GENÍS DALMAU
PROPIETARI DE L'HOTEL LES ILLES DE L'ESTARTIT
“Els hotelers hem sabut entendre la importància del nostre territori”
Podem oferir una cultura que va de la prehistòria a Salvador Dalí passant per la gastronomia i el medi ambient
L’administració hauria de plantejar reordenar les vacances escolars per potenciar el turisme dins el mateix país
Un punt fort és l’elevat grau de clients que repeteixen i tornen; en alguns casos, anem ja per la segona generació
Genís Dalmau, director i propietari de Les Illes Hotel & Diving
de l’Estartit, explica en aquesta entrevista la gran importància que ha tingut el territori com un dels actius clau per al sector hoteler, el valor de l’especialització i la personalització i la rellevància d’un sector que ofereix atractius més enllà de productes bàsics com ara el sol i la platja. Dalmau reclama ordenar d’una manera diferent les vacances escolars i, a més, incentivar el turisme del país amb propostes com ara el xec vacances.
El seu és un projecte familiar que ha anat creixent. Quan es va fundar el seu hotel?
L’hotel Les Illes té concedida la llicència des de l’any 1957, si bé ja existia abans. El 1985 ens vàrem especialitzar en el món del submarinisme, obrint una empresa, que va ser una aposta meva. Jo soc la tercera generació d’una empresa familiar. L’establiment el van començar els meus avis, el varen continuar el meu pare i el meu tiet, i ara jo.
Com es va vincular al negoci familiar?
De fet, des de molt petit. A més, ha estat una professió que sempre m’ha agradat. De tota manera, la meva vinculació directa va venir arran de la mort del meu pare, amb 63 anys. En aquella època jo era a Girona estudiant turisme i vaig haver d’aterrar ràpidament a l’empresa familiar i entrar en aquest món; i això volia dir haver de lidiar amb préstecs personals, problemes derivats de regentar ja directament un negoci i el que comporta haver de relacionar-te amb proveïdors i clients; d’això ja fa 26 anys. Va ser un aterratge forçós, però va anar bé i estic molt content dels resultats.
Tenir la gran pedra, les Medes, al davant va ser un incentiu per especialitzar-se en el busseig. Què es perseguia?
L’objectiu que em vaig plantejar va ser poder allargar la temporada. Les Medes i la pràctica del busseig eren una alternativa viable per aconseguir-ho, i això, evidentment, comportava una especialització de l’establiment.
Superar les pròpies limitacions de l’establiment?
Més que limitacions, buscar com ser especials. Pensi que el nostre establiment està situat al cor de l’Estartit, al centre; no teníem jardí ni piscina ni aparcament propis. El tret diferencial va ser muntar l’empresa de submarinisme. Aquest va ser l’argument de negoci que ens va permetre poder allargar la temporada i arribar a tenir, com ara mateix, un establiment obert al llarg de vuit mesos.
I tot això sense deixar de mirar cap a les noves demandes.
Sí, després encara vàrem crear una altra empresa d’activitats, Medaqua , amb un altre soci que té un centre de busseig. El que perseguíem era oferir un seguit d’activitats lligades amb noves demandes que anaven sorgint, com ara sortides escolars, snorkelling, caiac de mar, senderisme, vela o les bicicletes elèctriques, que hem incorporat aquest 2018, per treballar en el turisme actiu.
Una especialització que ha suposat ‘vendre territori’?
Sí, exacte. Els hotelers hem sabut entendre la importància del nostre territori. A les vuit comarques gironines hi ha diferents espais naturals que, en el cas que no existissin, ara caldria fer-los i, qui sap, potser ara seria més difícil. Els tenim, això és el que és important. Per tant, tenim aquesta gran eina que és el territori i que cal donar-li valor.
Com analitzaria o valoraria l’evolució del sector hoteler en aquestes gairebé tres dècades que porta al capdavant del seu establiment?
