Una batalla encara vigent contra la lletra petita de la hipoteca

Una hipoteca amb clàusula terra és un crèdit en el qual s’estipula que hi ha un límit mínim preestablert per a la taxa que cobrarà el banc pel préstec, independentment que els tipus d’interès de referència quedin per sota. Aquesta clàusula va ser una pràctica força generalitzada poc abans de la crisi, quan el sector bancari ja albirava la possibilitat d’una caiguda dels tipus que els consumidors encara ni ensumaven.

La comercialització massiva a partir del 2004 va fer que associacions de consumidors com ara Aicec-Adicae iniciessin les accions de protesta el 2009. “Vam començar –recorda Enric Vendrell, portaveu de l’associació– amb una demanda inicial de 15.000 persones contra el BBVA, Cajamar i Caixa Galicia”, que després es va ampliar en el que anomenen “la macrodemanda” a totes les entitats, 101 a tot l’Estat, que havien introduït les clàusules. La pressió va aconseguir que el 2013 la justícia determinés que les clàusules eren “abusives” perquè s’havien introduït sense transparència. A més, afegeix el portaveu d’Aicec-Adicae, les hipoteques del cas “eren un paquet tancat, on no es podia negociar la retirada de la clàusula, com tampoc les despeses associades”. Respecte a la retroactivitat, el Suprem la va limitar, però es va recórrer al TJUE, que el 2016 va dir que si una clàusula és abusiva, ho és des del principi de la seva aplicació. Hi ha entitats que han decidit pledejar, com ara el Sabadell, que continua aplicant la clàusula i que assevera que les seves condicions són transparents.

El govern popular va introduir un decret que establia uns mecanismes per reclamar els diners de la clàusula que han desfermat un bon embolic entre els afectats, que han col·lapsat els jutjats especialitzats. Per Vendrell, “hauria calgut un decret que fes automàtic el retorn” sense haver d’aportar tota la paperassa i tràmits que reclama el banc i que costa temps i sovint diners a l’usuari. “Molts desisteixen amb el temps”, lamenta, en espera que doni fruits “la macrodemanda”, presentada en una audiència de Madrid, que ja ha pres una resolució que no ha fet pública de moment, “tot i que, si ens és favorable, encara la poden recórrer al Suprem”, alerta.