La Borsa
Més valors
Economia

JOSEP GONZÁLEZ I SALA

PRESIDENT DE PIMEC

“Si Espanya vol enamorar Catalunya, ha de fer passos”

“Un govern espanyol intel·ligent hauria de posar Catalunya en el lloc que li correspon com a motor econòmic”

“És anormal que hi hagi un decret invitant que marxin empreses d’una comunitat”

Candidatura renovada.
En aquest nou i darrer mandat amb González com a president de Pimec, 85 empresaris, empresàries i representants d’associacions empresarials (un 15% dels quals són noves incorporacions) acompanyen Josep González. La seva candidatura es renova i creix gràcies sobretot a noves incorporacions, en particular en l’àmbit sectorial. En el cas de les associacions sectorials, representen un 33% de la llista, de manera que s’amplia el ventall dels sectors presents a la patronal. També destaca la presència de més dones, que representen ja el 21% del total i suposa un augment del 100% respecte a la candidatura del 2014.
Un dels gestos més immediats ha de ser la derogació del decret que propicia la fuga d’empreses
Han intentat relacionar el procés amb una caiguda de l’economia catalana que no s’ha donat
Tinc clar que aquest ha de ser el mandat que ha de tancar el meu cicle com a president de Pimec

Amb gairebé tres dècades al capdavant de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, Josep González (Llimiana, 1945) no llença la tovallola i renova per un darrer mandat que posarà fi a una llarga etapa.

