecció de restes arqueològiques que recorden que, la de Sant Antoni, va ser una àgora situada fora de la Barcelona emmurallada. Uns vestigis que s’han realçat amb el projecte de remodelació i que pràcticament encerclen una de les seves plantes semisoterrades. Per a un segment de visitants d’ahir, aquestes restes del baluard o la muralla van ser tota una descoberta. Més fotografies. Treure suc d’aquest racó serà un dels reptes de futur per al recinte.

Però no serà l’únic. Els veïns i comerciants del voltant tenen sensacions encontrades sobre que els pot aportar una instal·lació que ja comença a ser percebuda, i venuda, com una nova icona de Barcelona. “Estem segurs que el nou mercat ajudarà revitalitzar la zona i que Sant Antoni serà un centre d’atracció comercial com, de fet, ja va ser fa temps.” És la veu de Vicenç Gasca, president de l’Associació Sant Antoni Comerç, i que expressa la visió més optimista dels botiguers del barri. A l’altre extrem hi ha la de certs col·lectius veïnals, que no amaguen la seva incertesa sobre l’efecte que tindrà el mercat a l’hora d’agreujar tensions especulatives que sacsegen la zona. Un debat roent, al qual es van referir els polítics que van desfilar pel mercat. Pels representants del govern local –Gerardo Pisarelloi Agustí Colom– ja s’estan prenent mesures per intentar contenir aquestes dinàmiques. Per l’oposició, però –Carina Mejías i Alfred Bosch–, sempre es pot fer més, tot i que el d’ahir no era un dia per treure punta al llapis. Temps hi haurà per buscar-li el turmell, a Ada Colau. Amb Sant Antoni o el que calgui.