Catalunya, imant per a la inversió
Una vintena d’empreses multinacionals anuncien inversions a Catalunya i qüestionen que la política perjudiqui l’economia
Els experts reconeixen i minimitzen els efectes
Barcelona es confirma com un pol d’atracció de companyies tecnològiques i d’emergents
Després d’uns mesos en què el discurs més divulgat ha estat que la incertesa política havia generat una diàspora d’empreses, la realitat dels últims mesos, un cop passada la febrada posterior a l’1-O, indica que Catalunya continua sent un important pol d’atracció per a la inversió estrangera, i així ho confirma el degoteig d’anuncis de desembarcaments de grans multinacionals i d’empreses vinculades a la tecnologia, totes d’origen geogràfic molt divers.
Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Coneixement, recorda que, malgrat els mals averanys, la producció industrial catalana va augmentar un 3,3% l’any passat i que ja ha crescut un 4,5% en el primer trimestre. “La resta és fum –sentencia Aregio– i alguns hi posen més salsa que cargols”, ironitza, a més de blasmar l’efecte “de bomber piròman” que va constituir la promulgació del decret que permetia que les companyies es mudessin de seu sense consulta prèvia als seus accionistes.
El secretari d’Economia explica que els responsables de la promoció econòmica a Catalunya poden tranquil·litzar els inversors apel·lant a la tradició industrial i productiva, el capital humà o la situació geogràfica, junt amb les dades d’infraestructures, centres tecnològics i científics, universitats, etcètera, i recorda que el 23% dels treballadors de start-ups a Catalunya són estrangers, com també ho són el 14% dels fundadors d’aquestes companyies.
En una línia semblant s’expressa Modest Guinjoan, professor del departament d’economia i empresa de la UPF i responsable d’economia a la patronal Pimec. Guinjoan certifica que l’anomenada fuga d’empreses va ser purament instrumental, ja que s’han mantingut els centres de producció intactes. “Hi va haver moviment per dos motius: la por al boicot a la resta de l’Estat i la pressió del govern espanyol que ho va facilitar a través d’un decret, èticament reprovable”, comenta. Tot i que l’efecte laboral i fiscal “ha estat nul o pròxim a zero”, argüeix l’economista, no es pot abaixar la guàrdia, ja que denota “submissió” i apunta la possibilitat que en el futur hi hagi desplaçament d’unitats productives. Amb tot, l’acadèmic insisteix que a les empreses, si estan ubicades en un entorn de seguretat jurídica de lliure mobilitat de capitals i persones, els conflictes polítics els importen més aviat poc i que Catalunya “manté i fins i tot augmenta el seu sex-appeal, com ho constaten els índexs del Financial Times i altres emissors d’opinió”. Guinjoan creu que tot plegat serà positiu perquè aquestes noves inversions contribueixen a la necessària modernització del sistema productiu, “que és a la base de la recuperació”.
Marxen o ho fan veure?
Aconseguir la xifra real de quantes empreses han traslladat la seu social de Catalunya és una feina feixuga, en tractar-se d’un tràmit que es pot sol·licitar però no acabar materialitzant. És el que va passar en el darrer trimestre del 2017. Mentre que el Col·legi de Registradors assegurava des de Madrid que entre el 2 d’octubre i el 12 de desembre havien marxat un total de 3.004 empreses amb seu social a Catalunya (de fet, era el nombre de les que havien començat els tràmits per portar el seu domicili social a fora), la Generalitat, que feia servir el Registre Mercantil, assegurava que només 332 empreses havien completat el trasllat. És a dir, que només un 12% de les sol·licituds es van acabar materialitzant.
Pel que fa al primer trimestre del 2018, l’estadística mercantil del Col·legi de Registradors xifra en 1.350 les empreses que han marxat. Caldrà veure quantes són finalment.
Malgrat reconèixer justament que el fenomen de trasllat té “un punt d’incertesa”, perquè sovint se saben quantes inicien l’expedient per marxar però no qui el fa efectiu, el secretari general de la Cecot, David Garrofé, considera que el trasllat de seus d’empreses té “un impacte petit a curt termini”, però avisa que “caldrà veure què és el que suposa a més mitjà termini no tant amb les empreses que marxen sinó amb les que decideixen no venir”. Per a Garrofé, el futur govern de la Generalitat “s’haurà d’esforçar molt per recuperar la bona imatge que tenia Catalunya en els mercats asiàtics, que és on ha quedat més afectada”, més que no pas a Europa o als Estats Units. Amb tot, valora: “La nostra percepció internacional és que la regió metropolitana de Barcelona és un espai molt atractiu per a les inversions”, i recorda: “Catalunya continua sent un dels millors focus d’atracció d’emergents i anirà a més, però cal continuar treballant.”