Què l’ha mogut a mantenir-se en la presidència de Pimec durant quatre anys més?
Els motius per tornar-me a presentar, d’una banda, van ser la petició del comitè executiu que em tornés a presentar, però també, en primer lloc, hi ha el fet que em trobo bé i puc fer molta feina encara, i després que estem enmig d’un pla estratègic al qual li queden dos anys, i també em motiva fer un seguiment d’aquest pla que tenim a l’entitat. És cert que són molts anys a l’entitat, però el que és important no són tant els anys com el que un ha fet, i en aquest aspecte em sento molt satisfet de la trajectòria i de l’evolució que hem fet a la casa. Em sento amb força i amb riquesa, amb capacitat d’acció.
Però pensa tornar a repetir?
No, tinc la ferma voluntat de no repetir, encara que pugui. Tinc clar que aquest ha de ser un mandat que ha de tancar el meu cicle com a president de l’entitat.
I es prepararà el relleu del seu successor?
És imprescindible. Com a mínim ho hem d’intentar. Segur que ho hem de preparar. Seria una preocupació esgotar el període i que no ho tinguéssim preparat. És el que no ens hauria de passar.
I hi ha algun nom clar?
No, hi ha persones que tenen més possibilitats, però de moment això és tot.
Quins són els objectius per al seu últim mandat?
El pla estratègic de l’entitat n’és un. L’altre és ajudar el nostre teixit empresarial en la transformació digital. És un gran repte que tenim i com a patronal hem d’ajudar les empreses a transformar-se, no és un aspecte senzill i ens ha d’ocupar molt. També hi ha un altre aspecte que ens interessa, que és fer que la formació professional cada vegada sigui més seguida. Les empreses tenen una gran necessitat de gent amb formació professional i no fem prou per cobrir les necessitats de les empreses. El de l’FP és un gran repte que té Catalunya i que té Espanya també. Sobre el Pla Nacional per la Indústria, també necessitaríem que es comencés a executar. Perquè el creixement del pes que té la indústria en el PIB català encara no ha tocat sostre i tenim feina per fer. Si fem créixer la indústria, farem créixer els llocs de treball i l’economia.
Com valora la formació de govern a Catalunya i a Espanya i el nomenament de consellers i ministres?
Nosaltres valorem bé que hi hagi tant govern aquí com a Espanya, sobretot aquí, perquè ens faltava estabilitat.
Perquè l’etapa del 155, com la qualificaria?
La intervenció no ha deixat de ser una situació anòmala, amb efectes discutibles. Dins la intervenció no tot ha estat negatiu, alguns empresaris han dit que no els ha anat tan malament. Però és una situació que s’havia d’eliminar i la constitució de govern ens ha retornat a una situació de normalitat que tots demanàvem. Encara que no només hem de reclamar govern sinó estabilitat de govern. No ens podem plantejar una situació de pocs mesos, això s’ha de plantejar amb sensació de continuïtat.
I li agraden els consellers?
Bé, molts d’ells responen a les seves carteres amb l’experiència i globalment ho veiem bé.
I a Madrid?
Ens hem trobat amb aquesta situació sorpresa sorgida de la moció de censura, que canvia el govern. Què hi veiem d’esperança, amb el canvi? Doncs que el fet de ser nous els presidents del govern espanyol i el de Catalunya, entenem que hauria de servir perquè possessin el comptador a zero i comencessin a dialogar i a establir una normalitat en les relacions entre Catalunya i Espanya. És molt important i esperem que hi hagi aquesta capacitat.
Veu, doncs, predisposició de diàleg per les dues bandes?
Per la banda de Catalunya, si sento les declaracions del president Torra, sí. Sembla que té ganes de diàleg i li he sentit dir en més d’una reunió. I no només de diàleg. Té ganes de treballar. El president Sánchez, potser perquè es reserva, no es tan explícit; ha dit que rebrà Torra, i ho hem de veure també de manera positiva.
Li demanaria més gestos a Pedro Sánchez?
Sí, creiem que un dels gestos més immediats hauria de ser la derogació del decret que va propiciar la marxa de seus d’empreses, no pels possibles efectes que hagi pogut tenir, sinó perquè és una situació totalment anormal que en aquests moments hi hagi un decret invitant que marxin empreses d’una comunitat autònoma cap a una altra. Això no té cap sentit. Seria un primer gest que es volen arreglar les coses.
Com el va rebre, el decret?
A mi em va fer patir molt. Primer no el vaig entendre massa i em va fer patir, perquè encara que han marxat seus socials, no deixa de ser una altra anomalia que ha afectat de ple el teixit empresarial. No em va agradar gens. Algun dia haurem de veure quantes empreses han traslladat realment les seves empreses i per què ho han fet, quines han estat les motivacions. Ja ha passat tot el que va motivar aquest decret. Tenim govern i una certa tranquil·litat i això s’ha d’acabar. Cal pensar que la generació de producte industrial brut que fa Catalunya és molt superior a la que fa, per exemple, Madrid, de manera que és un territori molt atractiu per a les empreses.
Li va fer la sensació que volien tocar l’economia catalana, d’alguna manera?
