La Borsa
Més valors
Economia

SARA JOVÉ

PROPIETÀRIA DEL CELLER MAS BLANCH I JOVÉ, QUE HA BASTIT LA VINYA DELS ARTISTES

“Falta que ens creguem que és important vendre vi al mateix celler”

Escultures de Brossa, Guinovart o Carles Santos singularitzen aquest celler garriguenc. Negoci potent a moltes regions, l’enoturisme és marginal per a la majoria dels cellers catalans

Al peu de la garriguenca serra de la Llena, el celler Mas Blanch i Jové elabora vins d’altura. I fa marca amb una singular proposta: amb obres d’artistes reconeguts ha creat un itinerari de ‘land art’ a la mateixa vinya, obert als visitants. Cada any inaugura una escultura amb un espectacular sopar entre els ceps. Quin és l’origen del projecte?
Els meus pares eren els fills petits de dues famílies de pagesos i tenien clar que quan tinguessin una mica de diners comprarien un terreny per plantar oliveres i vinya. Al principi, elaboràvem el vi com si fos una festa familiar, amb sols unes 2.000 ampolles. Quan les vinyes van fer-se grans, veníem el raïm a altres productors, però els meus pares van decidir que volien un celler. El projecte va néixer per aquest amor a la terra. També per això som solars i produïm amb 110 plaques fotovoltaiques i 45 bateries el 99% de l’energia que usem. Ara instal·lem un carregador per a vehicles elèctrics d’ús gratuït per als visitants. Des del 2015, tota la producció està certificada com a ecològica. Intentem evitar l’erosió del sòl, preservem la flora i la fauna de la finca, rehabilitem les parets de pedra... La idea és que la nostra feina no sigui sols elaborar un bon vi, sinó deixar una empremta positiva al territori.
Són en una de les zones més privilegiades de la DO Costers del Segre per fer vins amb caràcter, però la subzona Garrigues és poc coneguda. Què li cal?
Som en una DO que ocupa una demarcació, amb diferents climes, sòls i caràcters. Faria falta més feina de lobby des de la DO, creure’ns-ho més, més promoció dels vins i de la riquesa de les diferents subzones. Tenim la sort que el nostre celler és en un poble de muntanya, amb les vinyes a 800 metres d’altitud. Això fa que els vins tinguin molta acidesa i suportin bé l’envelliment. És un terreny molt pobre, de poca producció –uns 3.500 quilos per hectàrea– i dona vins amb estructura i concentració. Produïm sols 55.000 ampolles, però la intenció és créixer fins a les 100.000.
Són coneguts per la Vinya dels Artistes. Què és?
Jo tinc la sensació que estem començant... El projecte va néixer d’una idea de Josep Guinovart, mentre menjàvem una paella aquí, entre ametllers. Ell es va imaginar un espai per a l’art a l’aire lliure. Li agradava que l’art fos democràtic, plantat enmig de les ciutats i de la natura, gens elitista. Guinovart va morir el 2007 i el desembre del 2008 vam comprar el terreny, que és un mirador natural sobre la Pobla de Cérvoles. L’any següent vam plantar-hi la vinya i el 2010, la seva escultura Orgue de camp. A partir d’aquí, cada any s’hi van sumant diferents artistes: Carles Santos, Assumpció Mateu, Joan Brossa, Evru... Estem una mica com una cabra i no teníem cap pla de negoci. La nostra visió era donar poder a aquest territori. I una forma és a través de l’art, dels bons productes i de cuidar la terra. L’escultura que hem inaugurat aquest juny és la novena: No et prometo res!, de Carlos Pazos. Encara no sabem quina serà la següent.
L’enoturisme és una de les fonts d’ingressos dels cellers. En aquest camp, què els aporta l’art?
Tot. La Vinya dels Artistes ens possibilita atraure gent perquè conegui la zona. Fins i tot per a gent de Lleida, les Garrigues són força desconegudes. Som en una comarca preciosa, a la muntanya amb un paisatge mediterrani, on s’escolta el silenci. També permet que puguem explicar una història als nostres consumidors. No sols és visitar el celler i fer un tast de vins: els parlem d’una història vinculada a la terra i d’un amor per la natura. L’itinerari és circular, d’uns 1,2 quilòmetres.
Existeixen diferents rutes d’enoturisme, però la major part dels cellers catalans no hi estan oberts, per què?
L’enoturisme encara es troba en un moment incipient. Alguns cellers hi aposten, però el teixit empresarial és petit i familiar. Obrir els caps de setmana és insostenible, a menys que tinguis algú per fer les visites.
Però és una activitat fonamental fins i tot per a la comercialització del vi en zones com ara la Rioja, França, Califòrnia...
Falta que els actors del vi ens creguem que és important vendre al mateix celler. Les visites representen el 10% de la nostra facturació. Després aporten un índex de fidelització i reconeixement de marca molt més importants, i l’associem a l’art. Convido tots els cellers a buscar la seva fórmula.
És necessària una aliança amb altres actors del territori?
És essencial. Els nostres visitants venen a veure territori, a menjar, a beure i a dormir. I se’ls ha de donar una resposta. Ens cal la col·laboració dels restaurants de la zona, cases rurals, etcètera. És important que aquí existeixin Els Vilars, el Parc de les Olors o les pintures del Cogul. Al visitant l’enriqueix l’experiència global del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

CCOO i UGT convoquen vaga el 12-D al sector públic

Barcelona
Economia

L’empresa catalana Venair s’estableix a Sud-àfrica

La corrupció segueix empobrint

Catedràtic de la UPF, Barcelona School of Management, vicedegà del CEC i vicepresident d’Accid

Adversaris per a Renfe

barcelona

Mostrant el camí de la innovació

Managing partner i CFO Spherium Biomed
DE MEMÒRIA

D’Oller a Pedrolo

Professor de Política Econòmica de la UB

La formació superior enfocada a l’ocupació

catedràtic de bioquímica i biologia molecular. Facultat de Biologia de la UB

Caputxeta estalviadora, que ve el llop?

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

De la nota al ‘like’?

professor de la UOC