Primer de tot hem de tenir present que el nostre, l’hoteler, és un sector molt atomitzat a la comarca del Baix Empordà, la majoria són establiments petits. No estem parlant de grans hotels, com passa a la comarca de la Selva, per posar un exemple, on hi ha Lloret de Mar com a paradigma, si bé Lloret s’ha sabut reciclar i se’n sortirà. A la nostra comarca hi ha molts establiments amb un producte molt i molt personalitzat.
Aquesta personalització que diu, seria un dels seus punts forts, com a sector?
Sí, perquè nosaltres tenim un sector, pel que fa a la demanda, que no es mou només pel preu. Busca un servei i una qualitat concretes, que, i això és cert, no pot competir directament pel que fa a preus.
Què vol dir?
Hi ha establiments molt més grans que poden oferir uns preus més baixos. Miri: el sol que tenim aquí, el tenen també, igual, a l’altre costat del Mediterrani. I amb això què vull dir? Doncs que aquell usuari o client que només busca sol escollirà segurament un establiment amb un preu més assequible, perquè el seu objectiu és només això: el sol i la platja.
Aquesta seria, doncs, l’oferta del preu.
Sí, aquesta gent que busca el producte bàsic es mourà exclusivament per un tema de preu. En canvi, hi ha altres persones que es mouen amb altres objectius, com pot ser la cultura, el medi ambient, la gastronomia..., als quals cal sumar-hi el sol i la platja, però aquest ja no és l’objectiu prioritari a l’hora d’escollir on passar les vacances.
Estem parlant de cultura i paisatge?
Sí, el territori que ho envolta tot. Aquí tenim una cultura i una història molt i molt potents. Podem oferir una cultura que va de la prehistòria fins a Salvador Dalí passant per la gastronomia i el medi ambient. Per tant, tenim davant nostre una gran oferta que ve del propi territori que ens envolta i que el sector hoteler ha sabut capitalitzar. I amb això vull dir que hi ha un seguit de trets diferencials que van molt més enllà del que és només un destí turístic.
I pel que fa a les inversions?
Han estat molt i molt importants, si tenim en compte que es tracta, en la gran majoria dels casos del Baix Empordà, d’establiments familiars.
S’ha donat, doncs, aquesta voluntat en el conjunt d’establiments de fer inversions, de millorar? Alguns han tancat, però.
Som allà mateix. En tractar-se d’un establiment familiar, o el porta una família o segurament tancarà. D’aquí, i pel que fa a la professionalització, ja saltem a establiments grans. Molts establiments, és cert, han tancat, però ha estat fonamentalment perquè no s’hi ha donat aquest relleu generacional de què parlava. I això què ha comportat? Doncs que és cert que han tancat hotels, alguns de molt i molt emblemàtics. Però miri una cosa, i és rellevant: en aquests anys de crisi els hotels no han estat motiu de grans titulars de portada als diaris, a diferència de moltes empreses que feien grans expedients de regulació de treballadors o directament tancaven. El sector turístic no ha sortit a la foto de portada i ha sabut trampejar-ho bé. En poc temps es van tornar a reactivar les inversions i algunes, tot s’ha de dir, de molt i molt importants, cosa que ha acabant beneficiant novament el producte que s’ofereix.
Tornem allà mateix, al paquet d’oferta que vostè deia com a eina clau per diferenciar-se.
Exactament. Aquest gran paquet, que està format per l’oferta cultural, la gastronòmica, la del territori, la geogràfica, i aquí cal tenir en un punt rellevant els nostres serveis sanitaris i els establiments privats, fa que el destí turístic, més enllà d’una oferta bàsica de sol i platja, que evidentment també té, acabi sent molt atractiva. Un pot tenir un producte, i aquí, com veu, el tenim, però s’ha de saber valorar bé per vendre’l, i això ho hem sabut fer molt bé.
Ara mateix, i com a sector, què és el que el preocupa?
