L’economia 4.0 ideal implica jornades laborals més curtes
La incorporació de la dona a les disciplines tècniques i la digitalització de les pimes són alhora reptes i oportunitats de futur
La fiscalitat dels robots i la renda garantida entren en el debat
Replantejar la durada de les jornades i redistribuir la riquesa que comportarà l’esclat de la indústria 4.0 amb una normativa fiscal específica són algunes de les propostes que ahir es van destacar durant la presentació d’un informe sobre aquesta nova economia elaborat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).
Marina Subirats, directora de l’entitat, va recordar la necessitat que Catalunya, i especialment Barcelona, tot i estar molt ben posicionada per al canvi de paradigma “es mentalitzi i es prepari” per al nou context econòmic i laboral que es generarà. Serà necessari, doncs, redefinir les relacions laborals i detallar com es reparteix el creixement del PIB per garantir l’accés de la ciutadania a l’ocupació, la formació i la jubilació, tenint en compte que l’àrea industrial afectada de l’economia representa un 4,4% en el cas de Barcelona, però que s’eleva a un 17% si s’analitza tota l’àrea metropolitana.
En aquest sentit s’estan fent diverses propostes. Subirats indica que aquestes solucions socials s’estan treballant i que s’ha començat per recomanar la disminució del temps de treball, tot i les “reticències del sector productiu” i també la introducció del salari mínim de ciutat. “També es parla de l’establiment d’una renda garantida de ciutadania i de gravàmens als robots”, va agregar.
Perspectives
Els estudis internacionals assenyalen que l’Estat espanyol és un dels països de l’OCDE en què el risc de destrucció de llocs de treball és més alt. Tot i que hi ha només un 5% d’activitats susceptibles de ser automatitzades al cent per cent, al voltant d’un 60% de feines tindran almenys un 30% d’automatització. Tot plegat, podria afectar pràcticament la meitat (un 49%) de les hores de treball i 1.100 milions de treballadors al món.
El consens dels experts diu que augmentarà la desocupació en feines poc qualificades que es basen en processos repetitius, i també en la majoria de tasques administratives. Però també s’espera l’aparició de nous mercats per a la mà d’obra, feines vinculades a la producció de noves tecnologies anàlisi de dades i tasques comercials especialitzades.
Des del CESB constaten, doncs, la necessitat “d’obrir un debat sobre el control democràtic de les noves tecnologies”. Paral·lelament, Subirats va remarcar alguns aspectes en els quals cal incidir de manera immediata: d’una banda, l’atracció de talent femení cap a les disciplines tecnològiques i científiques, en un marc general de potenciació de noves competències des dels primers estadis de l’escolarització, com ara les habilitats personals i de comunicació o la gestió del canvi. “Ara –va lamentar la responsable del CESB– l’ensenyament encara està basat en models formatius de l’etapa del fordisme, és a dir, de la producció en sèrie. El CESB també considera imprescindible accelerar la digitalització de les pimes, un tema delicat ja que el gruix del teixit industrial català està format per aquest tipus d’empreses. Per Lluís Viguera, representant de Pimec que també era a la presentació, davant la ràpida digitalització dels nous agents, el negoci tradicional “se la juga” si no s’hi afegeix. La pressa, però, pot ser també una oportunitat, i així ho expressava Viguera: “La digitalització ha reduït un dels obstacles bàsics de les pimes: les economies d’escala.” Per això, digitalitzar-se és tota una oportunitat per a les petites dimensions. “Ens caldrà ajuda –va reblar Viguera–, però un cop fet, serà un avantatge”.
