L’estrany cas de l’índex que pujava molt i baixava poc

L’IRPH, sigla d’ índex de referència dels préstecs hipotecaris, va ser un indicador utilitzat per establir l’interès de préstecs superiors a tres anys. Creat als anys noranta, el 2013 va haver de ser reformat per una resolució europea que ja indicava que l’índex era opac i susceptible de manipulació. Algunes entitats el recomanaven al davant de l’euríbor, i asseguraven que es tractava d’una referència més estable que l’altra taxa dels dipòsits interbancaris, quan en realitat, segons es va comprovar, només ho era quan es tractava de baixar, ja que es mantenia alt mentre altres referències queien. Fins i tot, un cop reformat, alguns bancs no acabaven d’explicar bé l’algoritme en què es basava l’IRPH, que es va estancar per sobre del 4% mentre l’euríbor, per exemple, s’aprimava fins a nivells negatius, molt més en paral·lel a l’evolució dels tipus de referència que marcava el supervisor.

Des del Col·lectiu Ronda, on van fer un seguiment molt exhaustiu del tema, comenten que ara mateix totes les reclamacions en relació amb l’IRPH estan en certa manera paralitzades. Quan el tema va arribar al Suprem, l’alt tribunal va fer una de les seves controvertides sentències i va determinar que el fet que l’IRPH fos un índex oficial ja havia de ser una garantia suficient per als consumidors i es negava a considerar-lo com un índex abusiu per se.

Fonts del Col·lectiu Ronda remarquen que aquesta sentència era profundament imprecisa perquè, si bé es pot considerar que l’índex no és abusiu per si sol, ho podia acabar sent, com qualsevol altra referència, si al client no se li comunicava amb claredat el seu funcionament i quines conseqüències podia tenir acollir-s’hi. Bona prova de les suspicàcies dels afectats és que, des que va entrar en vigor, l’IRPH en cap moment va estar per sota de l’euríbor, i, tal com recorden al Col·lectiu Ronda, de les tres versions que hi havia en un principi, IRPH Bancs, IRPH Caixes i IRPH Entitats, la justícia europea havia determinat d’eliminar-ne els dos primers, ja que els jutges continentals no van veure clara la seva transparència.

Com que la sentència del Suprem estava tan poc fonamentada, el cas va tornar als jutjats de primera instància i aquests van elevar la qüestió de nou al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de manera que les demandes interposades als jutjats queden ajornades fins que no es pronunciï Europa. “I estem esperant”, indiquen al Col·lectiu Ronda, que ja fa mesos que té presentada una demanda col·lectiva, a través de l’associació Asufin, una fórmula, la d’actuar a través d’una associació de consumidors registrada, que té el benefici de la justícia gratuïta i no hi ha costes judicials per als afectats. Asufin confia que, així com va passar amb les clàusules terra, les hipoteques multidivisa o les preferents, ni que sigui havent d’esperar uns anys, a Europa els acabin donant la raó.