Durant aquest període de temps hi ha hagut molta intenció d’establir una relació entre el procés que s’havia endegat a Catalunya i les males conseqüències que, deien, provocava. Hi ha hagut molts intents i moltes informacions que deien que l’economia queia o no anava bé. Nosaltres no ho hem cregut mai perquè teníem dades de com anava l’economia a Catalunya i les enquestes que fem als nostres associats ens deien que creixien i que per al 2018 esperaven créixer més. Els vam preguntar a les nostres empreses i deien que el 2017 va ser un bon any: van produir més, van exportar més, van crear més llocs de treball... Han intentat relacionar el procés català amb una negativa evolució de l’economia que no s’ha donat. Però la realitat sempre s’imposa. I les xifres que tenim diuen que no hi ha hagut relació entre el neguit polític i la situació econòmica.
I què és el que realment preocupa les empreses catalanes?
Trobar un únic factor seria difícil. Seria una suma d’elements: la fiscalitat; les infraestructures, que són imprescindibles per captar noves inversions de fora. És increïble el que s’ha fet amb les infraestructures a Catalunya. L’estabilitat política, sens dubte, interessa. Però deixi que li expliqui una experiència que vaig tenir a Itàlia quan hi havia una situació semblant, amb l’economia funcionant molt bé però amb la política com un veritable desastre. Als empresaris italians, llavors, no els podies parlar de política. Deien que era una pèrdua de temps, que el que els importava era l’empresa, el producte i punt. Als empresaris catalans sí que els ha preocupat la política, però no els he vist enfadats, perquè l’economia funcionava. Em deien: “Escolta, Josep, com ho veus, això? Què creus que passarà?” Hi ha hagut una sensibilitat política entre els empresaris catalans.
Fins al punt de definir-se políticament? Ho veu bé?
Bé, nosaltres som empresaris i no se’ns ha de forçar que parlem molt de política.
Però encara ara continuem tenint presos polítics i polítics exiliats. El preocupa?
No hem opinat gaire d’aquest tema perquè entenem que són temes judicialitzats i no en som experts. Però dins els gestos de dos governs nous veiem bé que hi hagués un acostament dels presos polítics. També veiem que la posició judicial aquí està sent contrastada pels jutges a Europa i haurem de veure com acaba aquesta situació.
La desafecció envers Espanya és enorme. Com pot enamorar Catalunya?
Doncs fent passos, tenint en compte totes les reivindicacions que tenim a Catalunya amb el nivell de resposta que es cregui que se li pot donar. I posant Catalunya en el lloc que com a motor econòmic li correspon. Si un govern [espanyol] és intel·ligent, ho hauria de fer. I si s’haguessin tingut en compte aquests reconeixements s’hauria pogut avançar.
Tot i els problemes que esmentava, Catalunya continua sent un pol d’atracció empresarial...
I no només això, les dades d’exportacions han tornat a batre rècord històric, el creixement de l’ocupació a Catalunya és més alt que a la resta d’Espanya, el nivell d’atur també és més baix... Difícilment trobaríem una dada en què Catalunya no destaqui de la resta de comunitats. No és que jo vulgui fer competència de comunitats. El que vull és desmentir els auguris en contra de Catalunya perquè no són veritat i perquè no ajuden a estimular les inversions.
El 2018 seguirem creixent?
Sí, l’any ens anirà bé i continuarem amb els indicadors de millora que ja hem recollit durant la primera meitat de l’any. Portem molts trimestres que les previsions de creixement de l’economia catalana es van modificant a l’alça. El 2019 penso que també serà un any bo, però hi ha factors que no en podem preveure l’evolució, com ara l’increment dels interessos o la batalla comercial amb els Estats Units i la resta del món; el Brexit o el que passi a França, que ha de reconduir la seva economia i això ens afecta de prop.
La relació amb els agents socials, quin moment passa?
Sempre ens hem relacionat de manera cordial amb els sindicats. Estem immersos en la negociació de l’AIC [acord interprofessional de Catalunya, per orientar els convenis col·lectius] i hi ha punts en què no coincidim, però és normal que en aquests casos hi hagi aturades i engegades en les converses. I amb les patronals, les relacions no són ni bones ni dolentes. Fem la nostra feina en les diferents taules on coincidim i ens hem oblidat d’aquelles converses d’intentar fer acords...

I això no pot tornar? S’ha abandonat la idea d’una possible fusió o unió?

No, no. A Pimec ja fa tres anys que vam dir que era un error insistir en un moviment molt complicat de fer i, ara per ara, no hi ha ni converses ni la voluntat de tornar-les a iniciar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pimec proposa una taxa al CO2 i altres accions contra l’emergència climàtica

barcelona

L’impacte de les protestes és “relatiu”, segons diu Empresa

Barcelona

Teisa es reforça per les línies de l’Alt Empordà

Figueres

Factorenergia i Enhol signen un PPA per produir 230 GWh a l’any

barcelona

Arrenca el desplegament de la marca de territori Empordà

Figueres / La Bisbal
Economia

Directius de Grífols compren 50 centres de plasma als EUA

La innovació arriba al peix blau de la Costa Brava

monells
Eurekakids obre una botiga a Molins de Rei

Eurekakids obre una botiga a Molins de Rei

girona
El golf de la Costa Brava, a la fira mundial IGTM

El golf de la Costa Brava, a la fira mundial IGTM

girona