El lloguer ignora l’índex de preus

Útil però poc valorat

Per Homedes, l’índex és “una eina que funciona, però que està infravalorada perquè no es coneix”, lamenta. Els mesos de la intervenció a través de l’article 155 no han ajudat.

Àlex Vázquez, director del departament de lloguers de l’empresa Forcadell, creu que l’indicador “està ben elaborat i dona informació objectiva”, ja que es basa en dades extretes de les fiances que els llogaters paguen a l’Incasòl a l’hora de formalitzar els contractes d’arrendament, i que en termes generals aporta informació interessant. “Els propietaris el fan servir molt, ja que els serveix per orientar-se sobre els preus de la zona, tot i que després la informació que n’obtenen els pot agradar més o menys i poden acabar demanant un altre preu”, explica Vázquez.

L’expert reconeix, això sí, que hi ha immobles que queden fora de l’índex. “L’interval entre el preu màxim i el preu mínim no acaba de coincidir en certa tipologia d’habitatges. Per exemple, en pisos molt petits però amb acabats de luxe, o amb molts metres quadrats, o en molt bones condicions...”, admet Vázquez. Però creu que en vuit de cada deu operacions immobiliàries de tipus estàndard l’índex sí que aporta el preu recomanat.

Qui és més crític amb aquest instrument és Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. Gorgues assegura que “les expectatives de l’índex no s’han acabat de complir, perquè el mercat i els preus van al seu aire, i bàsicament no es fa servir”. Segons el gerent de la Cambra, l’indicador ja va néixer “una mica obsolet, perquè és la mitjana de preus dels exercicis 2014/15 i 2016, que són uns preus de recuperació, encara una mica baixos”, i el mercat els ha acabat superant. “És cert que es consulta, però ni els propietaris l’apliquen ni els llogaters ho demanen. Se’n parla poc, de l’índex”, reconeix.

De fet, Gorgues explica que, en la situació actual, de molta demanda de lloguer però poca oferta, “el preu que es busca és el del mercat i, si encaixa, s’acaba pagant, independentment del que digui l’índex”. A més, assegura que la demanda nova de lloguer no està tan preocupada pel preu. “És gent que ve de fora a treballar, perquè s’està creant nova ocupació, o joves que s’independitzen i comparteixen pis entre uns quants i no els preocupa tant el preu com trobar lloc”, diu.

Segons el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, “els preus regulats, al final, allà on hi ha un dèficit d’oferta no funcionen, perquè acabarien augmentant encara més la pressió. A més, cal tenir en compte que el mercat ha anat evolucionant i l’índex no ho ha fet amb la mateixa rapidesa”, assegura.

Legitima preus inflats

El Sindicat de Llogaters no fa una valoració gaire positiva de l’índex, sense novetats respecte a la posició que va expressar l’any passat. Irene Sabaté, portaveu del sindicat, explica: “El balanç que en fem s’assembla bastant al diagnòstic que ja vam fer quan es va crear.” És a dir, per als llogaters, és un índex “que s’està construint en funció del registre de fiances de l’Incasòl, amb preus de 3 o 4 anys, i que reflecteix com està el mercat ara mateix, de manera que afegeix poca cosa als preus que es podrien consultar en els mercats immobiliaris”, diu. A més, Sabaté considera que és un valor “perniciós”. “Legitima preus que nosaltres creiem que estan inflats”, argumenta.

“Els propietaris o els intermediaris i les empreses immobiliàries han justificat augments de preus emparant-se en aquest índex, i això ha fet que la situació sigui encara més insuportable”, assegura Sabaté.

I el més important de tot: “Passa per alt variables a tenir en compte. Miren la ubicació del pis, la superfície i els equipaments, però no tenen en compte aspectes primordials com ara els ingressos de les famílies, la renda de les famílies a la zona i l’índex d’atur, variables socials que tenen a veure amb la demanda”, explica la portaveu del sindicat. “És un indicador que només es fixa en l’oferta, i nosaltres demanem que també tinguin en compte aspectes de la demanda i de la població”, assegura.