Els sindicats no majoritaris creixen a la demarcació

Qüestió laboral

“A les comarques gironines, amb el treball de proximitat, estem creixent en afiliació: en l’últim període, ho hem fet un 65% i ens hem situat en més de 500 afiliats”, afirma la secretària general de la USOC, Maria Recuero, que hi afegeix que esperen mantenir un creixement exponencial els propers mesos. Just l’abril passat, el sindicat constituïa a Girona la nova federació d’indústria amb 250 afiliats, entre què afiliats i delegats en grans empreses que havien abandonat la UGT arran d’un conflicte intern. Per Recuero, en el sector industrial, la incorporació de delegats d’altres sindicats els permetrà “incrementar de manera substancial” la seva representació i preveu un “creixement espectacular” que els pugui col·locar en més de 100 delegats al tancament del procés electoral: “Ara, tenim presència en diverses empreses industrials que volem consolidar i reforçar després del procés electoral.” En altres sectors, com ara l’ensenyament concerta, la seva representació se situa en el 50% del total, amb 33 delegats. Pel que fa a l’augment de la filiació, la USOC entén que és conseqüència de la seva opció “per un sindicalisme independent i de base” i que mostra “l’encert” de la seva línia sindical com una opció alternativa.

També la CGT considera que el seu augment de filiació a les comarques gironines es deu, sobretot, a conflictes laborals. “Creiem que l’augment podria ser més important, però és cert que a Catalunya s’han donat circumstàncies polítiques que també hi influeixen. És complicat”, afirma Javier Liste, que hi afegeix que el perfil tant específic de la CGT, d’anarcosindicalistes, requereix un afiliació militant. El febrer passat, la CGT creava la secció sindical d’ensenyament a Girona i n’està en marxa una nova en el sector social.

Qüestió política

Segons Marc Sallas, de la Intersindical-SCS, el debat polític iniciat els darrers mesos ha posat sobre la taula “la qüestió sindical” i la “paradoxa catalana”. Com a exemple, Sallas posa el cas d’aquelles persones independentistes que militaven en algun dels sindicats “contraris a la República” i que han decidit fer el pas cap a un altre sindicat. En mig any, d’octubre a març, la Intersindical –que va agafar protagonisme en ser el convocant de la vaga del 8 de novembre– ha crescut, en el conjunt de Catalunya, un 50% en el nombre d’afiliats, de què un terç prové de la UGT. La fase de creixement a les comarques gironines –amb 200 afiliats– es concentra en els sectors de les aigües –en moltes de les depuradores de la Costa Brava– i la banca –el sindicat és la segona força al Banc de Sabadell. A les comarques gironines, com en el conjunt de Catalunya, el sindicat ha estat més present en l’empresa privada que no pas en la pública (entre el 68 i el 70% dels associats, en la privada), però, des de la tardor, també han tingut un creixement en el sector públic, i una mostra d’això és la creació, els darrers dos mesos, de les seccions sindicals als ajuntaments de Girona i de Lloret de Mar. També són en alguns consells comarcals, com ara el de la Cerdanya

La portaveu d’Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Assumpta Barbens, explica que a les comarques gironines han crescut en l’administració local, que des dels ajuntaments els van a buscar per fer candidatures alternatives i que un dels motius és per fer un sindicat d’àmbit català. Entres els factors que han influït en el creixement de la IAC hi ha el conflicte docent del 155. Segons Barbens, el sindicat no fa campanya d’afiliació agressives i porten sectors com ara el de Deliveroo, que no interessen als grans sindicats perquè no els aporten beneficis.

L’ensenyament, clau

Un dels sindicats inclosos dins aquesta confederació és la Ustec, el majoritari en el sector de l’ensenyament i que, segons Xavi Díez, de la Ustec a Girona, ha crescut un 10% en filiació a les comarques gironines des de la tardor passada. Ara, són més d’un miler d’afiliats. Les noves incorporacions provenen tant d’altres sindicats com de gent nova que s’incorpora al sector, en què també es pateixen baixes per jubilació. “És una qüestió generacional”, creu Díez. Les causes que motiven la filiació, tot i que no es pregunten, segons Díeez, es percep que responen al fet de ser un sindicat referent, per majoritari, així com pel comportament contrari al 155, perquè és un sindicat no vinculat a la política i independent i també, pels serveis prestats. “Entenc que la nostra actuació en defensa dels docents també hi ha influït”, hi afegeix Díez. És el sindicat majoritari i, en les últimes eleccions, van tenir un 54% dels vots. L’últim senyal de l’auge d’aquest sindicat es remunta a aquesta mateixa setmana passada: es presentava per primer cop a les eleccions sindicals de la UdG i va guanyar amb un 41% dels vots vàlids.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) també calcula que ha tingut un creixement d’entre un 10 i un 15% el darrer any a les comarques gironines. De fet, segons explica un dels seus portaveus, Oriol Pintos, és el territori català on més ha crescut en filiació els darrers temps i ho atribueix principalment a dos factors: el procés sobiranista, que ha atret treballadors favorables a un sindicat que aposti “per la independència com a eina de transformació social”, i treballadors que, fora de qüestions polítiques, tenen simpatia per un model sindical que pren les decisions col·lectivament, sense alliberats ni assalariats i que es planteja arribar a sectors precaris com ara les càrnies i les kellys, per exemple. En aquest sentit, a les comarques gironines, la COS ha entrat amb força a les càrnies i a les químiques, dos sectors en què el sindicat pensa apostar amb força.