“El càmping creix per la necessitat de fer vacances a l’aire lliure”

En som els líders. L’any passat, vam tenir un creixement important, sobretot en turisme català. Els viatgers van créixer un 5% i les pernoctacions, un16%. I això que el 2016 ja el vam considerar espectacular. El càmping també es va consolidant a l’hivern, a la muntanya i a l’interior, amb l’aparició de nous tipus d’allotjaments que ens permeten oferir nous serveis.

En principi, són igual de bones. Hi ha un bon nivell de reserves, amb molt de turisme estranger. Les reserves de bungalous per part de turistes catalans, per a què sempre tenim més demanda que oferta, també s’estan avançant. El turisme català és el nostre primer client. Els estrangers són el 15% del total i majoritàriament són turistes holandesos, francesos, alemanys i belgues.

Sí, però també tenim molt per fer a Lleida, perquè del total d’unitats d’acampada sols un 15% són bungalous. La resta són parcel·les per a tendes, caravanes, furgonetes habilitades i autocaravanes.

A la muntanya, la inversió no es pot fer igual que al litoral, on els càmpings són enormes i el retorn és molt més ràpid. Durant una època, Urbanisme donava molt pocs permisos per fer bungalous a Lleida. Aquestes traves ja no hi són i el sector té moltes ganes d’invertir en bungalous. El clima condiciona que es pugui gaudir de la tenda durant pocs mesos, però, en canvi, tenim uns atractius molt variats durant tot l’any per fer-ho de la natura: esports d’aventura, muntanya i neu. Els bungalous són els que han fet que els càmpings tirin endavant i es puguin fer les inversions necessàries perquè es converteixin en complexos turístics. El repte és desestacionalitzar la temporada per poder-nos convertir en empreses de tot l’any. Al final, és el que incrementa la viabilitat del negoci. A Lleida, en l’inici del sector, es compaginava el càmping a l’estiu amb la pagesia. Ara, molta gent ha deixat la pagesia i es dedica sols al càmping. A l’agost, tenim els càmpings plens, però la resta de l’any, és més difícil.

Sí. Al Pirineu, hi ha gent que esquia i apunta la canalla a classes d’esquí i puja cada cap de setmana a la caravana. O a pescar al riu.

Hem creat dues marques pròpies, amb la intenció de desestacionalitzar l’oferta. Una és Bungalows& Snow per reivindicar el càmping com a allotjament també d’hivern. Fem accions promocionals d’aquesta marca cada temporada. I l’altra, que va ser premiada per la Generalitat a la Nit del Turisme, és Càmpings Bike&Run. S’hi han acollit bona part dels càmpings de Lleida, que han senyalitzat rutes, amb sortida i arribada des del mateix càmping, per a la pràctica del senderisme i la BTT, principalment. Se n’han senyalitzat de diferents nivells de dificultat i distància, i tenen una nomenclatura a Wikiloc. Tenim jubilats estrangers que estacionen l’autocaravana i fan senderisme cada dia.

Al Pirineu, recursos naturals com ara el parc nacional, han ajudat molt a crear càmpings. Crec que a la plana, fins ara, no s’ha començat a treballar en el sector turístic perquè no hi havia intenció de ser comarques turístiques. Ara, a poc a poc, ho van desenvolupant i ja es detecta un cert interès a obrir-hi càmpings. És un tipus d’allotjament que està molt de moda arreu d’Europa. El creixement de les pernoctacions així ens ho confirma.

A les ciutats la gent viu com viu i té molta necessitat d’estar en contacte amb la natura. El càmping permet fer vacances a l’aire lliure. També hi ha ajudat molt la confortabilitat i la diversitat dels allotjaments, l’oferta de les instal·lacions i serveis, des de piscines a restaurants, parcs infantils, l’animació, el lloguer de bicis, canoes... En definitiva, ara són complexos turístics.