La Borsa
Més valors
Economia

La crisi dels oficis

La falta de personal obliga a dir ‘no’

L’empresa Miquel Camps agafaria un 50% més de comandes si no li costés tant trobar electricistes i frigoristes

La domòtica ha modernitzat la imatge del sector però no prou per atreure els joves

El sector demana facilitats per estendre la FP dual

Les energies renovables requereixen cada cop perfils professionals més tecnificats

La pressió és enorme. Si les obres no segueixen els terminis establerts, per cada dia de retard es pot arribar a pagar una penalització de 60.000 euros. Són 60.000 euros –al dia– que l’empresa Miquel Camps deixa d’ingressar si no calcula bé o si per falta de personal no arriba a tot arreu. És per això que hi ha comandes que no agafa. “Podria estar facturant un 50% més si no fos tan difícil trobar treballadors”, assegura el director general del grup, Miquel Camps. La companyia, amb seu a Sant Vicenç dels Horts, està actualment especialitzada en la instal·lació de clima i electricitat per al sector retail de luxe. Ha treballat per a totes les grans firmes instal·lades, per exemple, al cobejat Passeig de Gràcia de Barcelona. Entre els clients hi ha Ralph Lauren, Nike, Ermenegildo Zegna, Tiffany, Mango, HM o Louis Vuitton. “Són cadenes que paguen uns lloguers altíssims i et penalitzen molt si no fas les coses a temps perquè per cada dia que tenen la botiga tancada perden moltíssims diners”.

Com a empresari i també en qualitat de vicepresident de Pimec, Camps sap prou bé que tots els gremis pateixen –i molt– els efectes del dèficit de personal. “Si abans, amb la crisi, el principal problema era el finançament, ara el principal maldecap és la falta de professionals, ja siguin electricistes, frigoristes, serrallers o ascensoristes”. “S’ha de parlar de l’ocupabilitat de les formacions, si els joves sabessin que la inserció laboral dels que estudien algun grau tècnic d’FP relacionat amb la indústria és del 100% potser hi hauria més nois cursant aquests estudis”.

En el cas de la seva companyia, van especialment buscats els electricistes i els frigoristes, tècnics que instal·len o reparen màquines d’aire condicionat. I, com passa a moltes altres empreses, això genera un sobrecost. “La meva feina és retenir talent –indica Camps– i ho faig pagant, perquè sinó els treballadors marxen per cent euros més, els cants de sirena sempre hi són”. “El conveni del metall és prou alt [fins a 1.918 euros bruts en el cas d’un tècnic], però per a fitxar talent i retenir-lo, almenys en el cas d’electricistes, frigoristes o climatitzadors la majoria d’empresaris estem pagant com a mínim 300 euros més al mes”, indica. “Ho cobren no els professionals que només poden passar cable sinó els que saben connectar-los i coordinar l’obra”, concreta.

El mateix matís el fa Gabriel Pascual, copropietari de l’empresa Garay, amb seu a Barcelona i especialitzada en la instal·lació elèctrica. Com reconeixen molts altres professionals, Pascual explica que durant l’època de l’eufòria immobiliària, el sector del totxo i també les branques auxiliars van donar feina a molta gent amb poca formació. “El boom va tapar moltes mancances, molta gent feia bulto i ningú se n’adonava, es construïen blocs de pisos tots iguals i una persona que en sabia explicava com es feien les coses i molts altres passaven cable i ho replicaven les vegades que feia falta però no sabien ni tan sols com es connectaven”. “Era mà d’obra, però no d’ofici”, reflexiona.

Sector en evolució

Que la majoria de feina no sigui ara en obra nova sinó fent reformes complica les coses perquè demana encara més ofici: “Rehabilitem pisos i tot és més difícil perquè, per exemple, ens trobem canonades de ferro, coure i plom i hi ha molta gent que no ha tocat mai aquests materials, perquè necessites molts anys d’experiència”, explica Pasqual. Aconseguir mà d’obra qualificada és cada cop més urgent, perquè està limitant el creixement de moltes empreses i encara ho farà més en el futur. Com destaca Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (Fegicat), el sector viu una revolució que anirà a l’alça i per fer-hi front cal reciclar els professionals que ja hi treballen i formar bé els que venen. “Les noves tecnologies, les energies renovables, l’eficiència energètica o els punts de recàrrega de vehicle elèctric suposen una transformació que requereix mà d’obra qualificada però també tecnificada, s’ha d’acabar amb la imatge del professional amb les mans brutes, perquè no és real, estem parlant de treballs relacionats amb tecnologia puntera”, assegura.

Com pot ser que en temps d’alt atur juvenil s’hagin de tancar línies de Formació Professional relacionades amb l’electricitat si la feina està assegurada? Com la resta de sectors vinculats als oficis, els instal·ladors no entenen que aquesta paradoxa es mantingui. Cal prestigiar la FP i explicar als estudiants, ja a l’ESO, què es pot fer si es decanten per aquests estudis i que la inserció laboral és altíssima i els salaris, bons”, resumeix Rodríguez.“El 80% dels treballadors tenen un rang salarial més alt que el que marca el conveni”, assenyala per rematar: “Molts joves amb FP s’estan guanyant molt més bé la vida que els que tenen carrera”.

