L’odissea del relleu generacional

Els efectes de la crisi

Hi ha molts motius que expliquen la falta de vocacions en el món de la construcció. En primer lloc, pateix, com la resta d’oficis manuals, un desprestigi que, en el seu cas, s’accentua per la forta sotragada viscuda. Juntament amb la banca, ha estat un dels sectors més castigats per la recessió, tant pel que fa a activitat com a imatge. A més, el sector reconeix que durant el boom es va donar feina a molta mà d’obra no qualificada i són els primers treballadors que van perdre la feina i no han retornat un cop superada la crisi perquè s’han dedicat a sectors com ara el turisme o l’hostaleria. Com passa amb la resta de professions que necessiten gent amb ofici, el gran problema és vocacional, però també formatiu. Segons el president del gremi gironí, Josep Agustí, la normativa tampoc ajuda, ja que hi ha moltes restriccions que afecten les pràctiques que els estudiants i aprenents poden fer. “Fins als 18 anys, no poden fer pràctiques reals a l’obra, el que fa que es desmotivin”, reflexiona per deixar clar que la prevenció de riscos és bàsica per a tots els treballadors, però que s’hauria de ser més flexible.

El repte del relleu generacional el tenen la majoria de companyies del sector. Jaume Rebujent és el gerent de Construccions Rebujent, empresa gironina que dona feina a 30 treballadors. De mitjana, tenen quaranta anys. “Trobar-ne de menys de 40 és complicat”, assegura Rebujent, que no accepta que sigui només un problema de vocacions: “A Suïssa, l’FP que forma paletes és de llibre i hi ha molts nois que s’hi volen dedicar. Si un país avançat com aquest ho ha aconseguit. vol dir que té futur i és possible.”

Formació pròpia

El grup Rebujent està “sempre buscant personal” i li costa trobar-lo, tot i que el seu gerent matisa que no han hagut de rebutjar cap obra per falta de personal. Això sí, a vegades cal renegociar terminis per poder arribar a tot. El dèficit de personal també passa factura econòmica. “Has de millorar les condicions del teu personal perquè no marxi. A mi m’han trucat a tots els encarregats fent-los ofertes de feina”, assegura Rebujent.

Per donar millor servei als seus associats i ajudar-los a pal·liar el gran problema de la falta de personal qualificat, la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona va obrir, fa onze anys, un centre de formació a la població de Palol de Revardit. S’hi formen tant persones que ja treballen en la construcció com aturats. Qui entra a l’obra ha d’haver fet cursos bàsics, com ara el de prevenció de riscos laborals, i per fer moltes tasques específiques s’han d’haver passat cursos com ara el de conducció de grues i diversa maquinària, així que són diverses les matèries que s’hi imparteixen. Un dels professors, Marc Reixach, explica que el sector de la construcció és un “món que ha revifat” i que molta gent hi va a fer cursos perquè sap que els poden “obrir portes”. Anna Casas, directora del centre de formació, té clar quins són els perfils que acabaran col·locats tan bon punt acabin el curs: “Les empreses ens truquen molt demanant gruistes, i també els cursos de carretó tenen una inserció laboral molt alta.”

Per Josep Gassiot, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, el “drama” actual és que “com que no s’ha prestigiat l’FP, sobren arquitectes i falten paletes”. També fa autocrítica i diu que el sector no s’ha sabut explicar. “Hi ha un perfil de nanos hiperactius que als 16 anys no aguanten estar a classe perquè són inquiets i volen treballar a l’aire lliure. Per a molts d’ells seria una satisfacció passar per una casa que té una paret que ells han fet.” Gassiot recorda que, a Barcelona, el conveni de la construcció marca per a un paleta o un manobre que comença un sou entre un 20 i un 30% superior al de la restauració i que les possibilitats de promoció són molt altes: “Amb 30 anys, pots arribar a ser encarregat.”

Cots i Claret és una empresa constructora generalista d’edificis i immobles i també està especialitzada en rehabilitació de patrimoni històric. L’empresa dona feina a 95 persones. El problema és el mateix que pateixen la resta de companyies: el 63% de la gent que és a l’obra té més de 45 anys i només un 12% són menors de 35 anys. “Si tens interès a assolir nous coneixements, la promoció interna et permet ascendir des d’aprenent o manobre fins a oficial de primera i capatàs i encarregat, però el gran problema és que, a hores d’ara, falta saba nova i en 10 o 15 anys no hi haurà gent preparada per cobrir els llocs més alts”, indica Jaume Cots, cap d’operacions i de recursos humans de l’empresa. Tot i que és simple, el seu desig és difícil de complir: “Necessitem menors de 25 anys que tinguin ganes de treballar i aprendre l’ofici de paleta.”

Millores en l’entorn laboral

És al que aspira aquest empresari que, com els seus companys, recorda que la feina està molt desprestigiada quan les condicions laborals han millorat molt per l’evolució en mesures de seguretat. Cots també defensa que “actualment, les màquines s’encarreguen de bona part de la feina més pesada” i que els salaris són “molt bons”. “Segons el que estipula el conveni de Barcelona –recorda–, el mínim que ha de cobrar un manobre són 21.694 euros bruts anuals, un operari de 1a qualificat, 25.490,77 euros i un encarregat, 28.496,53 euros. Hi ha molt pocs convenis amb aquests salaris.”

De tota manera, el cap d’operacions i de recursos humans de Cots i Claret opina que no tot és un tema d’imatge, sinó que hi ha massa “traves” burocràtiques. Per exemple, explica que abans es podien fer a distància les formacions mínimes necessàries per entrar a l’obra i també la part teòrica per formar operaris des de les empreses. “Ara, ja no és possible, entre un 15 i un 25 per cent ha de ser presencial per llei i alhora ha desaparegut aquesta oferta a distància, de manera que pots ser psicòleg o advocat estudiant a distància, però, en canvi, no pots ser oficial de paleta”, lamenta Jaume Cots. A la comarca del Bages, a l’institut de Sant Vicenç de Castellet, s’imparteix un grau mitjà de construcció i es poden fer pràctiques en empreses de la zona com ara Cots i Claret, però les companyies que no estan a prop d’un centre formatiu de construcció ho tenen molt més complicat. “I hi ha molt pocs centres a Catalunya que facin formació relacionada amb la construcció”, recorda.