Cal saber interpretar bé cap a on va la tecnologia i com fer-la servir. També cal estar molt atents als canvis que es donin en la demanda. L’oferta que nosaltres oferim és la que és, però l’hem de tenir al dia perquè la demanda va canviant i ho fa molt ràpidament; és a dir, una inversió abans et durava deu anys, però ara els canvis són molt i molt ràpids.
Què destacaria com a punt fort?
Un punt fort, i pel que fa a la destinació, és l’elevat grau de clients que repeteixen i tornen; en alguns casos anem ja per la segona generació. Seguim, doncs, en aquesta barreja d’elements en què no tots valen deu, però tots sumen i fan molt atractiva la nostra destinació. La suma és positiva. Si mirem les enquestes de les oficines de turisme de la nostra comarca, la valoració que fan els clients, els visitants, és sempre positiva.
Aquest és un país en què a l’agost es para tot. Amb la reobertura de mercats i d’altres de nous, el turisme intern fluctua. Per tant, parlem de les vacances escolars, un tema sempre polèmic. Ordenar-les d’una manera diferent, ajudaria? Com ho veu?
Estem davant una irregularitat molt important. A l’Estat som capaços de fer tots al mateix temps els mateixos dies de Setmana Santa, per posar un exemple. Això, que jo penso que és una incongruència, quan ho parles amb professionals d’altres països de la Unió Europea no ho entenen, directament. A final d’any, si fas una volta per França i compres una agenda, ja porta les vacances escolars amb la setmana de pausa de cada vuit. Aquella setmana els col·legis tanquen i les famílies i les empreses ja ho saben. Això es va intentar fer a Catalunya i va semblar que havia de ser un drama.
Suposo que amb l’argument que els pares i mares treballen...
Sí, però com passa a França, aquella setmana la família s’ha d’organitzar i les empreses ho saben, perquè afecta a tothom. I qui diu França, podem dir Alemanya, Àustria, Anglaterra o els Països Baixos. En el cas de França, en tenir el país dividit en zones, doncs hi ha persones que la Setmana Santa els toca una setmana abans o després. No volem ser tan europeus? Doncs aquest és un tema que l’administració hauria de començar a treballar. No estem posats en un horari europeu? Doncs això també comportaria un calendari europeu, que està repartit d’una manera determinada. I pel que fa a les vacances escolars, les famílies s’hi han d’adaptar. Així està tot més repartit, no hi ha tanta gent a les carreteres i es dona una rotació. Vol un altre exemple?
Digui, digui...
A França tenen una altra cosa molt interessant: el xec vacances. Els treballadors tenen una part de la seva retribució amb aquests xecs vacances que serveixen només per a França i és una manera d’incentivar el treballador, per un costat, i cada empresa ho administra com vol, i, per l’altre, el turisme dins el mateix país. Per què França és el primer destí d’Europa? Doncs perquè, a banda de rebre molta gent d’altres països, els francesos fan la majoria de les vacances al seu país. La mateixa administració catalana podria posar un pagament als seus treballadors amb un variable que podrien ser els xecs vacances.
Una personalitat inquieta
Genís Dalmau (l’Estartit, 1967) és moltes coses. A banda de ser el que es diu un autèntic prohom –i aquí també cal tenir clar que ho és a Torroella–, és el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), que gestiona el pressupost municipal al nucli. A banda de la seva vinculació política, especialment al ja desaparegut L’Estartit Independent (LEI) i ara a L’Estartit Som Tots (LEST) –que forma part del govern a Torroella–, és el president de la Cooperativa Costa Brava Centre, una empresa del Grup Costa Brava Centre, iniciativa capdavantera que defensa la unió del sector. Aquí Dalmau destaca la feina de Martí Sabrià, que defineix com el gran ideòleg d’una experiència que valora com a “única”. És la tercera generació d’una empresa familiar que va néixer el 1957 i que ell va modernitzar el 1985 especialitzant-se en el busseig, fet que els permet poder tenir aquest establiment, que té 63 habitacions, obert vuit mesos l’any.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