Per pal·liar el problema, Fegicat reivindica –i així ho ha transmès al departament d’Ensenyament– que els centres de Formació Professional han de deixar de fomentar formacions que no generen ocupació i “fer veure a la societat quins són aquells pols que estan demandant feina”. També exigeix que s’ajudi el teixit empresarial a oferir la formació de més valor afegit: La FP dual. Combinar l’escola amb les pràctiques en una companyia (un terç de les hores es passen a l’empresa) és l’única forma d’estar en contacte amb la tecnologia més nova, recorden a Fegicat. El problema és que “en aquest tipus d’estudis hi ha la figura del tutor i a les grans empreses és fàcil perquè els estudiants s’enganxen a un cap de producció, però a les petites empreses, que són majoritàries, tenen 4 o 5 treballadors i sempre s’estan movent”. Per això l’associació ha proposat que la figura del tutor “pugui ser conduïda des dels gremis d’instal·ladors”. La idea és fer una prova pilot a la demarcació de Barcelona i, si funciona, replicar-la a la resta de Catalunya.

Daniel Català, de 44 anys, és un dels operaris que tot el dia es mou, reparant i instal·lant. S’hi dedica per tradició familiar: “Va ser una sortida còmode, el meu pare feia d’electricista i jo era molt manetes, de petit ja em feia les meves joguines”. Ha treballat en l’àrea de manteniment elèctric i de lampisteria de Seat, ha estat autònom i fins i tot ha tingut una botiga de roba però fa un any que està assalariat a l’empresa Garay. Ara a l’estiu té feina sobretot amb els aparells d’aire condicionat però també s’ocupa de les instal·lacions d’aigua, calefacció o energia solar. “Abans era tot molt més especialitzat i cada professional només tocava un ram, però ara fem de tot”, explica. Català és company del Yeray Macarro, l’estudiant de l’Institut Llobregat de l’Hospitalet que fa pràctiques a l’empresa. Té 21 anys i acaba de cursar l’FP d’Electricitat i Automatització. “M’interessava aquest món –relata– perquè crec que és el futur, sense electricitat cap tecnologia pot funcionar”. Macarro dubtava entre estudiar a la universitat Administració i Direcció d’Empreses o fer aquest grau i ara està satisfet perquè a Garay pot unir les dues vocacions. Com explica, “ en el món de l’electricitat hi ha l’operari però també hi ha professionals darrera, fent els càlculs i pressupostos, vigilant que es compleixi normativa, organitzar la feina, ocupant-se de la part comercial...”. Aquesta feina d’oficina és la que està fent ara.

Empreses àvides de joves

També estudia el grau superior d’FP en Instal·lacions Electrotècniques i Automatitzades, en aquest cas al centre concertat Ceir-Arco de Barcelona, el lleidatà Xavi Mezcua, de 33 anys. Ell va treballar quinze anys en el món de la construcció, fent de paleta, i tenia ganes de canviar. Com que sempre li havia agradat l’electricitat però no estava format va decidir parar, venir a Barcelona i estudiar. Li agradaria especialitzar-se en el camp de les instal·lacions elèctriques, sistemes d’automatització i domòtica. Un dels seus professors és Carles Sentís, que reflexiona que precisament l’aparició de la domòtica i l’interès per l’eficiència energètica han modernitzat una mica la imatge del sector, però no prou per captar l’interès de tots els joves que fan falta en aquest sector. “Porto tres dècades fent cursos i sempre hi ha hagut el problema de la gran mancança de professionals degudament qualificats, sempre ha costat que els joves s’hi dediquin perquè no coneixen la professió o no la valoren”. A Ceir-Arco, explica, “fem convenis amb empreses per proporcionar-los estudiants i gent que acaba i no podem abastir-los, no tenim prou nois per inserir-los”.

Les feines relacionades amb aquest grau són molt variades: Es poden legalitzar instal·lacions, realitzar projectes d’instal·lacions en entorns comercials, industrials, fer estudis energètics, programar sistemes automatitzats o fer estudis d’implantació de l’energia fotovoltaica, entre moltes altres tasques. Més important, encara, recorda Sentís, realitzar un cicle de grau mitjà o grau superior permet als joves poder accedir a la universitat per donar continuïtat a la seva formació, si volen, però amb l’experiència professional que aporta haver passat per la FP, sobretot si és dual. “Tot i que juga un paper important dins de la formació, el Batxillerat no dóna ofici, la FP sí”, sosté. Lamenta, però, no tenir accés “als centres escolars per explicar-ho”. Caldrà fer-ho i sobretot explicar a les noies que elles també poden. “En 29 anys que porto fent classes he tingut exactament cinc alumnes, això sí, les que he tingut han estat sense dubte les millors de cada classe”, assegura Sentís.

1.918
euros
bruts marca el conveni del metall per al perfil de tècnic, tot i que el sector assegura que en alguns casos s’estan pagant fins a 300 euros més per fitxar i retenir talent.
5
noies
ha tingut en els 29 anys que porta fent classes per formar electricistes el professor Carles Sentís.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Macrooperatiu dels Mossos contra les falsificacions de roba

La Jonquera

El Govern xifra en 3.700 les empreses que han traslladat la seu social

anàlisi
Esteve Vilanova

Canons i mantega

Primer Seat amb topònim català

Tarragona

Acord per apujar el sou als treballadors del govern

BARCELONA

El mercat dels dilluns d’Olot torna al Firal l’1 d’octubre

OLOT
Xina

Resposta als nous aranzels dels EUA amb la mateixa moneda

ECONOMIA

Reclamen aturar les importacions de garrins per la pesta porcina

Brussel·les investiga BMW, Volkswagen i Daimler per frenar el desenvolupament de cotxes menys contaminants

Brusel·les