Emprenedors
Aprofitar l’experiència
Josep Llabina es va quedar a l’atur als 58 anys i va acabar autoocupant-se perquè quadressin els números de la jubilació
Feia de gestor de projectes i ara ofereix a tercers els seus serveis
El seu principal client és la Fundació Empresa i Treball, a què ajuda a buscar sinergies amb altres entitats que treballen en el mateix camp
Llabina aspira a mantenir els clients que té, guanyar-ne algun i arribar a l’edat de jubilació
Josep Llabina es va quedar a l’atur amb 58 anys. L’empresa en què treballava va tancar i es va quedar al carrer amb una edat molt complicada. No li sortien els números per jubilar-se però tampoc veia la manera de seguir en el mercat laboral, ja que en totes les entrevistes de feina, els anys “pesaven com una llosa”. “Hi havia entrevistadors que quan em veien canviaven la cara i m’adonava de seguida que em feien les preguntes més per ofici que perquè realment valoressin la possibilitat d’agafar-me.” Llabina havia estudiat batxillerat i després ja havia saltat al món laboral, sempre en l’àmbit de la gestió d’empreses cooperatives. “Em vaig anar formant a base d’experiència i això també era un handicap en el meu currículum. A aquesta edat, o tens un perfil d’altíssim directiu o no hi ha res a fer”, relata aquest barceloní. Malgrat tot, la seva primera opció va ser buscar feina. “Valoraven molt la meva experiència, però buscaven un perfil més jove.” Al final, autoocupar-se va ser l’única opció, ja que havia esgotat la prestació d’atur sense trobar feina. Va decidir “rendibilitzar” la seva experiència: el gener del 2015, es va establir com a autònom i fa dos anys que treballa com a gestor de projectes. “No em puc queixar del resultats”, reflexiona passats tres anys.
El seu principal client és, actualment, la Fundació Empresa i Treball, que dona feina a persones discapacitades que recullen selectivament oli utilitzat de cuina perquè després es pugui convertir en biodièsel. “Aquest tipus d’entitats segueixen competint, però la tendència és a actuar cada cop més com a central de vendes.” Com que Llabina va estar els últims cinc anys en una organització d’empreses d’economia social que impulsaven projectes de col·laboració en l’àmbit català, l’estatal i l’europeu, té molta experiència en aquest aspecte, el de buscar sinergies perquè les entitats siguin més eficients i competitives.
En el cas de l’oli, és molt clar que “com més quantitat, millor preu s’obtindrà”, així que des de la fundació treballa amb entitats més petites de Girona, el Maresme, el Montseny i el Penedès per ajudar-les a identificar totes les àrees en què juntes poden sumar. Al centre des d’on treballa quan assessora la Fundació Empresa i Treball, situat a Cornellà de Llobregat, es fa la recollida de l’oli i la primera manipulació i, posteriorment, s’envia a la central. A banda d’aquesta feina principal, cada dos o tres mesos van sortint encàrrecs “més puntuals”, indica Llavina.
Empreses que duren poc
Aquest barceloní ha hagut d’autoocupar-se en solitari pel seu perfil i edat i pel tipus de feina que fa, però considera que “tota emprenedoria que no sigui col·lectiva és molt feble”. “Els autònoms i les empreses d’autoocupació que es fan per obligació i no per projecte tenen una vida curta, de tres anys com a molt.” “Jo espero trencar l’estadística i si m’és possible allargaré uns anys, però si puc arribar a la jubilació ja estaré satisfet”, explica. Mai abans s’havia plantejat muntar un negoci propi. “No m’havia fet falta pensar-hi: tenia feina i m’agradava”, sosté. Per fer el canvi de rumb va tenir l’ajuda de Barcelona Activa, que, dos anys després ser fer-se autònom, li va concedir una subvenció a fons perdut de 4.000 euros per consolidar el projecte.
No tot ha estat fàcil, sobretot perquè a casa nostra els autònoms pateixen molt. “Els que fa molts anys que treballem no ens podem posar una quota baixa d’autònoms perquè això ens penalitzaria molt quan deixéssim de treballar”, lamenta, per recordar que països com ara l’Estat francès tenen moltes més ajudes per als autoocupats a punt de jubilar-se. “De coses se’n poden fer moltes i l’administració pot aplicar polítiques molt diferents. A Portugal, en comptes d’abaixar les pensions les han apujades”, segueix. Tal com estan les coses, però, Llabina en té prou si no hi ha sorpreses: “Aspiro a conservar els clients que tinc i, si puc, guanyar-ne algun més per arribar tranquil a la jubilació.”
