Economia

JOAN B. CASAS

DOCTOR EN ECONOMIA FINANCERA I COMPTABILITAT I EX-DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES

“Els pronòstics catastrofistes pel procés no s’han complert”

Joan B. Casas, que ha estat membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica, sosté que l’economia catalana resisteix bé els embats de la inestabilitat política

Quina valoració fa dels pronòstics que preveien una situació catastròfica a l’economia catalana a conseqüència del procés?
Aquestes previsions per al 2018 no s’han complert i alguns dels gabinets d’estudis ja ho han reconegut. Recordo un titular d’un diari econòmic espanyol sobre les previsions per aquest any: “El Col·legi d’Economistes contra tothom”. Doncs tot i això, nosaltres vàrem quedar curts. Imagina’t els altres. Nosaltres ja prevèiem que no succeiria el que es deia, que els pronòstics catastrofistes no serien reals. I s’ha confirmat.
L’economia catalana no ha entrat en recessió...
No tan sols no ha succeït això, com alguns deien que passaria, sinó que la nostra economia ha continuat creixent més que la mitjana espanyola i europea. En el darrer trimestre de l’any passat hi va haver una frenada, sobretot al sector turístic, cosa lògica quan la CNN obria els informatius amb els incidents en els col·legis electorals, que s’afegien als atemptats de l’estiu i a la polèmica de la turismofòbia. Però en el primer semestre d’aquest any ja s’ha superat. Tampoc s’han complert els pronòstics que preveien una pèrdua de llocs de treball. La taxa d’atur de Catalunya és 4 punts per sota de l’espanyola.
I què es pot concloure?
Que l’estructura econòmica catalana permet resistir xocs puntuals, per durs que siguin, i que Catalunya continua essent un atractiu per a la localització industrial, tant la convencional com la més innovadora. Ho diuen els mitjans econòmics més importants d’Europa: és una de les zones europees més atractives per invertir.
El discurs de la por repeteix que la inestabilitat política genera inestabilitat econòmica...
La inestabilitat política no és un factor positiu, però som a la Unió Europea i el procés és europeista, pacífic i democràtic. És impensable que la solució al conflicte no seguirà els paràmetres habituals de la Unió Europea en un estat que n’és membre de ple dret des de fa anys. Tard o d’hora la UE haurà de participar en la negociació. No ho farà de bon grat perquè ja té prou problemes, però com diu aquell, “no tenim simpaties, ni antipaties: tenim interessos”. I amb el deute espanyol pel mig, si el conflicte no es resolgués bé podria arrossegar l’economia europea. Espanya no és Grècia.
El diner és tradicionalment poruc. Com interpreta la decisió d’empreses de traslladar les seus socials fora de Catalunya?
Si mirem els últims quinze o vint anys abans de l’inici del procés, aquesta fuita de seus socials ja hi era. El poder polític té molta capacitat d’atracció i això es produeix tant a Espanya com a qualsevol lloc d’Europa. Hi ha una tendència, diguem-ne natural, de les empreses d’apropar-se on hi ha el poder polític, en aquest cas Madrid.
I allà també hi ha el BOE.
Les empreses que depenen del BOE per les concessions i les tarifes són les que s’apropen més al poder polític. I també les que depenen del mercat interior. El BOE sempre mana molt. És un instrument poderosíssim. És l’expressió màxima del poder. Et pot crear una dificultat o te la pot treure.
Per tant, aquests empresaris han de tenir amics al món polític de Madrid.
Amics, coneguts i saludats. Les grans empreses sempre han de tenir relacions. Una altra cosa és que això derivi cap a una perversió: que les influències econòmiques condicionin les decisions polítiques.
El trasllat de seus s’ha emprat com una arma política.
Òbviament hi ha hagut pressions i facilitats perquè les empreses marxessin. I de fet, el mateix que provoca això defensa la integritat de l’Estat espanyol però ho fa anant contra una part del seu territori, la qual cosa és un contrasentit espectacular.
Agbar ha tornat.
És lògic. Catalunya és el seu marc natural i si ha de renovar concessions al nostre entorn, tenir la seu a Madrid seria estrany.
Les empreses han patit molt el boicot del mercat espanyol?
Moltes de les que han traslladat la seu tenien por del boicot. I d’altres l’han patit sense explicar-ho. Les més afectades són les que fan productes finals identificables amb Catalunya, com les alimentàries.
Què aportaria la independència?
Capacitat de decisió, una cosa que és més important que tenir diners. I, naturalment, més recursos.
Una Espanya sense Catalunya seria sostenible?
En el món hi ha estats molt més pobres i són sostenibles. Una altra cosa és el nivell de vida actual, que caldria mantenir amb aportacions durant el període d’adaptació. Això entraria en el paquet a negociar entre Espanya i Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

La Fed retalla mig punt els tipus d’interès en la primera rebaixa des del 2020

Barcelona
Estats Units

Tupperware inicia el procediment de fallida

Barcelona
economia

Mataró guanya una primera demanda al Corte Inglés que li reclama 24 milions

Mataró
unió europea

Anul·len una multa a Google per pràctiques abusives en publicitat

barcelona

El Consorci de les Gavarres augmenta un 14,36 % el pressupost 2025

monells

El Girocamping PRO presentarà noves eines per potenciar la sostenibilitat

SANT PERE PESCADOR
Economia

El BBVA no apujarà l’oferta de l’opa al Sabadell perquè ja és “molt atractiva” pels accionistes

barcelona
economia

Nous ajuts per impulsar el comerç de Mataró

mataró

L’ampliació de l’Outlet Gran Jonquera s’obrirà el mes d’octubre

LA JONQUERA