La Borsa
Més valors
Economia

Aterrarem o ens estavellarem?

L’element transcendental per a l’equilibri i l’estabilitat política i econòmica immediata serà com es resolgui definitivament el Brexit . Hi ha altes possibilitats de caure en un Brexit dur que enfonsi el Regne Unit i debiliti encara més la UE

El cicle actual d’expansió econòmica nord-americà, –agradi o no, els EUA són i seguiran sent la locomotora del creixement mundial–, està molt a prop (juliol del 2019) de convertir-se en el més llarg (121 mesos) dels darrers 170 anys. Una dada que tant pot afegir vertigen a un 2019 que ja de per si s’entreveu molt complicat com aportar confiança. Recordem que l’economia americana ha esquivat en aquests deu anys d’expansió la recaiguda de la crisi europea del 2012 i 2013, la generalitzada recessió de grans economies emergents i uns molt complicats panorames polítics en l’última dècada. No sembla que el comportament intrínsec de l’economia dels EUA hagi de ser el principal motiu de preocupació per a aquest any acabat d’estrenat. Més aviat, són motius polítics o parapolítics els que preocupen els mercats financers (vegis la molt negativa reacció que han tingut en els darrers mesos del 2018) i que haurien de preocupar molt més els polítics (ai, quanta frivolitat!) i els ciutadans que o bé sovint demanen als seus representants coses impossibles o bé es creuen les coses impossibles que els prometen.

Veiem alguns d’aquests elements “polítics” que podran –o no!– decantar el decurs de l’economia i dels mercats financers el 2019, bé cap a un aterratge civilitzat de l’expansió o vers un estavellament dramàtic. Recordem que, en importants aspectes –recuperació del poder adquisitiu dels salaris i del nivell de prestacions i, en general, de la percepció de benestar i felicitat–, ens trobem encara per sota dels nivells precrisi i que una ensopegada forta ens pot trobar sense haver recuperat la capacitat d’actuar amb política monetària (tipus encara en mínims), amb alts nivells d’endeutament públic i sense haver fet les necessàries reformes que ens permetin trampejar la futura recessió.

En primer lloc i com a factor principal d’incertesa, hi ha la guerra o preguerra comercial entre els EUA i la Xina. Trump –per altra banda com gairebé tothom– ha detectat encertadament el perill de la política comercial xinesa però -com gairebé ningú ho hauria fet- ha decidit posar en perill el comerç i l’economia mundials amb les seves amenaces histriòniques. De com es resolgui finalment el conflicte se’n derivaran conseqüències econòmiques més o menys negatives.

Un segon element transcendental per a l’equilibri i l’estabilitat política i econòmica immediata serà com es resolgui definitivament el Brexit. Hi ha altes possibilitats de caure en un Brexit dur que enfonsi el Regne Unit i debiliti encara més la Unió Europea, i és menys probable que un segon referèndum tiri enrere una idea tan dolenta i una decisió popular tan equivocada.

Un tercer element, aquest intrínsecament europeu, es juga a França entre els desitjos reformistes del president Macron per modernitzar França i, de pas, donar esperança a la competitivitat europea i les forces obstruccionistes –recentment dels armilles grogues–, no exemptes, cal dir-ho també, de raons a curt termini respectables però en tot cas suïcides per a l’avenir del benestar francès i europeu.

El quart gran element sobre què pivotarà el 2019 econòmic i financer serà sens dubte la manera com maniobraran els bancs centrals en el seu retorn a la normalització de tipus, d’eliminació de la flexibilitat quantitativa i en la necessària reducció de balanços després d’una dècada d’elevada intervenció en els mercats.

El cas italià.

Podríem afegir a aquests quatre grans interrogants (no a la seva existència sinó a la seva resolució) d’altres no gens secundaris ni inofensius. En l’àmbit de la UE ens amenaça la puixança populista, especialment a Itàlia i als països de l’est però en creixement a casa nostra. En geopolítica, poden esclatar la crisi russo-ucraïnesa, la taiwano-xinesa i per suposat tot allò referent al polvorí de l’Orient Mitjà i a les tensions irano-saudites. No oblidem tampoc la importància del preu del petroli, les tensions en els mercats de divises, les disrupcions tecnològiques i de les seves grans empreses i, per suposat, els dos grans problemes que sobrevolen permanentment la convivència mundial: el control de l’armament nuclear i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest darrer, ni acceptat per l’actual administració americana, pot condicionar més del que esperem aquest canvi de cicle.

El 2019 té l’aparença d’un any en què el millor que ens pot passar és que no s’afegeixi cap desgràcia a una situació potser inevitable de debilitat cíclica creixent. Com dèiem, l’aterratge i la frenada són inevitables per manca de combustible. De l’habilitat dels pilots i de la resiliència de l’aeronau dependrà que no ens estavellem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els taxistes van a la vaga contra la regulació que els ofereix el Govern als serveis de VTC

barcelona

Més de 38.500 inscrits en la vuitena edició del Girona 10

girona

Arrenca una altra edició de Firatast a Girona

girona
ALEMANYA

El govern estudia vetar la xinesa Huawei a la seva xarxa de 5G

economia

Els sindicats rebutgen l’ERO de CaixaBank

25 anys de tastets per als paladars

girona

L’ocupació pujarà enguany un 2,2 per cent

barcelona

L’Audiencia Nacional imputa el Banc Santander en la causa per la gestió dels exdirectius del Popular

Barcelona

Es cronifica el dèficit inversor de l’Estat a Catalunya

barcelona