Caixa Girona prefereix anar sola
El consell d'administració trenca el procés de fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu
Els estatuts i el pla d'integració ja havia estat aprovat el 21 de desembre del 2009. Però el gener, la UE va voler estudiar la fusió i la comissió de la competència fa observacions que el Banc d'Espanya fa incorporar, fet que obliga a una altra aprovació. I per al 9 de març del 2010, Caixa Girona va convocar un consell d'administració extraordinari. Un consell d'administració que havia de fer una aprovació rutinària de les modificacions introduïdes en el pla d'integració i en els estatuts de l'entitat resultant, Unnim Caixa, pel Banc d'Espanya i la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) i la UE.
La caixa dels trons
Un pretext enorme per obrir la caixa dels trons del debat sobre la fusió. Era evident que a les comarques gironines hi havia molta oposició a la fusió, des del president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, fins a les patronals gironines, PIMEC I FOEG. Fins i tot, havien expressat dubtes els dos vicepresidents: Pere Cornellà i Josep Maria Calders. Va costar poc perquè el debat es decantés cap al costat del no. Ha estat una sorpresa mediàtica, però des de dins el procés i del món econòmic gironí ja es percebia que el procés de fusió podia quedar estroncat en el consell extraordinari d'ahir.
La situació a final del 2009 era una, en què semblava que la majoria de caixes de l'Estat espanyol entrarien en processos de fusió, I ara n'és una de totalment diferent: han observat que només havien accelerat els processos de concentració les caixes catalanes. No hi havia res que indiqués que no serien les primeres a fusionar-se. Molts van pensar que serien les úniques. La reflexió de molts consellers va ser de plantejar que Caixa Girona podia anar sola: és de les entitats financeres que tenen menys problemes i perquè amb la fusió s'hi perd identitat i potència econòmica.
Després de la decisió d'ahir, Caixa de Girona decideix abandonar el projecte d'integració. No rep cap més mandat del consell d'administració. No hi ha cap encàrrec de buscar uns altres socis. Ans al contrari, la idea és que Caixa Girona té vida com una entitat petita i eficient.
D'altra banda, segons una nota d'ahir de l'agència EFE, fonts de la Generalitat van assegurar que veien amb «molta preocupació» la decisió de Caixa Girona de trencar la fusió de les caixes comarcals.
Pel seu costat, les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa van emetre ahir un comunicat per informar que el seu procés de fusió, iniciat el passat mes de juliol, continua. Recorden que, inicialment, el projecte ja estava circumscrit a tres entitats, abans de la incorporació al mes de setembre de Caixa Girona.
17,7 milions
Caixa Girona va guanyar l'any passat 17,7 milions d'euros, quantitat que significa un 33,2% menys que l'any 2008. L'entitat ha mantingut estable la seva xifra de negoci en 12,7 milions i ha vist créixer els dipòsits dels clients d'un 3,2%. Fins al 31 de desembre, havia concedit 5,8 milions d'euros en crèdits, amb un increment de la taxa de morositat respecte al 2008 de l'1,2%, arribant així al 5%. L'entitat gironina va invertir durant l'any 2009 8,25 milions en l'obra social.
La paradoxal abstenció del director general
El consell d'administracions extraordinari d'ahir va ser a punt de ser suspès a causa del temporal de neu que va afectar les comarques gironines. Un cop garantit el quorum es va celebrar. Dels 18 membres amb dret a vot, només van fallar l'empresari Pere Padrosa, Enric Montiel, secretari del consell, i Lluís Sais (ERC), alcalde de la Bisbal. Les modificacions introduïdes en el pla d'integració i en els estatuts de l'entitat resultant, Unnim Caixa van obtenir tres 3 vots a favor, 9 abstencions i 3 vots en contra. A favor hi van votar el president, Manel Serra, i els socialistes Miquel Fañanàs i Consol Cantenys. Es van abstenir Sílvia Cortada, representant dels impositors, Joan Cuenca, de CCOO, i el director general, Jordi Blanch. És a dir, el principal càrrec executiu de l'entitat no va votar-hi a favor. Una situació paradoxal, que alguns atribueixen a la seva pèrdua de poder amb la fusió.
