Acaba sense acord el ple del Suprem sobre les hipoteques

El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem no ha aconseguit arribar a cap acord sobre l’impost de les hipoteques després de vuit hores de deliberació. Per tant, el ple s’ha dissolt i es reprendrà dimarts a les 10?del matí. Sobre la taula, tenen tres recursos per resoldre i que han de servir per fixar quina doctrina donen per bona: si la de febrer (el Suprem establia que l’impost el pagava el client) o el de l’octubre (el paga el banc). En cas d’avalar la doctrina fixada a l’octubre (amb tres sentències que canviaven el criteri), hauran de perfilar alguns aspectes com la retroactivitat de la mesura i també davant de qui s’ha de reclamar l’impost.

El passat 18 d’octubre, el Tribunal Suprem va fer pública una sentència de la secció segona d’aquesta mateixa sala on es canviava el criteri i s’establia que aquest impost (que a Catalunya és aproximadament l’1,5% de l’import total de la hipoteca) el pagava el banc i no el client. La decisió suposava un gir de 180° respecte al mateix criteri del tribunal que, al febrer, mantenia que l’havia de pagar el client.

La decisió va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l’Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d’euros en borsa aquell mateix dia. No havien passat ni 24 hores quan el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l’aplicació d’aquestes sentències i portava la decisió al ple. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un “gir radical” en la jurisprudència i suposava una “enorme repercussió econòmica i social”.

Des de llavors, aquest impost ha quedat sumit en una situació d’inseguretat jurídica que han de resoldre aquests 28 magistrats. Els magistrats no només han de decidir quina jurisprudència donen per bona, sinó que també han d’aclarir alguns aspectes sobretot si opten perquè l’impost el pagui el banc. Entre d’altres decidir des de quan s’aplica aquest canvi de criteri i si la retroactivitat és de quatre anys (com és habitualment en temes fiscals). També determinar davant de qui cal reclamar l’impost –si al banc o al jutjat– i si ho ha de tramitar la tresoreria general o les hisendes de les comunitats autònomes.

La decisió de frenar l’aplicació ha generat una cascada de crítiques. Fins i tot el president del Suprem, Carlos Lesmes, va sortir a demanar perdó als ciutadans i va criticar de manera velada al president de la Sala Tercera, ja que, segons va reconèixer obertament, li havia recomanat fer una nota aclarint diversos aspectes de la nova sentència però no convocar un ple. El president del Tribunal Suprem va reconèixer que no van gestionar bé la sentència sobre les hipoteques, va admetre el dany a la reputació del tribunal però va descartar fer dimitir Díez-Picazo.