La Selva i la Garrotxa lideren la recuperació econòmica
Segons l’Anuari Comarcal 2018 del BBVA, la indústria ha estat clau per superar la crisi a les comarques gironines pel que fa a producció
Falta recuperar un 6% de llocs de treball perduts
La Selva i la Garrotxa són les dues comarques gironines que més bé se n’han sortit de la crisi dels darrers anys, i se situen entre les comarques catalanes que lideren la recuperació econòmica. Aquesta és una de les conclusions de l’Anuari Comarcal 2018 del BBVA, que es va presentar ahir a Girona, i que també conclou que si bé en termes de producció efectiva la crisi s’ha superat, sobretot gràcies a la indústria, encara queda per recuperar un 6% dels llocs de treball que es van destruir durant la crisi iniciada el 2007, sobretot en els sectors de la indústria i la construcció i que es calcula que van ser uns 19.300. Segons l’autor de l’informe, el catedràtic Josep Oliver, si res no canvia, les comarques gironines recuperaran l’ocupació perduda d’aquí a dos anys.
L’eix gironí
L’anuari del BBVA, que analitza l’evolució de l’economia basant-se en el valor afegit brut (VAB) –que mesura tant la productivitat com la riquesa generada– compara les dades del darrer any amb les d’una dècada abans, quan es va iniciar la crisi, i és en aquest sentit que conclou que la recuperació va començar cap al 2013 i que fins al 2017, la “llesca” del país que més ha crescut econòmicament inclou només dues comarques gironines: la Selva i la Garrotxa. La resta són el Maresme, Osona, el Vallès, el Baix Llobregat, el Baix Camp, el Montsià, el Baix Penedès, el Tarragonès i la Conca de Barberà. En el cas de la Selva i la Garrotxa, es destaca que són territoris on la dinàmica industrial vinculada a l’exportació i els serveis productius més vinculats a la indústria són el que ha crescut. Per contra, a l’altre costat de la balança hi ha les comarques del Pla de l’Estany i el Ripollès (amb increments del 2,2 i l’1,7% del VAB). I entremig d’un i altre extrem, l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès (amb augments del 2,9% a l’Alt Empordà, del 2,8% al Baix i del 2,7% al Gironès.
“El nou model que ha emergit a partir de la crisi és més solid, més basat en la competitivitat exterior”, diu Oliver, que afegeix: “Tot indica que el motor d’expansió en els propers anys serà el sector exterior, lligat també al consum intern; és a dir, es tracta d’un model més basat en la competitivitat del teixit industrial i el sector serveis.” Així, en global, les comarques gironines han crescut un 2,9% l’any passat –per sota del creixement català, del 3,4%– i sobretot, per la força de la indústria –que creix un 4%– i també de la construcció (4,8%).
Indústria manufacturera
Segons destaca l’economista, ha estat fonamental en aquest creixement la indústria fonamental ment vinculada a les produccions d’energia i extractives, però sobretot, subsectors manufacturers com el del metall, farmacèutic, de material de transport o, “per descomptat”, de les indústries alimentàries. També destaca la importància d’alguns sectors terciaris com els serveis, en especial els col·lectius –vinculats a l’administració, sanitat o ensenyament.
Una menció a part en l’informe és sobre el sector de l’hostaleria, i més concretament el de la marca Costa Brava, que l’any passat va registrar una lleugera caiguda de les pernoctacions. Per Josep Oliver, cal no perdre de vista l’evolució de les dades dels darrers anys i tenir en compte que es partia d’unes xifres molt altes en pernoctacions, en bona part per la conjuntura internacional. Així mateix, en l’àmbit de les exportacions industrials, l’any passat van ser les segones més importants del creixement del conjunt català reflectint un mercat mundial favorable. Per l’autor de l’estudi, el fet que les pernoctacions a la Costa Brava s’hagin frenat i que les exportacions aquest 2018 puguin tenir un lleuger descens no han de ser motius especialment preocupants. “El que cal veure és el que s’ha aconseguit en els darrers anys”, va afegir Oliver.
