“Una comunitat d’usuaris no es pot crear de manera artificial”

Ja fa molts anys que soc aficionat als esports de muntanya. El 2006 no hi havia mòbils i Google Maps acabava de sortir. M’agradava compartir les fotos del recorregut del cap de setmana amb els amics i, com que soc informàtic de professió i treballava en temes de cartografia, se’m va acudir la idea d’utilitzar la ruta que em gravava el GPS i posar-la sobre un mapa. En feia una captura de pantalla i ho passava als amics. Al final em vaig animar i vaig fer una web només per als companys, que poc després vaig obrir a tothom.

L’objectiu inicial era crear una mena de Wikipedia de rutes, sense cap ànim de lucre i dedicant-hi temps lliure. Però cada cop creixia més, fins que un dia vam guanyar un premi de Google Maps de tecnologia i això ens va permetre viatjar a Silicon Valley. Al cap de dos anys, el 2009, Google Earth ens va proposar un acord perquè les nostres rutes apareguessin amb relleu a la seva bola del món. Això va agradar molt als usuaris de Wikiloc. I vam iniciar el projecte empresarial. També vam guanyar un premi de National Geografic pel sentit del projecte, per ser un lloc col·laboratiu que difonia el turisme actiu. El 2010 vam passar un moment delicat financerament i ens va arribar l’ajut de Manuel Roca, fundador d’Atrápalo. Encara som socis i ens entenem a la perfecció.

El món és molt gran i hi ha molta gent. És una idea que a Wikiloc ens repetim constantment. Hi ha molt territori per créixer. Més que els nombres absoluts, el que ens agrada destacar és el ritme de creixement. Ara, cada mes, tenim mig milió de fotografies noves. Això suposa uns reptes tecnològics molt estimulants però alhora molt durs.

Nosaltres oferim rutes però també punts d’interès: una font, una ermita, un dolmen... Per això vam decidir que aparegués el concepte localització, que en molts idiomes comença per loc. I el wiki ve del “What I know is”, “el que jo sé”, que també s’utilitza a la Wikipedia.

Una comunitat sorgeix perquè gent amb un interès comú es vol organitzar. No es pot fer artificialment. Els nostres milions d’usuaris són els que fan Wikiloc. La nostra feina és assegurar que les màquines funcionin, que no es perdin dades i que hi hagi seguretat. Intentem, també, que no hi hagi grans discussions i fem una mica de moderadors, però poquíssim. La revisió que podem fer de les rutes és mínima i per això donem mecanismes de comunicació entre els usuaris perquè solucionin els problemes entre ells.

Que s’agafi una fotografia d’un altre usuari sense permís, o bé que una ruta passi presumptament per una propietat privada, o que un grup ecologista alerti que afecta un espai de nidificació d’aus, per exemple. Nosaltres no podem arbitrar sense tenir prou coneixement de la situació perquè podríem actuar de manera injusta. Per això donem vies de comunicació entre els membres de la comunitat. I el que hem copsat és que no hi ha mala fe i que sempre s’acaben trobant solucions. Tot i ser milions de persones, en dotze anys no hem tingut cap gran conflicte.

Hem tingut ofertes d’inversors dels Estats Units que ens posaven com a condició que obríssim una seu allà. No van prosperar. A nosaltres ens agrada estar aquí. Creiem que amb el treball remot podem tenir equip arreu del món. És un tema de disciplina i confiança. I la tecnologia et permet no estar tots sota el mateix teulat físic. Cada cop veiem menys necessari tenir una seu en altres països, però sí que és cert que als Estats Units ens ho hem plantejat i és un projecte que no descartem. Però aquí tenim recorregut.

Hi ha molts llocs inexplorats encara i països on podem créixer molt més. Tenim molta presència a la Península, les Illes, Itàlia, França, Llatinoamèrica... Però el planeta és molt gran i hi ha molts llocs per visitar i fer activitats.

Als EUA i en països on tenim competidors directes, com Alemanya i França. Un altre objectiu són els països nòrdics. Però estem molt contents de la presència que tenim perquè estem parlant de desenes de milers de rutes en els llocs on estem menys implantats. De fet, som presents arreu del món.