Què cal fer amb el comerç i els serveis a Barcelona?

Les activitats econòmiques urbanes estan experimentant una profunda transformació. Han hagut de respondre, d’una banda, als efectes de la crisi econòmica i financera, que ha generat el consegüent atur i ha repercutit negativament sobre les vendes, i, de l’altra, a l’avenç de les noves tecnologies, que en el sector comercial es materialitza, bàsicament, en l’anomenat e-commerce o comerç on line. Les conseqüències s’han fet notar també en les actituds dels consumidors, més informats i exigents en matèria de qualitat, de preus i de resposta immediata a les seves necessitats. Tot això ha fet modificar de manera substancial l’entorn urbà, que és l’àmbit en el qual es mou el nostre model de comerç, que és un model urbà de proximitat amb una oferta comercial i de serveis on conviuen, uns al costat dels altres, tot tipus d’establiments petits i mitjans. Aquest model forma part del model convivencial que ens identifica i diferencia d’altres ciutats amb les quals ens toca competir en un món global, on el turisme internacional agafa un protagonisme i es fa imprescindible a l’hora de rendibilitzar les activitats econòmiques terciàries urbanes.

És obvi que continuem amb problemes que venen de lluny. Un exemple és el top manta, que a més a Barcelona ha tingut un efecte crida conseqüència d’una política massa permissiva de l’administració local. Però no ens podem aturar en fets puntuals. Hem d’aconseguir entre totes les parts implicades (administració, sector i societat civil) detectar, analitzar en profunditat i afrontar la nova problemàtica derivada de la crisi del 2007-2014 amb una política de col·laboració entre les entitats representatives del sector i el govern de l’administració local, com és tradició a la nostra ciutat, per tal de continuar sent un referent internacional.

La col·laboració pública i privada, de la qual històricament som referent internacional, i la defensa dels interessos generals de la ciutat i del país per tal de garantir la convivència ciutadana, són qüestions que han d’anar al davant dels interessos sectorials o de grup. Amb aquestes premisses és possible afrontar una nova etapa del tot engrescadora per consolidar la marca de ciutat, per posar ordre en aquelles activitats que exerceixen una posició dominant, per evitar la competència deslleial que es lliura de pagar els impostos que li pertoquen i per preservar l’entorn urbà d’aquelles concentracions que transmeten una imatge degradada.

Per cert, a Catalunya, sembla que amb el nou govern espanyol les coses pel que fa a política econòmica poden ser diferents. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya podria exercir ara les competències exclusives sense que es recorrin al Tribunal Constitucional. I aquesta és una oportunitat que no podem deixar perdre perquè és evident que ha arribat l’hora d’ordenar les activitats econòmiques urbanes i fomentar aquelles que transmeten imatge de país.

El futur, sens dubte, és de les ciutats, i Barcelona disposa de tots els avantatges per ser capdavantera en el camp del comerç. Cal no perdre la condició de referent internacional. Les condicions les tenim, però l’entesa entre administració i administrats és la clau de tot. Som-hi!