Sobre la imatge que dona Espanya al món amb els casos de corrupció o la falta de llibertat, Garrofé apunta que “afecta a mitjà i llarg termini però en un grau inferior al que pot afectar, per exemple, una declaració d’independència i l’establiment d’un nou marc jurídic per a les empreses”.
VENTE-PRIVÉE
La companyia de comerç electrònic ha protagonitzat una de les grans operacions de lloguer logístic de l’any. El grup, propietari de Privalia i de Qashops, ha llogat més de 48.000 metres quadrats al complex Park Penedès, al Baix Penedès.
La popular xarxa social ocuparà 9.000 metres quadrats a la Torre Glòries i hi donarà feina a unes 500 persones en una oficina específica per detectar i suprimir les notícies falses i els continguts inapropiats o que violin les normes dins de la seva plataforma.
HOTEL NOBU
Robert De Niro és cofundador d’aquesta cadena i ha apostat per Barcelona per ubicar el seu establiment de referència a Europa. El nou hotel serà a la Torre Catalunya, al costat de l’estació de Sants, després d’una renovació a càrrec de Selenta.
SIEMENS
Adquirirà el grup català Aimsun, que desenvolupa solucions de programari per a sistemes de tràfic intel·ligent utilitzant dades en temps real per predir i evitar la congestió de les xarxes. Les solucions d’Aimsun ja són presents en 80 països.
ASICS
La multinacional implantarà un ‘hub’ d’innovació oberta a Barcelona a través del programa Tenkan-ten, una acceleradora de ‘start-ups’ amb què busca deu empreses disruptives en el sector de l’esport i la salut que dotarà amb 30.000 euros.
NESTLÉ
La multinacional alimentària torna a invertir a la planta de Girona, concretament 37 milions d’euros. La factoria, la més important del món en producció de cafè soluble, amplia la producció un 20%, fins a 38.000 tones, la majoria per a exportació.
IGG
El gegant dels videojocs, el segon més important del país asiàtic, ha establert a Barcelona la seva filial per a Europa, amb una previsió de contractació de fins a 400 persones. El grup desenvolupador de jocs aspira al lideratge mundial en el sector.
MOODLE
La companyia desenvolupa programari per al món educatiu. Crearà 40 llocs de treball a Barcelona en la seva primera oficina fora del seu país d’origen. Des d’aquesta nova seu el grup vol projectar el seu negoci per la resta d’Europa i també per l’Amèrica Llatina.
CHARTBOOST
Fundada per dos catalans als EUA, aquesta empresa promou aplicacions de videojocs. Ara aterrarà a Barcelona, probablement a la zona del 22@, per ubicar-hi un centre d’enginyeria per ampliar el negoci, que té la seu central a San Francisco i una oficina a Amsterdam.
COCA-COLA
Coca-Cola European Partners (CCEP) invertirà enguany gairebé 8 milions d’euros per potenciar la seva planta de Martorelles. La fàbrica haurà rebut uns 16,6 milions d’euros en els últims dos anys per adaptar línies als productes nous i millorar l’eficiència.
LIDL
La cadena de distribució ha pensat en Barcelona com a seu del centre d’excel·lència digital per cobrir des de la capital catalana tot el continent europeu. S’hi instal·larà a l’antiga seu del BBVA, en plena plaça Catalunya, i hi ocuparà 3.200 metres quadrats.
SATELLOGIC
Aquesta tecnològica crearà 100 llocs de treball a Barcelona abans del 2020 amb l’obertura de les oficines centrals de la marca per a Europa. Serà la cinquena seu internacional de la companyia, a més de les de Buenos Aires, San Francisco, Montevideo i Tel-Aviv.
SUEZ
El grup francès junt amb el canadenc Enerkem instal·larà una planta de transformació de residus urbans en metanol verd al Morell. Algunes fonts estimen que la inversió seria d’uns 250 milions d’euros i la planta, la primera a l’Estat, s’estrenaria el 2020.
MICROSOFT
El gegant de la informàtica obrirà un centre de disseny i laboratori quàntic a Barcelona semblant als que ja operen als EUA, Holanda, Dinamarca i Austràlia. Microsoft busca un espai d’uns 1.000 metres quadrats per acollir uns 60 professionals.
REGUS
L’empresa, que proporciona despatxos i espais de treball, instal·larà a la Gran Via de Barcelona un centre de serveis, concretament en un edifici de 3.800 metres quadrats al barri de la Bordeta. Serà el seu tercer centre internacional, junt amb els de Malàisia i els EUA.
COVESTRO
La multinacional química invertirà 200 milions d’euros en una nova planta de clor a la Canonja. Així reforça la fabricació de plàstics del tipus MDI i augmenta la capacitat de producció de les seves instal·lacions a la demarcació de Tarragona en 50.000 tones fins al 2022.
