“El mercat ha quedat sense oli, però els preus s’han enfonsat”

S’ha fet córrer una previsió de collita extraordinària a Andalusia quan encara és molt aviat per determinar-ne l’abast i com anirà. Malgrat això, s’ha dit que hi haurien 670.000 tones més d’oli respecte de la collita de l’any anterior. I això sol ha enfonsat els preus.

Sí. Veníem d’uns anys amb collites molt curtes a Andalusia, amb gravíssims problemes per la sequera. Les pluges poden variar totalment la situació i podria ser que tornéssim a collites rècord, com les del 2010. Seria una oferta que vorejaria l’excés i, davant aquestes expectatives, el mercat, que s’ha de continuar aprovisionant fins a la següent campanya, hi ha reaccionat.

Sí, ens consta que no hi ha oli per vendre, i encara menys de les denominacions d’origen catalanes. Qui no se l’ha venut encara és perquè no li calia i especula amb l’expectativa de la puja de preu per poder enllaçar campanyes.

El concepte de producte reclam, a preus baixos a les grans superfícies, el podem criticar i qüestionar, però s’escapa del nostre abast. El que sí que podem fer és situar el llindar de la competència deslleial. Hi ha tres o quatre grans marques que són les que manegen grans volums d’oli. Demanem a l’administració que posi un llindar a la baixa: quan un operador tingui el 10% del mercat, la seva acció és influent i s’ha de vigilar perquè no afecti la competència.

Li passa com en altres sectors: podem sortir deu mil a manifestar-nos i tindrem la mateixa influència que un senyor amb una cartera i una corbata. Evidentment, Unió de Pagesos ho exposa als governs, però, ara mateix, és una proposta que és sobre la taula, però no s’avança.

D’entrada, anem millor que el 2017, però encara no és prou significatiu, perquè els arbres tenen un estrès hídric que també influeix en la seva capacitat de produir flor, etc. És una mica aviat i els falten una quinzena de dies per a la florida. Al prelitoral, on ja s’ha avançat, l’impacte de la pluja és bo o dolent segons si interfereix en la floració. Hi comença a haver alguna preocupació perquè no ha anat gaire bé, però l’efecte depèn de la zona. Veurem, encara falten quinze dies per poder tenir expectatives de collita.

Unió de Pagesos no anava, ni de bon tros, contra el sector de l’oli. El que volíem era modificar una posició que enteníem que havia estat poc transparent o incorrecta. Si els productors lleidatans volen fer oli, el faran sota l’empara d’una DO o no. El problema és que la meitat de les cooperatives no són dins la denominació. El sindicat sols podem demanar que millorin les relacions i ens consta que el nou president hi farà algun esforç, però calen nous arguments per convèncer-les. L’anterior director general de la conselleria era contrari a l’ampliació com estava planificada, i amb el nou govern, veurem. Si no es proposa d’una manera molt transparent la nostra posició no canviarà: la DO és un valor afegit per a la comarca. A partir d’aquí, comencem a parlar de com s’han de fer les coses.

És una expectativa factible. L’aigua, en plantacions amb densitats intensives o superintensives (més de 2.200 arbres per hectàrea), implica més que doblar la producció respecte del conreu tradicional (de 80 a 100 olivers/ha). Veurem si s’hi aposta: hi ha pagesos al Segrià que han deixat de banda l’olivera i que planten ametller en regadiu, perquè la collita és totalment mecanitzada.

La teoria diu que no, però s’ha de tenir molta cura a l’hora de collir per evitar fermentacions d’olives colpejades. Si es poden moldre en quatre hores, la qualitat es pot mantenir. El problema és que els molins estan preparats per treballar una quantitat diària i en intensiu han de molturar el doble. La majoria d’instal·lacions no s’han adaptat, perquè intensiu i tradicional conviuen en un mateix lloc.