Capital estranger: invasió útil
El nombre d’empreses foranes és un 54% més alt que fa cinc anys després de créixer un 22% en l’últim exercici
El gros el formen grans companyies i en conjunt suposen un 31% de la xifra de negoci del teixit català
Estem competint amb territoris que incentiven molt la inversió
El nombre d’empreses estrangeres a Catalunya ha augmentat un 54% en els últims cinc anys. Segons el directori d’empreses estrangeres elaborat per Acció, de les 8.642 empreses foranes (amb almenys un 50% del capital estranger) censades el 2018, més de 3.000 han desembarcat a Catalunya des del 2013, amb un augment del 22% tan sols en l’últim any. Si comptabilitzem les que tenen participacions més petites, a partir d’un 10% a les seves filials o delegacions, la xifra total s’eleva a 9.057.
Segons les dades, les companyies multinacionals no s’hi posen per poc, a Catalunya. El perfil és el d’una empresa d’unes dimensions considerables, per sobre de la mitjana local, fins al punt que gairebé una de cada tres empreses grans amb seu a Catalunya és estrangera (589 d’un total de 1.893) i també són una quarta part de les mitjanes. Per aquest motiu, fan aportacions rellevants al PIB i a l’ocupació. Concretament, un 27% de les empreses estrangeres són exportadores i són responsables de la meitat de les exportacions catalanes.
Pel que fa al mercat laboral, ocupen un 19% dels treballadors i gairebé generen un terç (un 31%) de la xifra de negoci global del teixit empresarial català. A banda, un 10% de les empreses estrangeres a Catalunya són innovadores.
El directori confeccionat per Acció revela també que les empreses estrangeres a Catalunya provenen de 89 països, tot i que els deu més arrelats representen gairebé un 80% del total de filials estrangeres. Alemanya, França i els Estats Units encapçalen la llista i continuen ampliant la seva presència a Catalunya, amb un creixement conjunt del 20% des del 2016. Convé destacar l’ascens de la Xina, que entra per primer cop en el rànquing dels 20 països amb més presència al territori, amb l’àrea metropolitana com a líder indiscutible en capacitat d’atracció, un 56% del total.
Contra l’alarmisme
Acció ha insistit que el panorama desmenteix la teoria d’un suposat rebuig per part del capital estranger a invertir a Catalunya a causa de les tensions polítiques. Per abonar aquesta alerta, alguns han utilitzat la xifra de la inversió estrangera productiva directa, que l’any passat va ser de 3.093 milions, que representen un 39,8% menys que el 2016.
En primer lloc, convé recordar que els volums anuals d’inversió són una magnitud molt volàtil, perquè una sola inversió important pot fer un pic en un exercici determinat difícil d’igualar en el següent. Si es té en compte que el 2015 i el 2016 es van registrar les xifres més altes de la sèrie històrica i que el 2017 també es va moderar la inversió estrangera a escala mundial per la frenada de la inversió en les economies desenvolupades, els experts asseguren que cal fer més cas al vector de la tendència en terminis d’uns cinc anys que no pas a una xifra aïllada. En aquest sentit, la dada del 2017 supera la del 2014 i fa que la suma acumulada de la inversió estrangera productiva a Catalunya entre el 2013 i el 2017 sigui de 20.321 milions, gairebé un 44% més que en el quinquenni anterior, en què es van acumular 15.176 milions d’euros pels mateixos conceptes.
Però si tot aquest reguitzell de xifres pot desfermar l’eufòria i el triomfalisme, hi ha experts que aigualeixen un xic l’optimisme que mostren les veus oficials. L’economista Jacint Soler Padró, que també és president de la Fundació Catalunya Societat Civil, una xarxa de relacions professionals i empresarials que treballa per l’economia social del mercat, creu que, arribats a aquest punt, convé distingir entre l’evolució de les empreses dels sectors tradicionals, com ara l’automoció i la química, que generen estructures de béns immobilitzats com ara plantes de producció, dels sectors més vinculats a les noves tecnologies. “Les primeres no arriben amb tanta força com fa uns anys –assegura Soler– per diversos motius, alguns de polítics i d’altres d’estratègics.”
Un entorn acollidor
En canvi, subratlla l’economista, el sector TIC ha anat arribant amb molta més intensitat, per factors com ara l’entorn favorable, especialment al voltant de la metròpoli barcelonina: “Un factor aparentment simple, com la nova línia de Norwegian que connecta Barcelona amb Califòrnia, ha generat una gran quantitat de negoci, perquè les empreses tecnològiques d’allà envien feina cap aquí”, assenyala Soler, que hi afegeix que “a cavall d’aquestes tecnologies neixen moltes empreses, i aquí hi ha una gran quantitat de professionals d’aquest àmbit, amb costos molt inferiors”. Per l’expert, tot aquest segment de negoci no està tan pendent dels interrogants polítics que es poden plantejar les grans multinacionals tradicionals.
A parer de Soler, l’assignatura pendent ara, a banda de continuar incentivant l’arribada de capital de més enllà de les nostres fronteres, és fer que retornin les seus de les empreses que van marxar la tardor passada. “Cal que CaixaBank torni a casa seva”, emfasitza, perquè “hi ha moltes altres empreses que orbiten al seu voltant i que tornaran juntament amb l’entitat”. Per Soler, “cal tocar de peus a terra, perquè mentre es mantinguin seus de grans companyies catalanes fora del territori veurem canvis com ara nomenaments als consells en funció de la localització i estratègies d’inversió amb un biaix diferent”.
Com a solució, l’economista proposa un “consens polític i social” que tranquil·litzi aquestes corporacions, juntament amb les facilitats que també atrauran altres firmes, ja que, va insistir, “competim amb territoris, també dins d’Europa, que incentiven molt la inversió, i que fins i tot estan fent dúmping per captar-ne”.
Pluja d’arribades i projectes d’inversió aquest estiu
Un projecte captat cada cinc dies és la frase resum d’Acció de la seva activitat el 2017, quan va atreure 70 projectes d’inversió estrangera. A través del govern català o no, l’estiu ha estat prolífic, i després d’un juny engrescador, amb l’anunci d’inversions de grups com N26, Scoot, Muji i Covestro, entre d’altres, al juliol van irrompre Mediamarkt, que inaugurarà un centre tecnològic a Barcelona; UPS, que hi instal·larà el seu centre d’operacions per al sud d’Europa; DHL, que estrena centre logístic a Castellbisbal, i Idilia Foods, que pensa invertir 15 milions a la fàbrica de Parets. La tecnològica Adesso també es trasllada a Sant Cugat, Oracle estalona Facebook i s’instal·la a la torre Glòries, i Amazon arriba amb un centre logístic a Barberà, el sisè a Catalunya.
