Els economistes creuen que Catalunya creixerà un 3%
Les previsions per al 2018 es basen en el fet que el PIB català fa 13 trimestres que creix per sobre del 3%
Entre els indicadors de demanda, el comerç és l’únic que no creix amb intensitat
L’economia catalana passa un bon moment i tancarà l’exercici del 2018 amb un creixement del producte interior brut (PIB) del 3%, segons les previsions que fa el Col·legi d’Economistes, que indica que, en general, tots els indicadors econòmics funcionen bé. Analitzant les dades publicades per institucions i organismes oficials, el col·legi recorda que la taxa de creixement del PIB interanual en el primer trimestre del 2018 ha estat del 3,3% a Catalunya i s’han encadenat 13 trimestres amb increments superiors al 3%”. “Taxes de creixement persistents del 3% no són normals”, explicava Guinjoan per donar compte de l’excepcionalitat d’una economia que funciona malgrat les veus que apunten que el procés l’ha perjudicada. De fet, tots els indicadors macroeconòmics són més favorables a Catalunya que a Espanya, amb creixements del PIB més alts, previsions de creixement més positives, millor comportament de l’ocupació (+3,3% a Catalunya enfront del 2,4% espanyol) i l’atur (descens del 20,5% a Catalunya i del 10,8% a Espanya); així com també els indicadors de l’activitat empresarial, entre els quals la producció industrial (3,8% enfront de l’1,2% espanyol) o l’exportació de béns (3,4% a Catalunya per 1,8% a Espanya).
Pel que fa a la demanda interna, Jordi Goula feia esment a la contradicció que es dona entre un increment del consum important però una menor evolució del comerç al detall i la venda en grans superfícies, que assenyalaria ja un canvi de tendències cap al comerç electrònic.
Pel que fa al sector públic, Albert Carreras va destacar que en els pressupostos per al 2019 el marge de maniobra és baix, i va citar entre les principals “urgències” la promoció de la llengua catalana i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que “han patit durant la crisi”, però també l’habitatge i millora de barris, salut i llistes d’espera, polítiques de suport a les guarderies o renda garantida.