Economia

PAU GALIANA

PROFESSOR DE LA URV I COORDINADOR DE L’ÍNDEX DE CLIMA EMPRESARIAL DE LES TERRES DE L’EBRE

“Per a les Terres de l’Ebre seria dolent un altre ‘boom’ de la construcció”

El fosc túnel de la crisi econòmica deixa entrar rajos de llum. Els empresaris, sempre prudents, són optimistes. El repte és no repetir errors i saber gestionar el creixement

L
a producció de les empreses de les Terres de l’Ebre va créixer de forma generalitzada al llarg del segon semestre del 2017, a excepció del sector turístic. Així ho constata l’informe semestral de l’Índex de Clima Empresarial que elabora la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, un estudi qualitatiu a partir de les respostes obtingudes d’una mostra representativa de 130 empreses. El turisme és una palanca d’impuls per a l’economia a tot el país i, en canvi, a les Terres de l’Ebre flaqueja?
S’ha de tenir en compte que l’informe està basat en dades qualitatives, no numèriques ni contrastades quantitativament. Els resultats que obtenim surten de fer enquestes a l’empresariat i, en aquest sentit, sí que és cert que revela un decreixement del turisme. Però cal posar-ho entre cometes perquè hi ha factors que alteren la percepció.
Quins factors?
D’una banda, l’estacionalitat. Preguntant sobre el segon semestre de l’any ja sabem que s’hi inclou la tardor i l’hivern i, per tant, podem obtenir uns resultats més fluixos, sense símptomes de creixement respecte de la primera part de l’any. A més, un altre factor és la incertesa econòmica que provoca el context polític a Catalunya. Els empresaris turístics de les Terres de l’Ebre representen negocis més petits que els grans complexos de la Costa Daurada i no és estrany que reaccionin una mica pitjor davant escenaris d’incertesa.
Són més pessimistes?
Potser no són pessimistes però sí que són més sensibles als canvis, tenen més temor dels efectes que pugui provocar una situació d’inestabilitat.
L’informe econòmic que vostès elaboren parteix de sensacions personals, més que no pas de xifres concretes. És una base prou fiable per treure’n conclusions?
Ells tenen a la mà les xifres i els resultats de la seva empresa en aquell període concret que estem analitzant. No obstant això, hi ha un component de percepció, és cert. Les enquestes per avaluar el segon semestre les passem a finals de febrer i principis de març i, per exemple en el cas del sector turístic, és possible que al cap hi tinguin que el segon semestre equival a tardor i hivern, i que no tinguin tan present que juliol i agost també són mesos que corresponen a la segona meitat de l’any.
En canvi, el sector agroindustrial i la construcció experimenten els increments de producció més destacats.
Sí, l’agroindustrial és qui millor valoració dona. La construcció també, però s’ha de tenir en compte un matís: a les Terres de l’Ebre el sector de la construcció va tocar fons i parteix de molt avall. Té un creixement però ve d’unes dades que eren molt negatives. Hem de pensar que hi havia municipis de la zona del Delta, com per exemple Deltebre, Camarles, Sant Jaume d’Enveja o fins i tot Amposta, on el percentatge de treballadors que depenien de la construcció estava entre el 20% i el 40%, i la punxada va ser molt dolorosa i dramàtica.
Si ara el sector remunta, és possible arribar als nivells dels anys d’esplendor de la construcció?
Impossible i, a més, per a les Terres de l’Ebre seria dolent un altre boom de la construcció, aquell monocultiu no és saludable. Les xifres d’ocupació es van recuperant però han guanyat pes el sector de serveis, bàsicament el turisme i el comerç, i les indústries alimentària i manufacturera.
El creixement de la indústria agroalimentària és reflex de la singularitat econòmica de les Terres de l’Ebre?
Respon a la mateixa singularitat del territori. Si busquem quines són les deu empreses de més facturació de les Terres de l’Ebre, ben segur que més de la meitat són del sector agroalimentari. I ja no només per facturació, també pel nombre de treballadors que ocupen. És lògic perquè s’aprofita el producte del territori i és positiu perquè, en temps de crisi, l’empresa agroalimentària és la que millor es comporta perquè tothom ha de seguir menjant. D’altres coses te’n pots estar, però de menjar, no. Un tema a part és si es podria donar més valor afegit al producte, perquè a les Terres de l’Ebre no s’està competint en valor afegit, sinó que es competeix en preu.
La innovació costa diners.
I exigeix lluitar pel concepte de marca i enfortir la xarxa de comercialització. Però si ofereixes un producte diferenciat, també tens més marge. El creixement és possible si s’aposta per la transformació del producte, més que no pas per la venda a una altra indústria intermediària. El cítric s’exporta però és la indústria compradora qui marca el preu de mercat. Amb l’arròs, en canvi, s’està intentant obrir el mercat de productes diferenciats: licor d’arròs o begudes per als esportistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona

Suara vol captar capital per finançar la innovació

Barcelona