Per què 8 de cada 10 ‘start-ups’ fracassen?

“No he fracassat. He trobat 1.000 solucions que no funcionen.” (Thomas Alva Edison). El fracàs és bastant relatiu, segons el genial inventor americà de la bombeta. A ningú li agrada admetre-ho, però la paraula fracàs és una de les més habituals entre els emprenedors. Quan inicies una aventura empresarial, les possibilitats de fracassar són molt altes. Gent com Steve Jobs i Bill Gates, per exemple, han conegut què és el fracàs. Les estadístiques no enganyen: vuit de cada deu start-ups fracassen. Però, per sort, com que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, què fa un emprenedor quan fracassa? Emprendre un altre projecte! Per exemple, se sap que els business angels, els inversors, entren en deu start-ups tenint perfectament clar que en vuit de les quals perdran la inversió i que, amb sort, guanyaran diners sols en una o en dues. I és que totes les empreses topen amb diversos problemes, i són moltes les que acaben tancant les portes. Les tecnològiques no en són una excepció, però els grans anuncis de les start-ups quan tanquen rondes de finançament milionàries o quan publiquen xifres de vendes contrasten amb el silenci sepulcral que mantenen quan han de tancar. I el motiu és més que lògic. De vegades, però, convé mirar enrere per prendre nota dels errors i les lliçons apreses que es van quedar pel camí. Alguns exemples de tecnològiques que van fracassar:

Beepi, plataforma de compravenda de cotxes usats. Valia 560 milions de dòlars. Gastava set milions de dòlars mensualment. Va ser per una mala gestió? Yik Yak, xarxa social que va aconseguir 73 milions de dòlars en rondes. Valia 400 milions. Va entrar en casos de ciberassetjament i bullying i va ser prohibida. Va anar malament pel mal ús? Juicero, una màquina per fer sucs. 118 milions de dòlars de grans inversors. Sembla que l’invent estava mal dissenyat. Segons els experts, cal analitzar-ne molt bé els motius i els errors, i cal sempre tenir en compte alguns apunts a l’hora de saber si el teu projecte funciona o funcionarà. I diuen que t’has de fer preguntes, i t’has de donar respostes, a tu mateix i al teu equip. Per tant, quins són els principals motius del fracàs de les start-ups?

En primer lloc, no donar una resposta a una necessitat del mercat. La raó de ser d’una start-up  és cobrir una necessitat d’un grup de persones. Fas un producte útil per a la societat?

En segon lloc, quedar-se sense diners. És la segona raó del fracàs, bé sigui per una mala política d’inversors o per una despesa no ajustada a la capacitat de finançament.

En tercer lloc, no tenir l’equip adequat. Les persones que integren l’equip d’una start-up en són el principal actiu. La seva capacitat de donar resposta a les necessitats del negoci, la recerca de finançament i la flexibilitat per als canvis són un factor crític d’èxit.

En quart lloc, no ser competitiu. En el món de la tecnologia, la velocitat del canvi és crucial. En qualsevol moment pot aparèixer un competidor i esborrar-te del mercat.

Altres causes serien: una mala relació preu-costos, un model de negoci mal definit, mala comunicació o mal màrqueting, un llançament prematur del producte o un desacord entre inversors i emprenedors. Si no et passa res de tot això, llavors segons els experts vas pel bon camí i seràs una d’aquestes dues start-ups de cada deu que sí que funcionen i, a més, amb nota!